22 de juliol de 2023: Santa Maria Magdalena

Festa de Santa Maria Magdalena

Festa de santa Maria Magdalena, que, alliberada pel Senyor de set dimonis, es va convertir en la seua deixebla, seguint-lo fins a la muntanya del Calvari, i en el matí de Pasqua va meréixer ser la primera a vore el Salvador retornat de la mort i a portar als altres deixebles l'anunci de la resurrecció (elog. del Martirologi Romà).

Monició d'entrada

Celebrem hui la festa de santa Maria Magdalena, una d'aquelles dones que, alliberada per Jesús, es va convertir en la seua deixebla. És la que va estar al peu de la creu i, juntament amb altres dones, es va dirigir al sepulcre la matinada del diumenge de Pasqua per a embalsamar el cos de Crist. Va ser la primera d'entre els deixebles a reconéixer el Senyor i després va anar a anunciar als apòstols que Crist havia ressuscitat.

Oració col·lecta

Oh, Déu,
el vostre Unigènit va confiar a Maria Magdalena,
abans que a ningú, l'anunci de l'alegria pasqual,
concediu-nos, per la seua intercessió i exemple,
proclamar a Crist viu i que el vegem regnant en la teua glòria.
Pel nostre Senyor Jesucrist.

Lectures de la missa:

Lectura primera Ct 3,1-4

He trobat l'amor de la meua ànima

Lectura del Càntic dels càntics

Diu l'esposa:
Cada nit, mentres repose,
busque l'amor de la meua ànima.
El busque, però no el trobe.
«M'he alçat a fer una volta per la ciutat,
pels carrers i per les places
buscaré l'amor de la meua ànima.»
El busque, però no el trobe.
M'han eixit al pas els guardes
que ronden la ciutat, i els he dit:
«¿No heu vist l'amor de la meua ànima?»
A penes m'havia apartat d'ells,
he trobat l'amor de la meua ànima,
l'he agarrat i no el vullc deixar.

O bé:

Lectura primera 2C 5,14-17

Ara ja no valorem a Crist per la seua condició mortal

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'amor que Crist ens té ens obliga: hem de reconéixer que u ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquen ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort i ha ressuscitat per tots.
Per això nosaltres, des d'ara, ja no valorem a ningú per la seua condició mortal, i si en un altre temps havíem valorat d'eixa manera a Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; les coses antigues han passat, ha començat un món nou.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu;
de bon matí vos busque.
Tinc set de vós,
com carn que desitja
en terra seca i àrida.

R. Tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Jo vos buscava en el santuari
per a vore-vos gloriós i poderós.
El vostre amor val més que la vida;
per això els meus llavis vos alabaran. R.

Vos beneiré tota la vida
i alçare les mans en nom vostre.
Asaciat com d'ambrosia i nèctar,
vos alabaré amb llavis joiosos. R.

Perquè vós m'heu ajudat,
i soc feliç a l'ombra de les vostres ales.
M'aferre a vós,
em sosté la vostra mà. R.

Al·leluia

Digau-nos, oh Maria, què véreu fent la nostra via?
Del Crist vivent el sepulcre, i Ell resorgit, gloriós i pulcre.

Evangeli Jo 20,1-2.11-18

Dona, ¿per què plores? ¿ A qui busques?

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va vore que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Ella se'n va corrents a buscar a Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».
Maria es va quedar al sepulcre, fora, plorant. Mentres plorava, va guaitar dins del sepulcre, i va vore dos àngels vestits de blanc, assentats l'un al capçal i l'altre als peus d'on havia estat posat el cos de Jesús. Ells li diuen: «Dona, ¿per què plores?» Ella els respon: «S'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat». 
Només acabava de dir estes paraules, es gira i veu a Jesús dret allí, però no el va reconéixer. Jesús li diu: «Dona, ¿per què plores? ¿A qui busques?» Ella, pensant-se que era l'hortolà, li respon: «Senyor, si te l'has emportat tu, dis-me on l'has deixat, i me l'enduré». Li diu Jesús: «Maria!» Ella es gira i li diu en hebreu: «Rabuni!», és a dir, «Mestre!» Jesús li diu: «Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare, però ves a trobar els meus germans i dis-los: Puge al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». 
Maria Magdalena va anar a l'encontre dels deixebles i els va anunciar que havia vist el Senyor i que li havia dit això.

Meditació

Benet XVI, Àngelus, 23 de juliol de 2006

Celebrem la memòria litúrgica de santa Maria Magdalena, deixebla del Senyor, que en els evangelis ocupa un lloc destacat. Sant Lluc la inclou entre les dones que van seguir a Jesús després d'haver sigut "curades d'esperits malignes i malalties", precisant que d'ella "havien eixit set dimonis" (Lc 8, 2). Magdalena és present al peu de la creu, juntament amb la Mare de Jesús i altres dones. Ella va ser qui va descobrir, el matí del primer dia després del dissabte, el sepulcre buit, al costat del qual va romandre plorant fins que se li va aparéixer Jesús ressuscitat (cf. Jo 20, 11). La història de Maria Magdalena recorda a tots una veritat fonamental: deixeble de Crist és qui, en l'experiència de la debilitat humana, ha tingut la humilitat de demanar-li ajuda, ha sigut curat per ell i l’ha seguit de prop, convertint-se en testimoni del poder del seu amor misericordiós, més fort que el pecat i la mort.

Pregària dels fidels

Invoquem humilment, germans, la bondat de Déu totpoderós per la intercessió de santa Maria Magdalena.

- Per la santa Església de Déu, perquè els seus fills es renoven en Crist cada dia com a noves criatures. Preguem al Senyor.
- Per tots els pobles del món, perquè s'òbriguen a l'Evangeli i s'enriquisquen amb la seua llum. Preguem al Senyor.
- Per aquells que, com Maria Magdalena, busquen a Déu i en tenen set, perquè el Senyor els isca a l'encontre i els assacie de gràcia amb la seua presència. Preguem al Senyor.
- Pels qui estem ací reunits, perquè beguem en les fonts de l'eucaristia l'esperit d'amor i misericòrdia del Pare i ens sentim enviats a anunciar-lo als nostres germans. Preguem al Senyor.

Déu totpoderós, consol dels dèbils, escolteu la súplica dels que vos invoquen i per la intercessió de santa Maria Magdalena. Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els dons que vos presentem
en la festa de santa Maria Magdalena,
l'obsequi d'amor de la qual va acceptar amb tanta misericòrdia el vostre Fill Unigènit.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació,
Pare totpoderós,
de qui la misericòrdia
no és menor que el poder,
que sempre vos alabem,
per Crist Senyor nostre.

Ell, a l’hort, es va aparéixer visiblement a Maria Magdalena,
ja que ella l’havia estimat quan vivia,
l’havia vist morint a la creu,
l’havia buscat jacent en el sepulcre
i va ser la primera que el va adorar quan ressuscità d’entre els morts;
i ell la va honorar davant dels apòstols
amb l’ofici de l’apostolat
per a que el bon anunci de la vida nova
arribara fins als límits de la terra.

Per això, Senyor,
amb els àngels i els sants
vos aclamem amb alegria dient:

Oració després de la comunió

Que la participació santa en els vostres misteris, Senyor,
infonga en nosaltres aquell amor perseverant
amb el qual santa Maria Magdalena es va mantindre unida sempre a Crist, el seu Mestre.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de juliol

Festa de santa Maria Magdalena, que, alliberada pel Senyor de set dimonis, es va convertir en la seua deixebla, seguint-lo fins a la muntanya del Calvari, i en el matí de Pasqua va meréixer ser la primera a vore el Salvador retornat de la mort i portar als altres deixebles l'anunci de la resurrecció. (s. I)

2. A Ankara, ciutat de Galàcia, actualment Turquia, sant Plató, màrtir. (s. III/IV)

3. A la província romana d'Àfrica Mauritana, actual Marroc, sants Màrtirs Massilitans, sobre els quals sant Agustí va predicar un sermó als fidels en l'aniversari de la seua mort. (s. III/IV)

4. A Antioquia de Síria, hui a Turquia, sant Ciril, bisbe, que va ser empresonat i desterrat en temps de l'emperador Dioclecià. (c. 306)

5. En la fortalesa de Schemaris, en les muntanyes del Caucas ara georgià, sant Anastasi, monjo, el qual, deixeble de sant Màxim el Confessor, per defendre la fe ortodoxa, va patir amb ell la presó i tortures, i havent partit cap a esta fortalesa, en ella, o tal vegada pel camí, va entregar la vida. (662)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sant Vandregisil, abat, que, havent renunciat a viure en la cort amb el rei Dagobert, va fer vida monàstica en diversos llocs, i promogut al sacerdoci per sant Aldoè [o Audoè], bisbe de Rouen, en el bosc anomenat Gemeticense va fundar i va regir el monestir d'eixe mateix nom. (c. 668)

7. A Menat, a la Gàl·lia Arvernense, també França en l'actualitat, sant Meneleu, abat. (c. 700)

8. A Pavia, a l'actual regió italiana de Llombardia, sant Jeroni, bisbe. (s. VIII)

9. A Lodi, també a Llombardia, sant Guàlter [o Valter o Gualteri o Galter], fundador de la Casa Hospital de la Misericòrdia. (1224)

10. A Venècia, també a la Itàlia actual, beat Agustí de Biella Fangi, prevere de l'Orde de Predicadors, que va escampar grans bondats a Soncino, a Viglebano i a la mateixa Venècia. (1493)

11. A Lisboa, a Portugal, sant Llorenç de Brindisi, la memòria del qual es va celebrar ahir. (1619)

12. A Cardiff, ciutat de Gal·les, al Regne Unit, sants Felip Evans, de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Joan Lloyd, preveres i màrtirs, que en temps del rei Carles II van ser penjats en descobrir-se que exercien el sacerdoci en la seua pàtria. (1679)

13. Davant del litoral de Rochefort, a França, beat Jaume Lombardie, prevere de Llemotges, màrtir, que en la terrible persecució desencadenada contra l'Església durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser empresonat en una nau menuda, en condicions insalubres, on va morir consumit per una malaltia incurable. (1794)

14. En un lloc anomenat Majiazhuang, prop de Daining, a la província d'Hebei, a la Xina, sants màrtirs Anna Wang, verge, Llúcia Wang Wangzhi i el seu fill Andreu Wang Tianqing, assassinats pel nom de Crist durant la persecució desencadenada pels Yihetuan. (1900)

15. També prop de Daining, igualment a la província xinesa d'Hebei, santa Maria Wang Lizhi, màrtir, que en la mateixa persecució, quan alguns pagans intentaven salvar-la demanant-li que diguera no ser cristiana, ella va afirmar obertament ser serventa de Crist Jesús i, per això, va ser executada immediatament. (1900)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

22 de novembre de 2024, divendres: Santa Cecília

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 10,8-11 Vaig prendre el llibret i me'l vaig menjar Lectura de l'Apocalipsi de...

entrades populars