15 de juliol de 2023, dissabte: Sant Bonaventura

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 49,29-33;50,15-26a

Déu vindrà a visitar-vos i vos farà eixir d'este país

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Jacob va fer als seus fills les seues darreres recomanacions i els va dir: «Ha arribat l'hora d'anar a reunir-me amb els meus pares. Enterreu-me amb ells a la cova del camp d'Efron, l'hitita, és la cova del camp de Macpelà, enfront de Mambré, al país de Canaan; Abraham va comprar aquell camp a Efron, l'hitita, per a tindre una sepultura en propietat. Allí hi ha enterrats Abraham i la seua dona Sara, Isaac i la seua dona Rebeca, allí vaig enterrar també a Lia». Són el camp i la cova comprats als hitites.

Acabades estes recomanacions, Jacob es va posar al llit i va expirar, i va anar a reunir-se amb els seus pares.

Els germans de Josep, quan hagué mort el seu pare, tingueren por i pensaven: «Vejam si ara Josep ens perseguirà i ens voldrà fer pagar el mal que li vam fer». Per això van fer arribar a Josep este missatge: «Ton pare, abans de morir, ens va donar este encàrrec: "Digueu a Josep que es digne a perdonar-vos el vostre crim i el vostre pecat". Et vam fer molt de mal, però ara et preguem que ens perdones el nostre crim, ja que som servidors del Déu de ton pare». Josep plorava mentres escoltava estes paraules.

Després els germans acudiren i se li van tirar als peus; i li van dir: «Som els teus esclaus». Josep els va respondre: «No tingueu por. Jo no em vullc posar en lloc de Déu. Sí, vosaltres em volíeu fer mal, però Déu en volia traure un bé. Déu es proposava de salvar un gran poble, tal com hui ho està complint. No tingueu por: jo vos mantindré a vosaltres i a tots els vostres fills». Els va consolar i els va parlar cordialment.

Josep, amb tota la família de son pare, es va quedar a Egipte, on va viure fins a l'edat de cent deu anys. Va arribar a vore els nets d'Efraïm i va tindre als braços els fills de Maquir, fill de Manasés. Quan s'acostava el dia de la seua mort, Josep va dir als seus germans: «Jo em muic, però sapiau que un dia Déu vindrà a visitar-vos i vos farà eixir d'este país i vos portarà a la terra que ell va prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob». I va fer jurar als fills d'Israel que aquell dia s'emportarien d'Egipte els seus ossos. I va morir a l'edat de cent deu anys.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7 (R.: cf. 68,33)

Enaltiu el senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes.

Canteu-li al so de les cítares,

feu l'elogi dels seus prodigis.

R. Busqueu a Déu sincerament,

i tindreu llarga vida.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,

alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

Busqueu el Senyor, penseu en el seu poder,

busqueu sempre la seua presència. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit,

ell és el Senyor, el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Al·leluia 1Pe 4,14

Feliços vosaltres si algú vos insulta per portar el nom de cristians:

l'Esperit de Déu reposa sobre vosaltres.

Evangeli Mt 10,24-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús va dir als seus apòstols:

«No hi ha cap deixeble que siga més que el mestre, ni cap criat que siga més que l'amo. El deixeble en té prou de ser com el mestre, i el criat, com el seu amo. Si han tractat de Beelzebul el cap de casa, més ho faran amb els altres de sa casa.

Per tant, no tingueu por d'ells perquè no hi ha res secret que prompte o tard no siga revelat; no hi ha res amagat que prompte o tard no siga conegut. Allò que vos dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, allò que vos dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més bé dels qui poden fer que l'ànima i el cos es perden a l'infern tant.

¿No venen dos pardals per pocs diners? I ni u d'ells cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu vos té comptats cada u dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells junts.

A tota persona que em reconega davant dels hòmens, també jo el reconeixeré davant del meu Pare del cel, però a la persona que em negue davant dels hòmens, també jo el negaré davant del Pare del cel».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Àngelus, 25 de juny de 2017

El Senyor continua dient-nos, com deia als deixebles del seu temps: «No tingueu por!». No oblidem esta paraula: sempre, quan tingam alguna tribulació, alguna persecució, alguna cosa que ens faça patir, escoltem la veu del Senyor en el cor: «No tingueu por! No tindre por, vés avant! Jo estic amb tu!». No tingueu por de qui es riu de vosaltres i vos maltracta, i no tingueu por de qui vos ignora o «davant» vos honora però «darrere» combat l'Evangeli. Hi ha molts que davant ens somriuen, però després, per darrere, combaten l'Evangeli. Tots els coneixem. Jesús no ens deixa sols perquè som preciosos per a Ell. Per això, no ens deixa sols: cada u de nosaltres és preciós per a Jesús, i Ell ens acompanya. Que la Mare de Déu, model d'adhesió humil i valenta a la Paraula de Déu, ens ajude a entendre que en el testimoniatge de la fe no compten els èxits, sinó la fidelitat a Crist, reconeixent en qualsevol circumstància, fins i tot en les més problemàtiques, el do inestimable de ser els seus deixebles missioners.

* * * * *

Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.).

• J. M. Bausset: Sant Bonaventura (15 de juliol del 2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de juliol

Sant Bonaventura

Memòria de la inhumació de sant Bonaventura, bisbe d'Albano, a Itàlia, i doctor de l'Església, celebèrrim per la seua doctrina, per la santedat de la seua vida i per les preclares obres que va realitzar en favor de l'Església. Com a ministre general va regir amb gran prudència l'Orde dels Germans Menors, i fou sempre fidel a l'esperit de sant Francesc; en els seus nombrosos escrits va unir erudició summa i pietat ardent. Quan estava prestant un gran servici al II Concili Ecumènic de Lió, va meréixer passar a la visió beatífica de Déu. (1274)

2. A Porto Romano, actual Fiumicino, també a Itàlia, sants Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs. (s. IV)

3. A Cartago, actualment Tunísia, en la via anomenada dels Escilitans, a la basílica de Faust, inhumació de sant Fèlix, bisbe de Tibiuca i màrtir, que davant l'orde del procurador Magnilià que es llançaren al foc els llibres de la Bíblia, va respondre que preferia ser abrasat ell abans que cremar les Sagrades Escriptures, i per esta resposta el procurador Anulí el va travessar amb l'espasa. (303)

4. També a Cartago, commemoració dels sants Catulí, diaca i màrtir, alabat per sant Agustí en un sermó al poble, i altres màrtirs, que reposen a la basílica de Faust. (303)

5. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Felip i deu xiquets. (c. s. IV)

6. A l'illa de Ténedo, a la mar Egea, davantde  la costa de l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Abudemi, màrtir. (s. IV)

7. A Nísibe, a Mesopotàmia, actualment l'Iraq, sant Jaume, primer bisbe d'esta ciutat, que va intervindre en el Concili de Nicea i va dirigir el seu ramat en pau, alimentant-lo espiritualment i defenent-lo amb energia dels enemics de la fe. (338)

8. Prop de Roermond, a la ribera del Mosa, a l'actual Holanda, sant Plequelm, bisbe, oriünd de Northúmbria, que va dedicar la seua vida a anunciar a molts les riqueses de la fe en Crist. (c. 713)

9. A Ansbach, a Francònia, hui Alemanya, sant Gumbert, abat, que va fundar este monestir en una casa de camp de la seua propietat. (c. 790)

10. A Tessàlia, a Grècia, trànsit de sant Josep, bisbe de Tessalònica, germà de sant Teodor Estudita, que durant la seua vida de monjo va compondre nombrosos himnes i, promogut després a l'episcopat, prompte va haver de patir moltes i aspres dificultats per a defendre la disciplina eclesiàstica i el culte de les sagrades imatges, després de la qual cosa va ser relegat a l'exili a Tessàlia, on va morir de fam. (832)

11. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Atanasi, bisbe, qui, després d'haver patit molt per les insídies del seu impiu nebot Sergi, va ser expulsat de la seua seu episcopal i, sumit en les tribulacions, va volar al cel a Véroli, país dels hèrnics. (872)

12. A Kíiv, ciutat antigament de Rússia i hui dia a Ucraïna, sant Vladímir, príncep, batejat amb el nom de Basili, que es va preocupar de propagar la fe ortodoxa entre els pobles que governava. (1015)

13. A Ratzeburg, a la regió de Schleswig-Hostein, a Germania, hui Alemanya, sant Ansuer, abat i màrtir, lapidat juntament amb altres vint-i-huit monjos de Wendes, per pagans contraris als qui predicaven l'Evangeli. (1066)

14. A Västeras, a Suècia, sant David, bisbe, el qual, originari d'Anglaterra, després d'abraçar la vida de monjo cluniacenc va anar a predicar la fe cristiana als suecs i, ja ancià, va morir piadosament al monestir que ell mateix havia fundat. (c. 1082)

15. A Breslau, a Silèsia, a l'actual Polònia, beat Cesles, un dels primers preveres de l'Orde de Predicadors, que va treballar pel regne de Déu a Silèsia i en altres regions pròximes. (1242)

16. A Montcalieri, població del Piemont, a Itàlia, beat Bernat, marqués de Baden, a qui el va sorprendre la mort mentres es dirigia a Orient per a defendre la població cristiana, després de la conquista de Constantinoble pels enemics. (1458)

17. Passió dels màrtirs beats Ignasi de Grevoleda, prevere, i trenta-huit companys, religiosos tots de l'Orde de la Companyia de Jesús*, que quan es dirigien a les missions del Brasil, la seua nau anomenada "San Jacobo", van ser assaltats per pirates i, en odi a la religió catòlica, traspassats tots ells amb espases i llances. (1570)

Els seus noms són: beats Diego d'Andrade, prevere; Gonçal Henriques, diaca; Antoni Soares, Benet de Castro, Joan Fernandes, Manuel Álvares, Francesc Álvares, Joan de Mayorga, Esteve de Zudaire, Alfons de Baena, Doménec Fernandes, un altre Joan Fernandes, Aleix Delgado, Lluís Correia, Manuel Rodrigues, Simó Lopes, Manuel Fernandes, Àlvar Mendes, Pere Nunes, Lluís Rodrigues, Francesc de Magalhaes, Nicolau Dinis, Gaspar Álvares, Blas Ribeiro, Antonio Fernandes, Manuel Pacheco, Pedro de Fontoura, Andreu Gonçalves, Maur Vaz, Diego Pires, Marc Caldeira, Antoni Correia, Ferran Sánchez, Gregori Escribano, Francesc Pérez Godoy, Joan de Zafra, Joan de Sant Martí, religiosos, i Joan, que es va unir a ells.

18. A Campi Salentina, a la regió italiana de la Pulla, sant Pompili Maria Pirrotti, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, cèlebre per l'austeritat de la seua vida. (1766)

19. A la mar, davant de la costa de Rochefort, beat Miquel Bernat Marchand, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat a Rouen per ser sacerdot, fou traslladat després a una vella nau, on va emmalaltir i va morir. (1794)

20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Nguyên Bá Tuân, prevere i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser empresonat per ser cristià i va morir de fam a la presó. (1838)

21. A París, a França, beata Anna Maria Javouhey, verge, fundadora de la Congregació de Religioses Missioneres de Sant Josep de Cluny, dedicades a la cura de malalts i a la instrucció cristiana de la joventut femenina, obra que la beata va aconseguir difondre també en terres de missió. (1851)

22. A la província de My Tho, a la Cotxinxina, actualment Vietnam, sant Andreu Nguyên Kim Thông Nam (Nam Thuông), màrtir, el qual, en temps de l'emperador Tu Duc, per ser catequista va ser primer empresonat i després desterrat, obligant-lo a caminar cap a l'exili encadenat i carregat amb un troç de fusta, per la qual cosa va morir durant el viatge com a autèntic màrtir. (1855)

23. Al poble de Bielsk Podlaski, a Polònia, beat Antoni Beszta-Borowski, prevere i màrtir, que en temps de guerra va ser fet presoner pels enemics de la fe i, va descansar en la pau de Crist després de ser afusellat. (1943)