18 de juliol de 2023, dimarts XV

Lectures de la missa:

Lectura primera Ex 2,1-15a

Li va posar el nom de Moisés,

per a recordar que l'havia tret de l'aigua.

Quan ja era gran, va eixir un dia a vore els seus germans hebreus

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, un home de la família de Leví es va casar amb una xica de la mateixa tribu i van tindre un fill. Ella va trobar el xiquet tan preciós que el va amagar durant tres mesos. Quan va vore que no el podia tindre amagat més temps, va untar amb betum i pega una cistella de papir, hi posà el xiquet i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del xiquet es va quedar a l'aguait a certa distància, per a saber què passava.

La filla del Faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentres les seues serventes es passejaven a la vora. Va advertir la cistella entremig dels joncs i se la va fer portar per una esclava. Quan la va obrir, va vore un xiquet que plorava i se'n va compadir. Comprengué que era un fill d'hebreus. Al moment la germana del xiquet va dir a la filla del Faraó: «¿Voleu que vaja a buscar una nodrissa hebrea per a que vos el crie?» La filla del Faraó ho va consentir. La xica va cridar la mare del xiquet, i la filla del Faraó li va dir: «Cria-me'l, i jo et donaré la paga». La dona se'l va endur i el va criar.

Quan el xiquet hagué crescut, el va portar a la filla del Faraó, que l'adoptà com a fill i li va posar el nom de Moisés, per a recordar que l'havia tret de l'aigua.

Molt de temps després, quan Moisès ja era gran, va eixir un dia a vore els seus germans hebreus i va vore els treballs forçats que els imposaven. Va presenciar com un egipci pegava a un hebreu. Va mirar a banda i banda i, veent que no hi havia ningú, va matar l'egipci i el va enterrar en l'arena.

L'endemà va tornar a eixir, va trobar dos hebreus que es barallaven i va dir al que no tenia raó: «¿Per què pegues a un company?» Ell li va contestar: «¿Qui t'ha donat autoritat i t'ha fet el nostre jutge? ¿Que em vols matar tal com vas matar l'egipci?» Moisés va vore que el fet era conegut i que si el Faraó ho arribava a saber, el faria matar. Per això, tement per la seua vida, va fugir dels dominis del Faraó i es va refugiar al país de Madian.

Salm responsorial 68,3.14.30-31.33-34 (R.: cf. 33)

M'afone en un fangar profund

i no tinc on posar els peus,

he caigut en aigües fondes

i els remolins se m'enduen.

R. Busqueu a Déu i el vostre cor reviurà.

Jo vós pregue, Senyor,

en este temps de gràcia;

escolteu-me, Déu meu,

vós que ameu tant,

vós que ajudeu per fidelitat. R.

Déu meu, soc un pobre malferit.

Que la vostra salvació em cure.

Alabaré el nom de Déu amb càntics,

el magnificaré amb accions de gràcies. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà.

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 11,20-24

El dia del juí

la sort de Tir i Sidó i del país de Sodoma

serà més suportable que la vostra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va amenaçar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, i no s'havien convertit. Els deia: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó hagueren vist els miracles que s'han fet ací, ja fa temps que s'haurien cobert de sac i de cendra en senyal de penediment i haurien canviat de vida. Però jo vos assegure que el dia del juí la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra.

I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? ¡T'afonaràs fins al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist s'hagueren fet a Sodoma, encara existiria el dia de hui. Però jo t'assegure que el dia del juí la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teua».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juliol

1. A Roma, en la novena milla de la via Tiburtina, commemoració dels sants Simforosa i els seus set companys: Crescent, Julià, Nemesi, Primitiu, Justí, Estacteu i Eugeni, tots màrtirs, que van quedar germanats en Crist després de patir el sacrifici sota diverses formes de tortura. (s. III/IV)

2. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Matern, bisbe, que, restituïda la llibertat de l'Església, va traslladar amb gran solemnitat des de Lodi a esta ciutat els cossos dels màrtirs Nabor i Fèlix. (s. IV)

3. A Silistra, Mèsia, hui Bulgària, sant Emilià, màrtir, que, menyspreant els edictes de Julià l’Apòstata i les amenaces del seu vicari Catulí, va demolir l'altar dels ídols per a impedir els sacrificis, per la qual cosa va ser llançat a un forn ardent i va aconseguir així la palma del martiri. (362)

4. A Brescia, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Filastri, bisbe, la vida i la mort del qual van ser lloats pel seu successor, sant Gaudenci. (c. 397)

5. Forlimpopoli, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, sant Rufil, bisbe, a qui es té pel primer que va governar esta Església i va conduir tota la població rural dels voltants a Crist. (s. V)

6. A Metz, ciutat d'Austràsia, hui França, sant Arnulf, bisbe, conseller de Dagobert, rei d'Austràsia, càrrec al qual va renunciar per a abraçar la vida eremítica a les muntanyes Vosges. (640)

7. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santa Teodòsia, monja, que va sofrir el martiri per oposar-se, com havia ordenat l'emperador Lleó Isàuric, al fet que es llançara una imatge de Crist des dalt de l'anomenada Porta de Bronze. (s. VIII)

8. A Utrecht, ciutat de Gueldre, a Austràsia, actualment Holanda, sant Frederic, bisbe, que, il·lustre pels seus coneixements sobre les Sagrades Escriptures, es va dedicar incansablement a l'evangelització dels frisons. (838)

9. A Segni, a la regió italiana del Laci, sant Bru, bisbe, que va traballar i va sofrir intensament per la renovació de l'Església, i obligat per això a deixar fins i tot la seua diòcesi, va trobar refugi a Montecassino, on va exercir d'abat temporal del monestir. (1123)

Sant Simó de Lipnica

10. A Cracòvia, ciutat de Polònia, sant Simó de Lipnica, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la seua predicació i per la seua devoció al nom de Jesús, que, impulsat per la seua caritat, es va lliurar a la cura dels empestats moribunds i va desitjar ardentment fins i tot morir per ells. (1482) Canonitzat en 2007.

11. Prop de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Baptista de Brussel·les, prevere de Llemotges i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau destinada al trasllat d'esclaus, on, consumit de misèria i atacat per la pesta, va descansar en el Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Nam Dinh, en Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Nicolau Dinh Dat, màrtir, el qual, sent soldat, va ser forçat a renunciar a la fe cristiana i, després de cruels turments, van aconseguir que xafara una creu, encara que immediatament es va penedir i, per a expiar la culpa de la seua apostasia, va escriure a l'emperador Minh Mang demanant-li que el jutjaren de nou com a cristià, a conseqüència de la qual cosa va ser finalment estrangulat. (1859)

13. Beat Tiburci Arnaiz Muñoz (1865- Màlaga, Espanya 1926). Sacerdot profés de la Companyia de Jesús, fundador de les Missioneres de les Doctrines Rurals († 1926).

14. Al llogaret de Cristinopol (Txervonograd), a Ucraïna, beata Tarsícia (Olga) Mackiv, verge de la Congregació de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i màrtir, que, en temps de guerra, va obtindre davant dels seus perseguidors dos victòries: la de la virginitat i la del martiri. (1944)