8 de juliol de 2023, dissabte XIII

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 27,1-5.15-29

Jacob va suplantar el seu germà i li va prendre la benedicció

Lectura del llibre del Gènesi

Quan Isaac s'havia fet vell i els ulls se li havien entelat tant que ja no s'hi veia, va cridar a Esaú, el seu fill gran i li va dir: «Fill meu». Ell va respondre: «¿Què manes?» Isaac va continuar: «Mira, jo ja soc vell, i qualsevol dia em puc morir. Pren l'arc i les fletxes, ix a caçar, prepara el meu plat preferit i porta-me'l. Després de menjar et donaré la meua darrera benedicció».

Rebeca havia sentit les paraules d'Isaac al seu fill Esaú. Després Esaú va eixir al camp a caçar una peça per a son pare.

Després Rebeca va prendre els millors vestits d'Esaú que tenia a casa, li'ls va posar a Jacob, el fill menut, i li va cobrir les mans i la part fina del coll amb pells de cabrit. Després li va donar el plat i el pa que havia preparat.

Jacob li ho va portar a son pare i li va dir: «Pare». Isaac li va respondre: «Sí, fill meu ¿Qui eres?» Jacob li va dir a son pare: «Soc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Alça't, posa't a taula, menja la peça que he caçat i després dona'm la teua benedicció». Isaac li va preguntar: «Fill meu, ¿com és que has trobat caça tan prompte?» Ell li respon: «El Senyor, el nostre Déu, ha volgut que m'eixira al pas». Isaac li diu: «Acosta't, fill meu, i deixa que et toque per a saber si tu eres el meu fill Esaú o no».

Jacob s'acostà a son pare, que el va tocar i va dir: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». Trobant que tenia les mans peludes com les d'Esaú, no el va reconéixer i el va beneir. Encara li va preguntar: «¿Eres el meu fill Esaú?» Ell li va respondre: «Sí que el soc». Li diu son pare: «Porta això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré». Jacob li va servir la caça i li va omplir el vas de vi.

Després de menjar i beure, son pare li va dir: «Acosta't, fill meu, i besa'm». Quan Jacob el va besar, Isaac va sentir la fragància dels seus vestits i el va beneir amb estes paraules: 

 

«¡Oh, l'olor del meu fill!

És com l'olor d'un camp

que el Senyor beneïx.

Que Déu et done la rosada del cel

i la fertilitat de la terra,

que abunden el blat i el vi.

Que tingues pobles com a vassalls,

i nacions, que et presten homenatge.

Sigues senyor dels teus germans,

que els fills de ta mare et presten homenatge.

Maleïts els qui et maleiran,

beneïts els qui et beneiran».

Salm responsorial 134,1-2.3-4.5-6 (R.: 3a)

Alabeu el nom del Senyor,

alabeu-lo, servents del Senyor,

vosaltres que esteu en la casa del Senyor,

en els atris de la casa del nostre Déu.

R. Alabeu el Senyor, perquè és  bo.

Alabeu el Senyor, perquè és  bo.

Canteu al seu nom, perquè és amable.

El Senyor va elegir el poble de Jacob,

els fills d'Israel, com a possessió seua. R.

Reconec la grandesa del Senyor,

el nostre Déu és més gran que tots els déus.

El Senyor fa tot el que ell es proposa,

en el cel i en la terra,

en el mar i en el fons dels oceans. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 9,14-17

¿Estaria bé que dejunaren mentres tenen el nóvio amb ells?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «Per què els vostres deixebles no dejunen, com ho fem nosaltres i els fariseus?» Jesús els va respondre: «¿Estaria bé que els convidats a un casament dejunaren mentres tenen el nóvio amb ells? Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat llavada: el pedaç s'enduria part del vestit, i l'esgarrat quedaria pitjor. Tampoc no posen mai vi nou en odres vells: els odres es rebentarien i quedarien inútils, i el vi s'escamparia. El vi nou, el posen en odres nous, i així es conserven els odres i el vi».

MEDITACIÓ

Sant Agustí, Sermons, 210, 4-5

El que dejuna com cal, s'humilia en el gemec de les oracions, o en la mortificació del seu cos, o s'allunya dels atractius de la carn amb el plaer de la saviesa espiritual. El Senyor ens parla ací de les dos classes de dejuni. El primer és el que humilia l'esperit quan diu: «No poden plorar els fills de l'espòs». L'altre és el que es dirigix al convit de l'ànima en aquelles paraules: «Ningú apedaça un vestit vell», etc. Després nosaltres hem de plorar amb raó, perquè se'ns ha arrabassat l'Espòs. Plorarem amb tanta major raó, com més encesos estiguem en el desig de posseir-lo. Alegreu-vos els qui vau poder gaudir de la seua presència abans de la seua passió, preguntar-li com volíeu i escoltar-lo com calia. Els nostres avantpassats van desitjar vore eixos dies anteriors a la seua vinguda i no els van vore; perquè estaven disposats de manera que ells anunciaren la seua vinguda; no van tindre la gràcia d'escoltar-lo: però en nosaltres es va complir allò de Sant Lluc (17,22): «Vindran dies en què desitjareu vore un d'eixos dies i no podreu». ¿Qui no plorarà, per tant? ¿Qui no dirà: Les meues llàgrimes han arribat a ser el meu pa durant el dia i la nit: dient-me cada dia: "¿On està el teu Déu?"? (Sal 41,4). Amb raó, per tant, desitjava l'Apòstol ser deslligat del seu cos i estar amb Crist (Fl 1). 

* * * * *

Venerable valencià Vicent Vítor, dominicà (1696)

Aniversari de la mort de l'escriptor Giovanni Papini (1956)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de juliol

Àquila i Priscil·la

1. Commemoració dels sants esposos Àquila i Prisca o Priscil·la, col·laboradors de l'apòstol Pau, a qui acollien en sa casa i per la protecció del qual van exposar les seues vides. (s. I)

2. A Heraclea, a Tràcia, actual Turquia, santa Glicèria, màrtir. (s. inc.)

3. A Cesarea de Palestina, hui Israel, sant Procopi, màrtir, que en temps de l'emperador Dioclecià va ser conduït des de la ciutat de Scytópolis a Cesarea, on, per manifestar audaçment la seua fe, va ser decapitat immediatament pel jutge Fabià. (c. 303)

4. A Taormina, a la regió actualment italiana de Sicília, sant Pancraç, màrtir, que pel que sembla va ser el primer bisbe d'esta Església. (s. inc.)

5. A Toul, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Auspici, bisbe. (s. V)

6. A Renània, actual Alemanya, sant Disibod, ermità, que, havent reunit alguns companys, va fundar un monestir al costat del riu Nahe. (s. VII)

7. Al monestir de Bilsen, a Brabant, ara Bèlgica, santa Landrada, abadessa. (690)

8. A Würzburg, ciutat d'Austràsia, hui Alemanya, sant Quilià, bisbe i màrtir, natural d'Irlanda, des d'on va viatjar a esta regió per a predicar l'Evangeli, i on va ser martiritzat per vetlar diligentment perquè s'hi observara la vida cristiana. (s. VII ex.)

9. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, mort dels sants monjos abrahamites, que, en temps de l'emperador Teòfil, van patir el martiri per defendre el culte de les sagrades imatges. (s. IX)

10. A Spina Lammberti, a la regió italiana d'Emília-Romanya, trànsit del papa sant Adrià III, que amb gran zel va buscar la reconciliació de l'Església de Constantinoble amb la de Roma, però, afectat d'una greu malaltia, va morir santament en un viatge a les Gàl·lies. (885)

11. A Tívoli, al Laci, també a la Itàlia actual, trànsit del beat Eugeni III, papa, deixeble estimat de sant Bernat, que, elegit pontífex després d'haver sigut abat del monestir dels sants Vicent i Anastasi ad Acquas Salvias, va defendre amb tenacitat el poble cristià de Roma de les insídies dels heretges i va renovar també la disciplina eclesiàstica. (1153)

12. A Shimabara, al Japó, beat Manci Araki, màrtir, que per haver allotjat a sa casa al beat Francesc Pacheco, prevere, va ser tancat en la presó, on va morir consumit per la tisi. (1626)

13 Beat Pere Vigne (Boucieu, França 1670-1740). Sacerdot, fundador de les Germanes del Santíssim Sagrament.

14. A la ciutat de Youngnian, a Hebei, província de la Xina, sant Joan Wu Wenyin, màrtir, que, sent catequista, per negar-se a renunciar a la fe cristiana i abraçar el paganisme, va ser decapitat durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan. (1900)