DIMARTS XIII DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lectaVós, Senyor, Déu de pau i de caritat,donàreu a santa Isabel de Portugalla gràcia de reconciliar els desavinguts;feu que, per la seua intercessió,
sapiam posar pau per a poder ser anomenats fills vostres.
Lectura primera Gn 19,15-29
El Senyor va fer ploure sofre i foc sobre Sodoma i GomorraLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, de bon matí, els dos àngels donaren pressa a Lot i li deien: «Corre, emporta't de casa la teua dona i les dos filles que estan ací, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable». Veent que encara s'entretenia, com que el Senyor el volia salvar, els àngels els agafaren tots per les mans i els tragueren de la ciutat.Una vegada fora li digueren: «Fuig, si vols salvar la vida. No mires arrere ni faces parada en la vall, que series aniquilat: fuig a la muntanya». Lot els va dir:«No, senyor meu: jo servent vostre, he obtingut el vostre favor i heu sigut amb mi tan bo que m'heu volgut salvar la vida; penseu, per tant, que, abans que m'haja refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. Mireu, prop d' ací hi ha una ciutat menuda, on puc refugiar-me. És ben menuda. Deixeu-me fugir cap allí per a salvar la vida».Ell li va respondre:«Fins en això et vullc afavorir: no destruiré la ciutat que dius. Corre, ves a refugiar-te allí, que no podré fer res fins que no arribaràs allà».Per això la ciutat es diu Sóar, que vol dir menuda.Lot va arribar a Sóar quan el sol eixia i, a l'instant, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra i va destruir aquelles ciutats i tota la vall, amb els seus habitants i els seus cultius. La dona de Lot va mirar arrere i es va convertir en una estàtua de sal.Abraham va anar de bon matí al lloc on havia estat davant de la presència del Senyor, va mirar cap a Sodoma i Gomorra i cap a la vall i va vore que pujava de la terra una fumaguera com si fora una carbonera.Així Déu, quan va destruir les ciutats de la vall, recordant-se d'Abraham, va traure a Lot de la catàstrofe, mentres destruïa les ciutats on Lot havia viscut.
Salm responsorial 25,2-3.9-10.11-12 (R.: 3a)
Examineu-me, Senyor, i proveu-me,depureu-me al foc el cor i les entranyes.Tinc present el vostre amori camine en la vostra veritat.R. Tinc present el vostre amor, Senyor.No em compteu entre els pecadors,entre els hòmens que cometen crims de sang;en les seues mans hi han males intencions,estan plenes de regals per a subornar. R.La meua vida, en canvi, és honrada.Salveu-me i apiadeu-vos de mi.Els meus peus van pel camí dret;beneiré el Senyor enmig del poble reunit. R.
Al·leluia Salm 129,5
Confie en el Senyor,confie en la seua paraula.
Evangeli Mt 8,23-27
Es va alçar, va increpar els vents i l'aigua, i va seguir una gran bonança᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va pujar a la barca en companyia dels deixebles. Més tard començà a avalotar-se la mar tan violentament, que les ones cobrien la barca. Però ell dormia. Ells anaren a despertar-lo i li deien: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe?» I es va alçar, va increpar els vents i la mar, i va seguir una gran bonança. Ells, admirats, deien: «¿Qui és este, a qui fins i tot els vents i la mar l'obeïxen?»
MARTIROLOGI ROMÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada