13 de juliol de 2023, dijous XIV

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 44,18-21.23b-29;45,1-5

És Déu qui m'ha enviat a Egipte per a salvar-vos la vida

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Judà es va acostar a Josep i li va dir: «Senyor meu, vós sou tan gran com el Faraó, però no us ofengueu que el vostre servent vos diga unes paraules.

Vós, senyor meu, preguntàreu als vostres servents si tenien pare i algun altre germà, i vos responguérem que el nostre pare ja té molts anys; que té un fill menut, nascut quan ell ja era vell, i se l'estima molt, perquè és l'únic que queda dels de sa mare, ja que l'altre germà va morir. Vós ens diguéreu: "Feu vindre el vostre germà menut, que el vullc vore. Si no, no vos tornaré a rebre".

Quan tornàrem a casa li ho vam explicar al pare. Més tard ell ens va manar que vinguérem a comprar més provisions, però li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà menut, perquè vós no ens voldríeu rebre si veníem sense ell. Ell va replicar: "Ja sabeu que un dels dos fills que m'havia donat la meua muller va eixir de casa i no l'he vist més: segur que un animal salvatge el va devorar. Si ara em preneu este altre i li passa una desgràcia, fareu baixar amb dolor la meua vellesa al país dels morts"».

Josep no va poder dominar més l'emoció davant de tots els presents, i va ordenar que els feren eixir a tots. No quedava allí cap dels seus assistents en el moment que ell es va fer conéixer als seus germans. Josep es va posar a plorar tan fort que els egipcis ho sentiren i ho va saber tota la cort del Faraó.

Josep va dir als seus germans: «Jo soc Josep. ¿Encara viu mon pare?» Els seus germans, parats per tindre'l davant, no sabien què respondre. Però Josep els va dir que s'acostaren i els va repetir: «Jo soc Josep, el germà que vosaltres venguéreu a uns caravaners que anaven camí d'Egipte. Però no us preocupeu ni vos dolga d'haver-ho fet: és Déu qui m'ha enviat ací abans que vosaltres, per a salvar-vos la vida».

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

Déu cridà la fam sobre el país,

els llevà el pa que els mantenia.

Havia enviat un home davant d'ells,

Josep, venut com un esclau.

R. Recordeu les meravelles que Déu ha obrat.

Li ferraren els peus amb un cep,

i el coll, amb una argolla,

fins que es complí la predicció

i l'oracle del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslligaren,

el sobirà dels pobles li obrí la presó,

i el nomenà senyor del palau

i administrador de tots els béns. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,7-15

No heu pagat res per a rebre este poder;

doneu-ho també sense pagar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus apòstols: 

«Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. 

No heu pagat res per a rebre este poder; doneu-ho també sense pagar. No porteu res de diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu alforja per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguen.

Quan arribeu a una vila o a un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos en sa casa fins que deixeu aquell lloc.

Quan entreu a la casa, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa n'és digna, que reba la pau que li desitgeu; si no n'és digna, que esta pau retorne a vosaltres. Si algú no vos vol acollir o no vol escoltar les vostres paraules, a l'hora d'eixir de la casa o d'aquell poble, espolseu-vos la pols dels peus. Vos dic de veres que el dia del juí la sort de Sodoma i Gomorra serà més suportable que la d'aquell poble». 

 

MEDITACIÓ 

 

Del papa Francesc, Homilia a Santa Marta,11 de juny de 2015 

 

Abans de res, Jesús envia a un camí. Un camí que, és clar, no és un simple passeig. El que fa Jesús és un enviament amb un missatge: anunciar l'Evangeli, eixir per a portar la salvació, l'Evangeli de la salvació. I esta és la tasca que Jesús dóna als seus deixebles. Per això, qui roman paralitzat i no ix, no dona als altres el que ha rebut en el baptisme, no és un autèntic deixeble de Jesús. En efecte, li falta la missionarietat, li falta eixir de si mateix per a portar una mica de bé als altres. 

 

Hi ha també un altre itinerari del deixeble de Jesús, és a dir, l'itinerari interior, el del deixeble que busca el Senyor cada dia, en l'oració, en la meditació. I no és secundari: També eixe itinerari ha de recórrer el deixeble perquè, si no busca sempre a Déu, l'Evangeli que porta als altres serà un Evangeli dèbil, aigualit, sense força.

* * * * *

Sant Enric (mem. ll.).

Sant Enric, emperador romanogermànic, que, segons la tradició, d'acord amb la seua esposa Cunegunda va posar gran tenacitat a reformar la vida de l'Església i a propagar la fe en Crist per tot Europa, on, mogut per un zel missioner, va instituir nombroses seus episcopals i va fundar monestirs. Va morir en este dia a Grona, prop de Göttingen, a Francònia, actual Alemanya. (1024)

• J.M. Bausset: Sant Enric, emperador de Baviera (13 de juliol del 2014)
• J. M. Bausset: Sant Enric (13 de juliol del 2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de juliol

2. Commemoració de sant Esdres, sacerdot i escriba, que, en temps d'Artaxerxes, rei dels perses, havent tornat des de Babilònia a la Judea, va congregar al poble que estava dispers i va posar gran obstinació a estudiar, portar a la pràctica i ensenyar la Llei del Senyor a Israel.

3. Commemoració de sant Silas, elegit i enviat pels apòstols a les Esglésies de la gentilitat al costat dels sants Pau i Bernabé, ple de la gràcia de Déu, va complir amb gran afany el seu ministeri. (s. I)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Serapió, màrtir, que, en temps de l'emperador Septimi Sever i del prefecte Àquila, va aconseguir la corona del martiri en ser cremat viu. (c. 212)

5. A l'illa grega de Quios, a la mar Egea, santa Mírope, màrtir. (s. III/IV)

6. A Filomèlia, ciutat de Frígia, actual Turquia, sants màrtirs Alexandre i trenta soldats, que, segons conta la tradició, van ser martiritzats sota Magne, prefecte d'Antioquia de Pisídia. (s. IV)

7. A Albi, ciutat d'Aquitània, actualment França, trànsit de sant Eugeni, bisbe de Cartago, gloriós per la seua fe i les seues virtuts, que va patir el desterrament durant la persecució desencadenada pels vàndals. (501)

8. A la Bretanya Menor, també a la França actual, sant Turià, abat del monestir de Dôle i bisbe. (s. VII/VIII)

9. A Gènova, a la regió italiana de Ligúria, beat Jaume de Varazze o Voràgine, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que, per a promoure la vida cristiana del poble, va oferir en els seus escrits nombrosos exemples de virtut. (1298)

10. A Norwich, a Anglaterra, beat Tomàs Tunstal, prevere de l'Orde de sant Benet i màrtir, que, en temps del rei Jaume I, va ser condemnat a mort i penjat per haver entrat, com a sacerdot, en este país. (1616)

11. Davant de les costes de Rochefort, a França, beats Lluís Armand Josep Adam, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, i Bertomeu Jarrige de la Morélie de Biars, preveres i màrtirs, que, empresonats en una vella nau durant la Revolució Francesa per ser sacerdots, van morir en ella víctimes de la pesta i de la seua caritat envers els seus companys de captivitat. (1794)

12. A Orange, ciutat de Provença, també a França, beates Magdalena de la Mare de Déu (Isabel) Verchière i cinc companyes*, vèrgens, martiritzades durant la mateixa Revolució Francesa. (1794)

Els noms són: beates Teresa Enrica de l'Anunciació Faurie, Anna Andrea de Sant Aleix Minutte, Maria Anna de Sant Francesc Lambert, Maria Anna de Santa Francesca Depeyre i Maria Anastàsia de Sant Gervasi Roquard.

13. A la ciutat de Châu Dôc, a la Cotxinxina, actual Vietnam, sant Manuel Lê Van Phung, màrtir, pare de família, que, malgrat estar detingut en la presó, no va cessar d'exhortar els seus fills i familiars per a que foren caritatius amb els seus enemics, i finalment va ser decapitat per orde de l'emperador Tu Duc. (1859)

14. A Budrie, lloc d'Emília-Romanya, santa Clèlia Barbieri, verge, que es va preocupar pel bé espiritual de la joventut femenina i va fundar la Congregació de Germanes Mínimes de la Mare de Déu dels Dolors per a la formació humana i cristiana, especialment, de les xiquetes pobres i abandonades. (1870)

15. A Galeazza, prop de Bolonya, també a Itàlia, beat Ferran Maria Baccillieri, prevere, que va consagrar la seua vida a la formació, en tots els aspectes, del poble que se li havia encomanat, i va fundar la Congregació de les Serventes de Maria per a ajudar les famílies necessitades i, en particular, per a formar la joventut femenina. (1893)

16. Al territori de Langziqiao, prop de Hengshui, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pau Liu Jinde, màrtir, que, durant la persecució duta a terme pels Yihetuan, ja ancià i havent quedat com a únic cristià del llogaret, va eixir a l'encontre dels agressors amb el rosari i un llibre de devoció a la mà i els va saludar com se solia saludar els cristians, per la qual cosa va ser immediatament assassinat. (1900)

17. A la localitat de Nangong, també en la mateixa província xinesa de Hebei, sant Josep Wang Guiji, màrtir, el qual, durant la persecució ja esmentada, va rebutjar salvar la seua vida dient, com li suggerien, una lleu mentida, i va preferir morir gloriosament per Crist. (1900)

18. A la ciutat d'Angostura, a Colòmbia, beat Marià de Jesús Euse Hoyos, prevere, qui, senzill i íntegre, es va entregar totalment a l'oració, als estudis i a la instrucció dels xiquets. (1926)

19. A Caguas, ciutat de Puerto Rico, beat Carles Manuel Rodríguez Santiago, que es va consagrar incansablement a la renovació de la sagrada litúrgia i a la difusió de la fe entre els jóvens. (1963)