7 de juliol de 2023, divendres XIII

DIVENDRES XIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Vós, Senyor, Déu de pau i de caritat, 

donàreu a santa Isabel de Portugal 

la gràcia de reconciliar els desavinguts; 

feu que, per la seua intercessió, 

sapiam posar pau per a poder ser anomenats fills vostres.

Lectura primera Gn 23,1-4.19;24,1-8.62-67

Isaac va prendre per muller a Rebeca i la va estimar.

I va acabar els dies de dol per la mort de sa mare

Lectura del llibre del Gènesi

Sara va viure cent vint-i-set anys, i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham es va quedar al seu costat per a plorar-la i fer el dol.

Després va deixar la difunta, se'n va anar a parlar amb els hitites, amos del país, i els va dir: «Jo soc un foraster resident entre vosaltres. Cediu-me la propietat d'un lloc de sepultura, per a poder-hi enterrar la meua muller difunta». Abraham va enterrar a Sara, la seua esposa, a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan.

Abraham ja era vell, tenia molts anys i el Senyor li havia concedit tota classe de benediccions. Abraham va dir al servent més antic de sa casa, l'administrador de tots els seus béns: «Jura'm pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triaràs una dona per al meu fill Isaac entre les filles dels cananeus, on ara residim, sinó que aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meua família».

L'administrador li va preguntar: «¿Què he de fer si la xica no vol vindre amb mi a este país? ¿He de fer tornar el teu fill al país d'on tu vas eixir?» Li respon Abraham: «Guarda-te'n bé, de fer-hi tornar el meu fill. El Senyor, Déu del cel i de la terra, em va prendre de casa de mon pare i del país on vivia la meua família, va parlar amb mi i em va jurar que donaria este país a la meua descendència: jo espere, per tant, que ell enviarà el seu àngel per a que siga el teu guia i et pugues endur d'allà una muller per al meu fill. Però si ella no vol vindre amb tu, quedes lliure del teu jurament, perquè el meu fill, siga com siga, no ha de tornar més a aquell país».

Isaac, que vivia en la regió del Nègueb, havia anat al pou de Lahai-Roí. Passats molts dies, mentres passejava per l'estepa a poqueta nit, va vore uns camells que venien. Rebeca, des del seu camell, va vore a Isaac, es va girar i va preguntar a l'administrador: «¿Qui és aquell home que s'acosta?» Ell li respongué: «És el meu amo». I Rebeca es va cobrir amb el vel. L'administrador va contar a Isaac tot el que havia fet. Isaac acompanyà Rebeca a la tenda de sa mare, la va prendre per muller i la va estimar. I Isaac va acabar els dies de dol per la mort de sa mare.

Salm responsorial 105,1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor: Que bo és,

perdura eternament el seu amor.

¿Qui pot contar les proeses del Senyor

i proclamar les seues alabances?

R. Enaltiu el Senyor: Que bo és!

Feliços els qui observen la llei

i obren sempre amb justícia.

Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor. R.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;

que pugam vore feliços els elegits,

que ens alegrem amb el vostre poble

i ens gloriem amb la vostra heretat. R.

Al·leluia Mt 11,28

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i doblegats;

jo vos faré reposar», diu el Senyor.

Evangeli Mt 9,9-13

El metge, no el necessiten els sans;

el que jo vullc és amor, i no sacrificis

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu  

 

En aquell temps, Jesús, mentres passava, va vore un home, que es deia Mateu, assentat en el lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Este es va alçar i el va seguir. 

Més tard, quan estava a taula en sa casa, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veren, preguntaren als deixebles: «¿Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?» 

Ho va sentir Jesús i els va dir: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis". No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia, 7 de juliol de 2017

Abans, quan m'allotjava a Via della Scrofa, m'agradava anar, ara no puc, a Sant Lluís dels Francesos per a vore el quadre de Caravaggio, La conversió de Mateu: ell agarrat als diners així [fa el gest] i Jesús ho indica amb el dit. S'aferrava als diners. I Jesús l'elegix. Convida tota la banda a almorzar, els traïdors, els cobradors d'impostos. En vore açò, els fariseus que es creien justs, que jutjaven a tots i deien: «Però ¿per què el vostre Mestre té eixa companyia?». Jesús diu: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Açò em consola molt, perquè crec que Jesús ha vingut per mi. Perquè tots som pecadors. Tots. Tots tenim esta «llicenciatura», som llicenciats. Cadascú sap quin és el seu pecat, la seua debilitat més forta. En primer lloc, hem de reconéixer açò: cap de nosaltres, tots els que estem ací, pot dir: «Jo no sóc un pecador». Els fariseus ho deien i Jesús els condemna. Eren superbs, altius, es creien superiors als altres. En canvi, tots som pecadors. És el nostre títol i és també la possibilitat d'atraure a Jesús a nosaltres. Jesús ve a nosaltres, ve a mi perquè sóc un pecador.

 

* * * * *

A Urgell, ciutat de Catalunya, sant Ot [Odó o Dot]. (1122)

Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra

Aniversari de la mort a Benimaclet de Carles Salvador i Gimeno, poeta i gramàtic (1955)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juliol

1. Commemoració de sant Panté d'Alexandria, home ple de zel apostòlic, enriquit amb tota classe de saviesa, coneixedor en alt grau de la Paraula de Déu i el seu amant apassionat, sobre el qual la tradició conta que la seua fe i ardent caritat el van impulsar a anar a predicar l'Evangeli a pobles desconeguts de llunyanes regions d'Orient, i que en tornar finalment a Alexandria, a Egipte, allí va descansar en pau, en temps de l'emperador Antoní Caracalla. (s. III)

2. A Faremoutiers, prop de Meaux, a Aquitània, hui França, santa Edilburga, abadessa del monestir de Faremoutiers, que, sent filla del rei dels angles orientals, va donar glòria a Déu amb la seua severa abstinència i la seua virginitat perpètua. (695)

3. A Winchester, a Anglaterra, sant Edda, bisbe de la Saxònia occidental, home de preclara saviesa, que des de Dorchester va traslladar el cos de sant Birí a esta ciutat, en la qual va fixar la seua seu episcopal. (706)

4. A Eichstätt, a Francònia, actualment Alemanya, sant Willibald, bisbe, el qual, havent professat com a monjo, va peregrinar al llarg de llocs sants i moltes regions per a renovar en ells la vida monàstica, fins que sant Bonifaci el va ordenar bisbe d'esta ciutat i va fer d'ell un valuós col·laborador en l'evangelització de Germania, perquè va convertir molts pobles a Crist. (787)

Sant Màel Ruain

5. A Tallaght, a Irlanda, sant Màel Rúain, bisbe i abat, que va renovar amb gran afany la celebració de la sagrada litúrgia, el culte dels sants i la disciplina monàstica. (789)

6. A Urgell, ciutat de Catalunya, al regne d'Aragó, sant Ot, que, elegit bisbe per aclamació popular quan era encara seglar, confirmat seguidament va defendre els més humils i va ser bondadós envers tots. (1122)

7. A Perusa, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, trànsit del papa beat Benet XI, de l'Orde de Predicadors, que, benigne i bondadós, conciliador i amant de la pau, va promoure durant el seu breu pontificat la concòrdia en l'Església, la renovació de la disciplina i l'enaltiment de la devoció religiosa. (1304)

8. A Fossano, lloc del Piemont, també a Itàlia, beat Oddino Barotti, prevere, rector pobre i auster, que va consumir la seua vida lliurant-se dia i nit a la cura de malalts i moribunds durant el transcurs d'una pesta contagiosa. (1400)

9. A Winchester, a Anglaterra, beats Rogeli Dickinson, prevere, i el llaurador i pare de família Raül Milner, pobre i illetrat, però ferm en la fe, que en temps de la reina Isabel I van ser empresonats, cruelment turmentats i, finalment, condemnats al patíbul. Amb ells es commemora el beat Llorenç Humphrey, que havia abraçat la fe catòlica en la seua joventut i que va morir penjat en data incerta. (1591)

10. En la mar, enfront de la població de Rochefort, a França, beat Joan Josep Juge de Saint-Martin, prevere i màrtir, que, sent canonge de Llemotges, va ser detingut durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, i tancat en condicions inhumanes en una nau, va passar d'este món al Senyor consumit per la malaltia. (1794)

11. A Orange, també a França, beata Ifigènia de Sant Mateu (Francesca Maria Susanna) de Gaillard de la Valdène, verge, monja benedictina, màrtir durant la Revolució Francesa. (1794)

12. Prop de la ciutat de Hengyang, a la província de Hunan, a la Xina, sants Antoní Fantosati, bisbe, i Josep Maria Gambaro, prevere de l'Orde dels Menors, que durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, en acostar-se a la costa per a prestar ajuda als fidels cristians, van ser lapidats. (1900)

13. A la ciutat de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina també, sant Marc Ji Tianxiang, màrtir, qui, exclòs per trenta anys del banquet eucarístic per no voler abstenir-se de l'ús de l'opi, no per això va cessar de continuar demanant una mort santa per a concloure la seua vida i, citat a judici, després d'haver professat fermament la seua fe en Crist, va ser admés al banquet etern. (1900)

14. Al poble de Hujiacun, a Shenxian, també a la província xinesa de Hebei, santa Maria Guo Lizhi, màrtir, que durant la mateixa persecució, com una altra mare dels Macabeus, va donar ànims als set membres de la seua família que l'acompanyaven en el lloc del suplici, va demanar ser ella l'última a ser executada, i així, havent-los vist partir prèviament a tots al cel, finalment els va seguir. (1900)

15. Al poble de Rakunai, a Nova Bretanya, illa de Papua-Nova Guinea a la Melanèsia, beat Pere To Rot, màrtir, pare de família i catequista, que en temps de guerra va ser arrestat per haver perseverat en el seu ministeri, i va sofrir el martiri sota els efectes d'una injecció de verí letal. (1945)

16. A la ciutat de León, a Nicaragua, beata Maria Romero Meneses, verge de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora, que en el territori de Costa Rica es va dedicar, amb bondat i eficàcia, a la instrucció de les jóvens, especialment les pobres i marginades, i va difondre la devoció a l'Eucaristia i a la Santíssima Mare de Déu. (1977)