4 de juliol de 2023, dimarts XIII

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 19,15-29

El Senyor va fer ploure sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, de bon matí, els dos àngels donaren pressa a Lot i li deien: «Corre, emporta't de casa la teua dona i les dos filles que estan ací, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable». Veent que encara s'entretenia, com que el Senyor el volia salvar, els àngels els agafaren tots per les mans i els tragueren de la ciutat.
Una vegada fora li digueren: «Fuig, si vols salvar la vida. No mires arrere ni faces parada en la vall, que series aniquilat: fuig a la muntanya». Lot els va dir:
«No, senyor meu: jo servent vostre, he obtingut el vostre favor i heu sigut amb mi tan bo que m'heu volgut salvar la vida; penseu, per tant, que, abans que m'haja refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. Mireu, prop d' ací hi ha una ciutat menuda, on puc refugiar-me. És ben menuda. Deixeu-me fugir cap allí per a salvar la vida».
Ell li va respondre:
«Fins en això et vullc afavorir: no destruiré la ciutat que dius. Corre, ves a refugiar-te allí, que no podré fer res fins que no arribaràs allà».
Per això la ciutat es diu Sóar, que vol dir menuda.
Lot va arribar a Sóar quan el sol eixia i, a l'instant, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra i va destruir aquelles ciutats i tota la vall, amb els seus habitants i els seus cultius. La dona de Lot va mirar arrere i es va convertir en una estàtua de sal.
Abraham va anar de bon matí al lloc on havia estat davant de la presència del Senyor, va mirar cap a Sodoma i Gomorra i cap a la vall i va vore que pujava de la terra una fumaguera com si fora una carbonera.
Així Déu, quan va destruir les ciutats de la vall, recordant-se d'Abraham, va traure a Lot de la catàstrofe, mentres destruïa les ciutats on Lot havia viscut. 

Salm responsorial 25,2-3.9-10.11-12 (R.: 3a)

Examineu-me, Senyor, i proveu-me,
depureu-me al foc el cor i les entranyes.
Tinc present el vostre amor
i camine en la vostra veritat.

R. Tinc present el vostre amor, Senyor.

No em compteu entre els pecadors,
entre els hòmens que cometen crims de sang;
en les seues mans hi han males intencions,
estan plenes de regals per a subornar. R.

La meua vida, en canvi, és honrada.
Salveu-me i apiadeu-vos de mi.
Els meus peus van pel camí dret;
beneiré el Senyor enmig del poble reunit. R.

Al·leluia Salm 129,5

Confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.

Evangeli Mt 8,23-27

Es va alçar, va increpar els vents i l'aigua, i va seguir una gran bonança

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar a la barca acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant començaren a alçar-se onades tan grans que cobrien la barca. Però ell dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: «¡Senyor, salveu-nos! ¡Ens afonem!» Jesús els diu: «¿Per què sou tan covards? ¡Quina poca fe!» I es va alçar, va increpar els vents i l'aigua, i va seguir una gran bonança. Aquells hòmens deien, admirats: «¿Qui és este, que fins i tot els vents i l'aigua l'obeïxen?»

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de juliol

Santa Isabel d’Aragó, reina de Portugal, admirable pel seu afany a aconseguir que reis enfrontats feren les paus i per la seua caritat en favor dels pobres. Mort el seu espòs, el rei Dionís, va abraçar la vida religiosa en el monestir de monges del Tercer Orde de les Clarisses d’Estremoz, a Portugal, que ella mateixa havia fundat, i on va morir, quan s'esforçava per a aconseguir la reconciliació entre un fill i un net seus que estaven enfrontats. (1336)

2. A Àfrica Proconsular, hui Tunísia, sant Jocundià, màrtir. (s. inc.)

3. A la població de Vatan, pròxima a Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Laurià, màrtir. (s. III/IV).

4. A Cahors, també a Aquitània, sant Florenci, bisbe, lloat per sant Paulí de Nola com a home humil de cor, fort en la gràcia i afable en la paraula. (s. V)

5. Prop de Langres, de nou a Aquitània, sant Valentí, prevere i eremita. (c. s. V)

6. A Blangy, a la regió de la Gàl·lia Atrebatense, igualment hui França, santa Berta, abadessa, la qual, havent ingressat juntament amb les seues filles Gertrudis i Deotila en el monestir que ella mateixa havia fundat, passats uns anys es va retirar a una cel·la, on va viure en completa clausura. (c. 725)

7. A Erissos, a l'illa de Lesbos, trànsit de sant Andreu de Creta, bisbe de Gortina, que amb oracions, himnes i càntics de refinada composició va lloar Déu i va exaltar la Mare de Déu, la Verge immaculada i assumpta al cel. (740)

8. A Augsburg, ciutat de Baviera, actual Alemanya, sant Ulric o Udalric [o Ulderic], bisbe, il·lustre per la seua admirable abstinència, la seua generositat i les seues vigílies, que va morir nonagenari després d'haver exercit durant cinquanta anys el seu ministeri episcopal. (973)

9. Al monestir d‘Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia, també Alemanya actualment, inhumació del beat Bonifaci, bisbe, que, d'estirp règia, es va retirar primer a una Cartoixa, i elevat després a la seu episcopal de Belley i finalment a la de Canterbury, en ambdós llocs es va lliurar assíduament a cura del seu ramat. (1270)

10. A Florència, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Joan de Vespignano. (s. XIII/XIV)

11. A Dorchester, a Anglaterra, beats màrtirs Joan, prevere, cognomenat Corneli i admés poc abans en la Companyia de Jesús, i els seglars que amb ell col·laboraven, Tomàs Borgrave, Joan Carey i Patrici Salmon, tots els quals, en temps de la reina Isabel I, van glorificar junts a Crist amb el martiri. (1594)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Andleby, prevere, i Enric Abbot, Tomàs Warcop i Eduard Fulthorp, seglars, que durant la mateixa persecució van ser condemnats a la pena capital per la seua fidelitat a l'Església catòlica, i, després de passar per cruels suplicis, van volar al Cel, on van rebre el premi etern. (1597)

13. A la regió dels hurons, al Canadà, sant Antoni Daniel, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després d'haver celebrat la Missa, i quan estava a la porta de l'església protegint els seus neòfits de l'atac d'uns pagans, va ser assagetat i finalment llançat al foc. La seua memòria i la dels seus companys màrtirs se celebra el 19 d'octubre. (1648)

14. A Mauriac, a França, beata Caterina Jarrige, verge, del Tercer Orde de Sant Doménec, insigne per la seua entrega als pobres i als malalts, que durant la Revolució Francesa va defendre els sacerdots perseguits, als qui ajudava i visitava en la presó. (1836)

15. A la ciutat de Hengyang, a la província de Hunam, a la Xina, sant Cesidi Giacomantonio, prevere de l'Orde dels Menors i màrtir, que en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, en intentar protegir el Santíssim Sagrament de les torbes incontrolades, va morir després de ser apedregat i cremat viu, embolicat amb un llenç xopat en petroli. (1900)

16. A Torí, ciutat d'Itàlia, beat Pere Jordi Frassati, jove militant en diverses associacions de seglars catòlics i gran esportista, que es va entregar alegrement i amb tota la seua energia a les obres de caritat en favor de pobres i malalts, fins que, afectat per una paràlisi fulminant, va descansar en el Senyor. (1925)

17. Al camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Josep Kowalski, màrtir, que en temps de guerra va ser empresonat per la seua fe en Crist i, després d'atroços turments, va consumar el martiri en aquell lloc. (1942)

18. Beata Maria Crucificada Curcio (1877-1957), verge, religiosa, fundadora de la congregació de les Germanes Carmelitanes Missioneres de Santa Teresa de l’Infant Jesús, a Itàlia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

22 de novembre de 2024, divendres: Santa Cecília

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 10,8-11 Vaig prendre el llibret i me'l vaig menjar Lectura de l'Apocalipsi de...

entrades populars