6 de juliol de 2023, dijous XIII

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 22,1-19

Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu, per a posar a prova a Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «Pren a Isaac, el teu fill únic, que tant ames, ves-te'n al país de Morià, i allí, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust».

Abraham es va alçar de bon matí, va guarnir la somera, va prendre dos criats i el seu fill Isaac, va estellar la llenya per al foc de l'holocaust i es va posar en camí cap al lloc que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham va alçar els ulls i va vore de lluny el lloc. Llavors va dir als criats: «Quedeu-vos ací amb la somera; jo i el xiquet ens arribarem allà per a adorar a Déu i després tornarem». Abraham va carregar la llenya de l'holocaust a les espatles del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren a caminar els dos.

Isaac va dir a son pare: «Escolta, pare». Abraham va respondre: «¿Què vols, fill meu?» Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però ¿l'anyell on està?» Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu». I continuaren caminant els dos.

Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar, va apilar la llenya, va lligar el seu fill, Isaac, i el va posar en l'altar, damunt de la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per a degollar el seu fill.

Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li va dir: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic».

En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

A aquell lloc, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveïx». Per això, encara hui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveïx».

L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué:

«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè has escoltat la meua veu"».

Després Abraham va anar on estaven els criats, i se'n tornaren junts a Beerxeba, on Abraham es va quedar a viure.

Salm responsorial 114,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 9)

Estime de tot cor el Senyor,

perquè ha escoltat la meua súplica,

ha escoltat el meu clam

quan l'he invocat.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen,

en la presència del Senyor.

Em rodejaven els llaços de la mort,

tenia davant de mi els seus paranys,

i dins de mi l'angoixa i el desfici.

Vaig invocar el nom del Senyor:

«Ah, Senyor, salveu-me la vida». R.

El Senyor és just i benigne,

el nostre Déu sap compadir.

El Senyor salvaguarda els senzills,

jo era dèbil i m'ha salvat. R.

Ha salvat la meva vida de la mort,

els meus ulls, d'ofegar-se en el plor,

els meus peus, de caure.

Continuaré caminant entre els qui viuen,

en la presència del Senyor. R.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,

reconciliava el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat

el servici de la reconciliació.

Evangeli Mt 9,1-8

La gent glorificava a Déu, que ha donat al ser humà un poder tan inaudit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar en una barca, va passar a l'altra vora, i va anar a la seua ciutat, Cafarnaüm. Allí li portaren un paralític en una llitera. Jesús, en vore la fe que tenien, va dir al paralític: «Confiança, fill: els teus pecats et queden perdonats».

Uns mestres de la Llei pensaren: «Això és blasfem». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els va dir: «¿Per què us deixeu dur per pensaments roïns? ¿Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'alce i camine? Però ara sabreu que el Fill de l'home, ací en la terra, té el poder de perdonar els pecats». I tot seguit diu al paralític: «Alça't, carrega't al coll la llitera i ves-te'n a casa». Ell es va alçar i se n'anà a sa casa.

La gent en vore-ho va sentir un gran respecte i glorificava a Déu, que ha donat al ser humà un poder tan inaudit.

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Audiència general, 19 de febrer de 2014

El sagrament de la Reconciliació és un sagrament de curació. Quan jo em confesse és per a sanar-me, guarir la meua ànima, sanar el cor i alguna cosa que vaig fer i no funciona bé. La imatge bíblica que millor els expressa, en el seu vincle profund, és l'episodi del perdó i de la curació del paralític, on el Senyor Jesús es revela al mateix temps metge de les ànimes i dels cossos (cf. Mc 2,1-12; Mt 9,1-8; Lc 5,17-26). (...) Abans de res, el fet que el perdó dels nostres pecats no és una cosa que puguem donar-nos nosaltres mateixos. Jo no puc dir: em perdone els pecats. El perdó es demana, es demana a un altre, i en la Confessió demanem el perdó a Jesús. El perdó no és fruit dels nostres esforços, sinó que és un regal, és un do de l'Esperit Sant, que ens ompli de la purificació de misericòrdia i de gràcia que brolla incessantment del cor obert de bat a bat de Crist crucificat i ressuscitat. En segon lloc, ens recorda que només si ens deixem reconciliar en el Senyor Jesús amb el Pare i amb els germans podem estar verdaderament en la pau. I açò ho hem sentit tots en el cor quan ens confessem, amb un pes en l'ànima, una mica de tristesa; i quan rebem el perdó de Jesús estem en pau, amb eixa pau de l'ànima tan bella que només Jesús pot donar, només Ell.

* * * * *

Santa Maria Goretti, verge i màrtir (mem. ll.)

A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia vint-i-dos de juny (1535).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 6 de juliol

Santa Maria Goretti, verge i màrtir, que en el transcurs d'una infància difícil, ajudant a sa mare en les labors de la casa, es va distingir ja per la seua pietat. Quan no tenia més que dotze anys, va morir en defensa de la seua castedat a causa de les punyalades que li va assestar un jove que intentava violar-la quan estava sola a sa casa, pròxima a la localitat de Nettuno, a la regió del Laci, d'Itàlia. (1902)

2. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, santa Ciríaca, verge, màrtir en temps de l'emperador Dioclecià, que és objecte de gran veneració a Tropea, a Calàbria. (s. IV)

3. A Fiesole, a la regió italiana de la Toscana, sant Ròmul, diaca, celebrat com a primer màrtir d'esta ciutat. (s. inc.)

4. A Egipte, sant Sísoes, de sobrenom "el Gran", ermità, molt insigne per la perfecció amb què va practicar la vida monàstica. (c. 429)

5. A Escòcia, commemoració de sant Pal·ladi, bisbe, el qual, enviat des de Roma a Irlanda, va morir a Anglaterra, en la mateixa època en què sant Germà d'Auxerre combatia l'heretgia pelagiana. (432)

6. Al territori d'Armagh, a Irlanda, santa Monenna, abadessa del monestir de Killeevy, fundat per ella mateixa. (517)

7. A la regió de Condat, al massís del Jura, a Burgúndia, hui França, sant Just, monjo. (s. VI)

8. A la vora del Rin, a l'actual Alemanya, sant Goar, prevere, oriünd d'Aquitània, el qual, amb el suport del bisbe de Trèveris, va construir un hospital i un oratori per a rebre als pelegrins i proveir a la salvació de les seues ànimes. (s. VI)

9. A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia vint-i-dos de juny (1535).

10. També a Londres, beat Tomàs Alfield, prevere i màrtir, que va abjurar de la fe catòlica sota tortures; a pesar d'això va ser expulsat d'Anglaterra, però després, penedit, va tornar a la pàtria, i sota el regnat d'Isabel I, per haver divulgat una Apologia en favor dels catòlics, va patir a Tyburn el suplici del patíbul. (1585)

11. Enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Agustí Josep (Elies) Desgardin, monjo cistercenc i màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, en odi a la fe va ser tret del seu monestir de Sept-fontaines i tancat en una vella nau, en la qual, entregat a cura dels seus companys malalts, va morir també ell en contagiar-se. (1794)

12. A Orange, també a França, beata Susanna Àgueda (Maria Rosa) de Loye, verge de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonada juntament amb altres trenta-dos monges de diversos ordes i comunitats religioses, va perseverar fidel a la seua vocació monàstica, i va ser ella la primera, entre totes les condemnades a mort pels qui odiaven el cristianisme, a pujar impàvida al patíbul. (1794)

13. A Shuangzhong, prop de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pere Wang Zuolong, màrtir, que, en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, va ser penjat per negar-se a donar culte als ídols i a abjurar de la fe cristiana. (1900)

14. A Roma, beata Maria Teresa Ledochowska, verge, que, entregada totalment a la cura dels africans oprimits per l'esclavitud, va fundar l'Institut de Missioneres del Sodalici de Sant Pere Claver. (1922)

15. A Buenos Aires, a l'Argentina, santa Nazària (Ignàsia) de Santa Teresa de Jesús March Mesa, verge, nascuda a Espanya i emigrant amb la seua família a Mèxic, que, plena de zel missioner, va consagrar la seua vida a l'evangelització dels pobres i necessitats en diverses nacions d'Amèrica Llatina i va fundar l'Institut de les Missioneres Croades de l'Església. (1943). Canonitzada en 2018.