Lectures de la missa:
Lectura primera Ex 16,1-5.9-15
Jo vos faré ploure pa del celLectura del llibre de l'ÈxodeTota la comunitat del poble d'Israel va anar d'Elim al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí. Era el dia quinze del mes segon des de l'eixida d'Egipte.Tota la comunitat del poble d'Israel va murmurar en el desert contra Moisés i Aaron. El poble d'Israel els deia: «Millor haguera sigut que la mà del Senyor ens haguera fet morir a tots en el país d'Egipte, quan ens assentàvem vora les olles de carn, i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet eixir cap a este desert per a fer morir de fam tot este poble.»El Senyor va dir a Moisés: «Mira, jo vos faré ploure pa del cel. Que el poble isca cada dia a arreplegar la ració necessària per a aquell dia. Els posaré a prova i vore si complixen o no el meu manament. Però el dia que fa sis que preparen el que necessiten per a portar-lo, perquè n'hi haurà el doble del que hauran arreplegat cada dia».Moisés va dir a Aaron: «Digues a la comunitat del poble d'Israel que vinguen tots a la presència del Senyor, perquè el Senyor ha sentit les seues murmuracions». Mentres Aaron parlava a la comunitat, es van girar cap al desert i van vore la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol.El Senyor va dir a Moisés: «He sentit estes murmuracions del poble d'Israel. Vés a dir-los: A la vesprada menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu, i sabreu que jo, el Senyor, soc el vostre Déu». Aquella vesprada va arribar un vol de guatles que va cobrir el campament, i l'endemà al matí, tot el campament estava ple de rosada. Quan la rosada va desaparéixer, va quedar damunt del desert una capa granulada, fina com la rosada blanca que cobrix la terra.Els israelites, en vore-ho, es deien l'un a l'altre: «Man-hu?» (que vol dir: «Què és açò?»). Perquè no sabien què era. Moisés els va dir: «Açò és el pa que el Senyor vos dona com a aliment».
Salm responsorial 77,18-19.23-24.25-26.27-28 (R.: 24b)
En el seu cor temptaren a Déu,reclamant-li un menjar al seu gust;deien parlant contra Déu:«¿Podrà parar una taula en el desert?»R. El Senyor els donà pa del cel.Però ell donà órdens als núvolsi obrí les portes del cel:feu ploure l'aliment del mannà,el do del pa del cel. R.I el poble va menjar pa d'àngels,les provisions abundants que li enviava.Després alçà el vent de llevant,orientà el garbí amb el seu poder. R.I els feu ploure carn com núvols de pols;i ocells com arena de la marva fer caure enmig del campament,vora les seues tendes. R.
Al·leluia
La llavor es la paraula de Déu,el sembrador és Crist;el qui el troba viurà per sempre.
Evangeli Mt 13,1-9
Dona fruit: o cent, o seixanta, o trentaLectura de l'evangeli segons sant Mateu
᛭ Aquell dia, Jesús va eixir de casa i es va assentar vora el llac. Era tanta la gent que es va reunir entorn d'ell, que hagué de pujar a una barca i s'hi va assentar. Tota la gent es va quedar vora l'aigua i ell els va parlar llargament en paràboles. Digué: «Un sembrador va eixir a sembrar. Quan sembrava, una part de la llavor va caure a la vora del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va germinar, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan va eixir el sol, amb la calor es va secar. Una part va caure entre cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part va caure en terra bona i va donar fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tinga orelles, que ho senta».
* * * * *
Memòria obligatòria
- Meditació.
- Josep Miquel Bausset: Sant Joaquim (26 de juliol de 2014)
- Josep Miquel Bausset: Sant Joaquim i santa Anna (26 de juliol de 2015)
Altres
- F. Xavier Martí: Beat Antoni Cerdà.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 26 de juliol
Memòria de sant Joaquim i santa Anna, pares de la Immaculada Verge Maria, els noms dels quals es van conservar gràcies a la tradició entre els cristians.
2. Commemoració de sant Erast, tresorer de la ciutat grega de Corint, que va estar al servici de l'apòstol Pau. (s. I)
3. A l'abadia de Sant Benet, al costat del riu Po, al territori de Màntua, a la Itàlia actual, sant Simeó, monjo i ermità. (1016)
4. A Ausch, ciutat d'Aquitània, hui França, sant Austind, bisbe, que va construir l'església catedral d'esta ciutat, va millorar els costums del poble i va ser model a la casa de Déu. (1068)
5. A Verona, en els confins de Venècia, regió actualment italiana, beats Evangelista i Pelegrí, preveres. (s. XII/XIII)
6. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, també a Itàlia, beat Hug d'Actis, monjo de la Congregació dels Monjos Silvestrins de l'Orde de Sant Benet. (1250)
7. A Septémpeda, de nou a la regió del Picé, beata Camil·la Gentili, martiritzada pel seu espòs. (s. XIV/XV)
8. A Gateshead, poble pròxim a Newcastle-on-Tyne, a Anglaterra, beat Joan Ingram, prevere i màrtir, qui, anglés de naiximent, una vegada ordenat a la basílica del Laterà va exercir el seu ministeri a Escòcia fins que, havent passat a Anglaterra, en temps de la reina Isabel I va ser penjat per ser sacerdot. (1594)
9. A Darlington, també a Anglaterra, beat Jordi Swallowell, màrtir, condemnat a mort el mateix any en què havia tornat a l'Església catòlica, i encara que quan era atroçment turmentat va patir molta por, va romandre ferm en la fe catòlica i va acceptar els cruels suplicis a què el van sotmetre. (1594)
10. A Lancaster, igualment a Anglaterra, beats Eduard Thwing, de l'Orde de Predicadors, i Robert Nuter, els dos preveres i màrtirs, que després de treballs ardus en la cura de la vinya del Senyor, en temps de la reina Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots; així van arribar a la glòria del martiri. (1600)
11. A Londres, de nou a Anglaterra, beat Guillem Webster, prevere i màrtir, que després d'haver exercit el ministeri durant més de vint anys en diverses presons, en temps del rei Carles I va ser capturat per ser sacerdot i va portar a terme el seu martiri en el patíbul de Tyburn. (1641)
12. A Phû Yên, poble d'Annam, hui Vietnam, beat Andreu, catequista, que, en exacerbar-se la persecució contra l'ensenyament de la doctrina cristiana, va ser fet presoner i, després de ser condemnat a mort, va escampar la seua sang per Crist com al primer màrtir de l'Església d'eixe país. (1644)
13. En una sòrdida nau ancorada davant de les costes de Rochefort, a França, beats Marcel Gaucherii Labigne de Reignefort, de la Societat dels Missioners, i Pere Josep le Groing de la Romagère, els dos preveres i màrtirs. El primer vivia en el territori de Llemotges i el segon en Bourges, i els dos, detinguts durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la religió, van morir consumits per la fam i la malaltia. (1794)
14. A Orange, població també de França, beates Maria Margarida de Sant Agustí Bonnet i quatre companyes*, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, que van ser martiritzades durant la mateixa revolució. (1794)
Els noms de les quals són: beates Caterina de Jesús (Maria Magdalena) de Jastamont, Anna de Sant Basili Cartier, Clara de Santa Rosalia (Maria Clara) du Bac i Isabel Teresa del Cor de Jesús Consolin.
15. A Lovere, a la regió de Llombardia, a Itàlia, santa Bertomeua Capitanio, verge, fundadora, juntament amb santa Vicenta Gerosa, de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu Xiqueta. Va morir a vint-i-set anys, atacada per la tisi, o més bé consumida per la seua caritat. (1833)
16. A Motril, poble de la província de Granada, a Espanya, beats Vicent Pinilla, agustí recol·lecte, i Manuel Martín Sierra, preveres i màrtirs, que en temps de persecució religiosa van ser trets per la força de l'església i afusellats l'endemà. (1936)
17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Titus Brandsma, prevere de l'Orde dels Carmelites i màrtir, holandés de naiximent, que, per defendre l'Església i la dignitat de l'home, va patir amb ànim seré tota classe de sofriments i vexacions, i va donar exemple d'una caritat sense límits, tant en favor dels seus germans cocaptius com dels seus mateixos botxins. (1942)
18 Beata Maria Pierini de Micheli (1890- Centonara d'Artò, Novara 1945). Verge, religiosa de la Congregació de les Filles de la Immaculada Concepció de Buenos Aires.
19. A La Valetta, a l'illa de Malta, beat Jordi Preca, prevere, que es va entregar amorosament a la formació catequètica dels xiquets i va fundar la Societat de la Doctrina Cristiana, amb la missió de testimoniatge de la Paraula de Déu i propagar-la al poble. (1962)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada