19 de juliol de 2023, dimecres XV

Lectures de la missa:

Lectura primera Ex 3,1-6.7a.9-12

L'àngel del Senyor es va aparéixer a Moisès en una flama enmig d'un albarzer

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Quan guiava el seu ramat desert enllà, va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu.

L'àngel del Senyor se li va aparéixer en una flama enmig d'un albarzer. Va mirar, i va vore que l'albarzer cremava, però no es consumia. Moisés es va dir: «M'acostaré a contemplar esta visió extraordinària: ¿com és que l'albarzer no es consumix».

Quan el Senyor va vore que Moisés s'acostava per a mirar, el va cridar des de l'albarzer: «Moisés, Moisés». Ell va respondre: «Ací em teniu». Déu li va dir: «No t'acostes ací. Lleva't les sandàlies, que el lloc on estàs és terra sagrada». I va afegir: «Jo soc el Déu de ton pare, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob». Moisés es va cobrir la cara, perquè tenia por de mirar a Déu.

Déu li va dir: «M'ha arribat el clam dels israelites i he vist com els egipcis els oprimixen. Ves: jo t'envie al Faraó. Fes eixir d'Egipte els israelites, el meu poble».

Moisés va preguntar a Déu: «¿Qui soc jo per a anar davant del Faraó i fer eixir d'Egipte els israelites?».

Déu li va respondre: «Jo estaré amb tu. I una vegada hauràs fet eixir d'Egipte el meu poble, vindreu a adorar a Déu en esta muntanya, com a prova que t'envie jo».

Salm responsorial 102,1-2.3-4.6-7 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes

i et cura totes les malalties;

rescata de la mort la teua vida

i t'engalana d'amor entranyable. R.

El Senyor fa justícia

i defén a tots els oprimits.

Ha revelat a Moisès els seus camins,

les seues gestes als fills d'Israel. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare,

Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

els misteris del Regne.

Evangeli Mt 11,25-27

Heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir: «Vos enaltixc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, perquè d'esta manera vos ha agradat a vós.

El Pare ho ha posat tot en les meues mans; ningú coneix el Fill, llevat del Pare, i ningú coneix el Pare, llevat del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar».  

 

Meditació de l'Evangeli amb el papa Francesc 

 

Homilia a l'església de Sant Pius de Pietrelcina (2018, març 17)

En l'Evangeli, Jesús dona gràcies al Pare perquè ha revelat els misteris del seu Regne als senzills [parvulis]. ¿Qui són estos 'menuts' que saben com acollir els secrets de Déu? Els 'menuts' són aquells que necessiten els grans, que no són autosuficients, que no creuen que poden bastar-se a si mateixos. 'Menuts' són aquells que tenen el cor humil i obert, pobre i necessitat, que senten la necessitat de pregar, de confiar-se i de deixar-se acompanyar. El cor d'estos 'menuts' és com una antena, capta el senyal de Déu, immediatament, el veu de seguida. Perquè Déu busca el contacte amb tots, però el que es fa gran crea una interferència enorme, no li arriba el desig de Déu: Quan un està ple de si mateix, no hi ha lloc per a Déu. Per tant, Ell preferix els senzills, se'ls revela, i la manera de trobar-se amb Ell és abaixar-se, encollir-se dins, reconéixer-se necessitat. El misteri de Jesucrist és misteri d'humilitat: Ell es va abaixar, es va aniquilar. El misteri de Jesús com veem en l'Hòstia en cada missa, és un misteri d'humilitat: d'amor humil, i només es pot comprendre sent 'menut' i freqüentant els menudets.

I ara podem preguntar-nos: ¿sabem com buscar a Déu allí on està? [...]. En el malalt es troba Jesús, i en la cura amorosa d'aquells que s'inclinen sobre les ferides del proïsme, està el camí per a trobar a Jesús. Qui cuida els xiquets està del costat de Déu i venç la cultura del rebuig, que, per contra, preferix els poderosos i considera inútils els pobres. Els que preferixen els 'menuts' proclamen una profecia de vida contra els profetes de mort de tots els temps, també de hui, que rebutgen la gent, rebutgen els xiquets, els ancians, perquè no servixen.

De xicotet, a l'escola, ens ensenyaven la història dels espartans. A mi sempre em cridava l'atenció una cosa que ens deia la mestra, que quan naixia un xiquet o una xiqueta amb malformacions el portaven al cim de la muntanya i el llançaven des d'allí perquè no hi haguera xiquets com ells. Nosaltres, els xiquets, déiem: «Però quina crueltat!». Germans i germanes, nosaltres fem el mateix, amb més crueltat, amb més ciència. El que no servix, el que no produïx, és rebutjat. Esta és la cultura del rebuig; hui no volem els "menuts". Per això Jesús és deixat de costat.

* * * * *

Aniversari de la mort a València de l’escriptora Beatriu Civera (1995)

• Beatriu Civera, escriptora (Dèlia Amorós Pinos, en Diccionari biogràfic de dones).
• Beatriu Civera, escriptora (Raül Castanyer i Pinto).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juliol

Sant Èpafres

1. Commemoració de sant Èpafres, que en Colosses, Laodicea i Hieràpolis, històriques ciutats de l'actual Turquia, va treballar molt en la difusió de l'Evangeli, i a qui sant Pau diu caríssim coservent, cocaptiu i fidel ministre de Crist. (s. I)

2. A Neros, lloc de Frígia, també a la Turquia actual, sants Macedoni, Teòdul i Tacià, màrtirs, que, sent emperador Julià l’Apòstata, per orde del prefecte Almaqui, i després de sofrir molts turments, van ser estesos sobre graelles roents, on van afrontar serenament el seu martiri. (c. 362)

3. Al monestir d’Annesis, prop del riu Iris, a la regió del Pont, de nou a la Turquia actual, santa Macrina, verge, germana dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, gran coneixedora de les Sagrades Escriptures, que es va retirar a la vida solitària i va ser exemple admirable d'amor a Déu i d'allunyament de les vanitats del món. (379)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, així mateix a Turquia, sant Dió, per sobrenom "Taumaturg", arximandrita, natural d'Antioquia, que va ser ordenat sacerdot en esta ciutat i en ella va fundar un monestir sota la regla dels acemetes. (s. V inc.)

5. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Símmac, papa, a qui els cismàtics van amargar durant llarg temps la vida i va morir finalment com un autèntic confessor de la fe. (514)

6. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Àurea, verge, germana dels sants màrtirs Adolf i Joan, que, en una de les persecucions sota els musulmans, portada davant del jutge va negar, espantada, la fe, però penedida immediatament, es va presentar al mateix magistrat i, repetit el judici, es va mantenir ferma, i així va superar l'enemic en un nou combat amb l'efusió de la seua sang. (856)

7. A Utrecht, a la regió de Gueldre, a Lotaríngia, a l'actual Holanda, sant Bernold o Bernulf, bisbe, que va deslliurar del domini dels senyors laics les esglésies i els monestirs de la seua diòcesi, va fundar noves esglésies i va introduir els usos i costums cluniacencs en els monestirs. (1054)

8. Al monestir de Marienburg, al territori de Francònia, hui Alemanya, beata Stilla, verge consagrada, sepultada a l'església que ella mateixa havia fundat. (c. 1140)

9. A Foligno, lloc de la regió italiana de l'Úmbria, beat Pere Crisci, el qual, distribuïts tots els seus béns entre els pobres, es va posar al servici de la catedral i va portar vida humil i penitent a la torre del campanar. (c. 1323)

10. A Chester, a Anglaterra, sant Joan Plessington, prevere i màrtir, que havent estat ordenat sacerdot a Segòvia, en tornar a Anglaterra va ser condemnat per això a la forca, sent rei Carles II. (1679)

11. A Lujiazhuang, població pròxima a Yingxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Joan Baptiste Zhou Wurui, màrtir, que, jove encara, va confessar obertament davant dels seguidors del moviment dels Yihetuan que era cristià, per la qual cosa li van amputar diversos membres i finalment el van rematar a destralades. (1900)

12. Al lloc de Liucun, prop de la ciutat de Renqin, també a la província xinesa d’Hebei, sants màrtirs Isabel Qin Bianzhi i el seu fill de catorze anys Simó Qin Chunfu, que en la mateixa persecució del Yihetuan, forts en la fe, van véncer totes les crueltats dels enemics. (1900)

13. Al lloc de Borowikowszczyzna, a Polònia, beats Aquil·les Puchala i Hermann Stepien, preveres de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtirs, que durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, van ser assassinats pels qui odiaven la fe. (1943)