31 de juliol de 2023, dilluns: Sant Ignasi de Loiola

Lectures de la missa:

Lectura primera Ex 32,15-24.30-34

Este poble ha comés el gran pecat de fer-se uns déus d'or

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés va baixar de la muntanya amb les dos taules de l'aliança a les mans, escrites pels dos costats. Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l'escriptura gravada en les taules.

Quan Josué va sentir l'escama del poble, va dir a Moisés: «Escolteu! Crits de guerra al campament». Moisés li respon:

«No són crits de victòria

ni són crits de derrota,

sinó cants de festa, el que jo sent».

Quan ja es trobava vora el campament, va vore el vedell i tota la gent ballant; Moisès, indignat, va llançar les tauletes i les va trencar al peu de la muntanya. Després va agarrar aquella imatge de vedell, la va desfer al foc i la va moldre fins a fer-la pols, la va mesclar amb aigua i la va fer beure als israelites.

Moisés va dir a Aaron: «¿Quin mal t'ha fet este poble, per a que li hages carregat un pecat tan gran?» Aaron va respondre: «No vos irriteu, senyor. Ja sabeu que este poble és inclinat al mal. M'han dit: "Fes-nos uns déus que ens guien, perquè no sabem què s'ha fet d'este Moisès que ens va traure d'Egipte". Jo els vaig respondre que em donaren l'or que tenien, el vaig tirar al foc, i en va eixir este vedell».

L'endemà, Moisès va dir al poble: «Heu comés un gran pecat: pujaré a l'encontre del Senyor per a vore si puc obtindre el perdó de la vostra culpa».

Moisés va tornar a l'encontre del Senyor i li va dir: «Este poble ha comés el gran pecat de fer-se uns déus d'or. Perdoneu-lo, o si no, esborreu-me a mi del llibre on ens teniu inscrits».

El Senyor li va respondre: «Jo esborraré del meu llibre només els qui han pecat. Ara ves a conduir el poble al lloc on t'he indicat. El meu àngel et guiarà, però vindrà un dia que jo castigaré este pecat».

Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 1a)

A l'Horeb van fer una imatge de vedell;

adorararen un ídol de metall,

canviaren a Déu, la seua glòria,

per la figura d'un bou que menja herba.

R. Enaltiu el Senyor perquè és bo!

Van oblidar a Déu, que els havia salvat,

que havia fet prodigis a l'Egipte,

meravelles a la terra de Cam,

obres admirables al pas del Mar Roig. R.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,

quan Moisès, el seu elegit,

va gosar encarar-se al seu rigor

i el desdigué de destruir-los. R.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat

ens fera nàixer a la vida, per a que fórem com un primer fruit

de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 13,31-35

El gra de mostassa arriba a ser com un arbre,

tant que els ocells venen a fer niu en les seues branques

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va proposar encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant que els ocells del cel venen a fer niu en les seues branques».

Els va dir també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el rent, que una dona amaga dins de la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Tot açò Jesús ho va dir a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta:

«Els meus llavis parlaran en paràboles,

exposaré coses que estaven amagades des de la creació del món».

* * * * *

Sant Ignasi de Loiola, prevere (mem. ob.), titular de l'església parroquial de Campanar

Va nàixer a Loiola, al País Basc, l'any 1491. Primerament va viure en la cort i després va seguir la milícia. Convalescent d'una ferida rebuda en la defensa de Pamplona, el 1521, va encendre's en desigs de seguir les petjades de Crist. Retirat a Manresa, va viure una experiència espiritual, l'essència de la qual va consignar en el llibre dels Exercicis Espirituals. A París va estudiar teologia i va posar els primers fonaments de la Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot a Venècia l'any 1537, es dirigí a Roma, on, tres anys després, fundava la Companyia de Jesús. L'any següent 1541, fou elegit primer Prepòsit General. Va contribuir moltíssim amb tota mena d'obres apostòliques a la restauració catòlica del segle XVI i a la renovació de l'activitat missionera de l'Església. Morí a Roma l'any 1556, i el 1622 Gregori XV el va canonitzar. [Font]

• Pregàries ignasianes.
• J. M. Bausset: Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol de 2015)

Aniversari de la mort a Sogorb de Crisòstom Royo de Castellví, bisbe de Sogorb (1691)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de juliol

Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, el qual, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seua vida en la cort com a patge fins que, ferit greument, es va convertir a Déu. Va completar els estudis teològics a París i va unir a ell als seus primers companys, amb els quals més tard va fundar l'Orde de la Companyia de Jesús a Roma, on va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu. (1556)

2. A Milà, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Cal·limer, bisbe. (s. II ex.)

3. A Sinnada, a Frígia, hui Turquia, sants Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs. (s. III)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sant Fabi, màrtir, que va ser empresonat per negar-se a portar la insígnia del governador en una assemblea de la província, i com que va romandre fidel en la confessió de Crist, el jutge el va condemnar a mort. (303/304)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Tertul·lí, màrtir. (c. s. IV)

6. A Ravenna, a la via Flamínia, també a la Itàlia actual, trànsit de sant Germà, bisbe d'Auxerre, defensor de la fe dels britànics front l'heretgia pelagiana, el qual, havent acudit a Ravenna per a obtindre la pau de la regió de l'Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i des d'allí va pujar després al regne celestial. (448)

7. Prop de Fòrum Corneli, actual Imola, a la mateixa via Flamínia, trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. (c. 450)

8. A Skövde, a Suècia, santa Elena [o Helena], viuda, a qui es considera màrtir per haver sigut injustament assassinada. (c. 1160)

9. A Acquapendente, a la regió italiana de Toscana, trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa, i amb els qui el van seguir va fundar l'Orde dels Jesuats, als components dels quals va voler pobres de Crist i casats amb la dama Pobresa. (1307)

10. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beat Everard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica sempre li va ser fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, en temps de la reina Isabel I, va confirmar la seua fe amb el martiri a Tybourn. (1581)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església es feia sentir més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d'esclaus, on va morir en emmalaltir de tisi. (1794)

12. A Cây Mét, lloc pròxim a la ciutat de Saigon, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sants Pere Doàn Côn Quý, prevere, i Manuel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos en la presó, van ser decapitats per ser cristians. (1859)

13. A la vall Alighede, a Etiòpia, sant Justí de Jacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, que, mans i ple de caritat, es va entregar a l'apostolat i a la formació del clero indígena i, per això, va haver de patir prompte fam, set, tribulacions i la presó. (1860)

14. A la ciutat de Granollers, pròxima a Barcelona, beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe, amb el seu martiri, van seguir els passos de Crist. (1936)

15. A València, beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir confessant a Crist. (1936)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, en el camp de concentració de Dachau, beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, el qual, ocupada Polònia, la seua pàtria, per un règim polític contrari a la religió, per la seua fe va ser deportat a una presó d'extermini, on va portar a compliment el martiri baix cruels tortures. (1942)

17. A Kalisz, a Polònia, beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, després de passar per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. (1944)

18. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia, beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que, en temps difícils per a l'Església del seu país, va patir molt de cos i en l'esperit per haver protegit un sacerdot i, afectada finalment per una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. (1955)

19. Beat Francesc Solanus Casey, en el segle Bernard (1870- Detroit, Michigan, els Estats Units d'Amèrica del Nord 1957). Sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.