Lectura primera Gn 21,5.8-20
El fill d'una esclava no pot compartir l'herència amb el meu fill IsaacLectura del llibre del Gènesi
Abraham tenia cent anys quan li va nàixer el fill Isaac.El xiquet anava creixent: quan va ser deslletat, Abraham ho va celebrar amb un gran convit.Un dia, Sara va vore que el fill que l'egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i va dir a Abraham:«Has de traure de casa esta esclava i el seu fill: el fill d'una esclava no pot compartir l'herència amb el meu fill Isaac».L'exigència de Sara va desagradar molt a Abraham, perquè Ismael també era fill seu. Però Déu li va dir:«No et disgustes pel teu fill ni per la teua esclava; fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom vindrà d'Isaac. Però, del fill de l'esclava, com que és fill teu, també el convertiré en un gran poble».Abraham es va alçar de bon matí, va donar pans i un odre d'aigua a Agar, li va posar el xiquet a l'esquena i li va dir adeu. Ella se'n va anar errant pel desert de Beerxeba. Quan l'aigua que duia s'acabà, va deixar el xiquet davall d'unes mates i se'n va anar un tros lluny, a la distància d'un tir d'arc, per a no vore morir el xiquet; allà va estar plorant i sanglotant.Déu va escoltar el plor del xiquet, i un àngel de Déu va cridar a Agar des del cel i li va dir:«¿Què tens, Agar? No tingues por, que Déu ha sentit com plorava el xiquet. Ves, pren-lo i sigues valenta, que jo faré d'ell un gran poble».En eixe moment Déu li va obrir els ulls i va vore un pou. Ella hi va anar, va omplir l'odre i va donar a beure al xiquet.Déu afavoria el xiquet, que va anar fent-se gran. Vivia al desert i era un bon arquer.
Salm responsorial 33,7-8.10-11.12-13 (R.: 7a)
El pobre clama, i el Senyor escolta,i el salva de tots els perills.Acampa l'àngel del Senyorentorn dels seus fidels i els allibera.R. El pobre clama, i el Senyor escolta.Sants del Senyor, venereu-lo;segur que no passareu misèria.Els rics s'empobrixen i passen fam,però als qui busquen el Senyorno els faltarà res. R.Vingau, fills meus, escolteu-me;vos ensenyaré el temor del Senyor.¿Hi ha algú que vullga vida,i desitge dies de prosperitat? R.
Al·leluia Jm 1,18
El Pare ha decidit lliurementque la proclamació de la veritatens fera nàixer a la vida,per a que fórem com un primer fruitde tot el que ha creat.
Evangeli Mt 8,28-34
¿Heu vingut per a torturar els dimonis abans d'hora?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va arribar a l'altra vora del llac, al país dels gadarencs. Des de les coves sepulcrals on vivien, vingueren a trobar-lo dos endimoniats, tan furiosos, que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els dos endimoniats xillaven: «¿Què voleu de nosaltres, Fill de Déu? ¿Heu vingut ací per a torturar-nos abans d'hora?» A una certa distància pasturava un gran ramat de porcs: els dimonis demanaven a Jesús que si els treia els enviara a aquell ramat.Jesús els va dir: «Aneu-hi». Els dimonis eixiren dels dos hòmens i se n'anaren cap als porcs. Tot el ramat es va precipitar muntanya avall fins al llac, on van morir. Els porquers fugiren i anaren al poble, a portar la nova del que els havia passat i del cas dels endimoniats. Tota la gent del poble va eixir a l'encontre de Jesús i li pregaren que abandonara el seu territori.
* * * * *
Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medecina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]
Aniversari del naiximent de sant Francesc d’Assís (1182)
Aniversari de la defunció de l’escriptor Georges Bernanos (1948)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 5 de juliol
Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau o "Barnabites", per a la renovació dels costums dels fidels cristians, i que a Cremona, a la regió italiana de Llombardia va volar a l'encontre del Salvador. (1539)
2. A Reggio Calàbria, també a la Itàlia actual, sant Esteve de Nicea, bisbe i màrtir. (s. I)
3. A Cirene, a Líbia, santa Cipril·la, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució sota Dioclecià va retindre a les seues mans durant molt de temps carbons cremant juntament amb encens, per a no fer l'efecte, si els tirava, de voler oferir culte als déus, i seguidament, esbocinats cruelment els seus membres, la seua ànima, engalanada amb la seua pròpia sang, va volar a l'encontre de l'Espòs. (s. IV)
4. Commemoració de sant Atanasi de Jerusalem, diaca de l'església de la Resurrecció i màrtir, cruelment turmentat pel monjo heretge Teodosi per haver-li reprovat la seua impietat i per haver defensat el Concili de Calcedònia contra els qui l'impugnaven. (451/452)
5. Commemoració de sant Domeci, de sobrenom "Metge", eremita a la muntanya Quros, a l'antiga Armènia, actual Turquia. (s. V)
6. A la muntanya Admirable, a Síria, santa Marta, mare de sant Simeó Estilita el Jove. (551)
7. Al monestir de Santa Maria de Terreti, pròxim a Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Tomàs, abat. (1000)
8. Al mont Athos, a Grècia, sant Atanasi, abat, humil i pacífic, que va establir a la Gran Laura una regla de vida cenobítica. (c. 1004)
9. A Wexford, a Irlanda, beats Mateu Lambert, Robert Meyler, Eduard Cheevers i Patrici Cavanagh, màrtirs, forner el primer i mariners els altres, que en temps de la reina Isabel I, per la seua fidelitat a l'Església Romana i per ajudar els catòlics perseguits, van ser penjats i esquarterats. (1581)
10. A Oxford, ciutat d'Anglaterra, beats Jordi Nichols i Ricard Yaxley, preveres, Tomàs Belson, que es preparava per al sacerdoci, i Humfred Pritchard, tots els quals, també en temps de la mateixa reina Isabel I, per haver entrat el primer a Anglaterra com a sacerdot, i els altres per col·laborar amb ell, van ser condemnats a mort i van patir el suplici en el patíbul. (1589)
11. Prop de Huangeryin, a la regió de Ningjinxian, a la província xinesa de Hebei, santes germanes Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, vèrgens i màrtirs, que, en la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, per a salvaguardar l'honor de la seua virginitat i la seua fe cristiana van fer front valentament a les atrocitats dels seus perseguidors i van morir llancejades pels seus botxins. (1900)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada