12 de juliol de 2023, dimecres XIV

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 41,55-57;42,5-7a.17-24a

Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, quan la fam es va estendre per tot el país d'Egipte, el poble va demanar pa al Faraó i ell va respondre a tota la gent del país que anara a Josep i fera tot el que Josep li diguera.

A mesura que s'estenia la fam per tot el país d'Egipte, Josep va obrir els seus graners i venia blat als egipcis perquè hi havia molta fam en el país. I de tots els altres països també venia gent a comprar blat a Josep, perquè hi havia molta fam per totes parts.

Des del país de Canaan, on també passaven fam, vingueren igualment ells fills d'Israel entre els qui anaven a comprar gra. Com que Josep governava el país, era el qui venia el blat a tots. Quan arribaren els seus germans, es prosternaren davant d'ell amb el front fins a terra. Josep, quan els va vore, els va reconéixer, però va dissimular. I els va fer tancar tres dies a la presó.

Al cap de tres dies Josep els va dir: «Jo soc un home que reverencie a Déu: si feu el que vos dic, salvareu la vida. Si sou gent honrada, que un dels germans es quede a la presó; els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades; després torneu amb el germà menut: així demostrareu que dieu la veritat, i no morireu». Ells van acceptar el tracte.

Es deien els uns als altres: «Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan véiem que ens suplicava tan afligit. Per això ara ens cauen damunt totes estes desgràcies».

Rubén va afegir: «Ja vos vaig dir que no féreu aquell disbarat amb el xiquet, però no em vau fer cas; ara Déu ens demana comptes de la seua sang». Com que Josep els parlava valent-se d'un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien. Josep es va retirar un moment perquè no es podia aguantar el plor.

Salm responsorial 32,2-3.10-11.18-19 (R.: 22)

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes,

dediqueu-li un càntic nou,

que sonen les cordes amb el vítol.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

El Senyor desfà els plans de les nacions,

desbarata els designis dels pobles;

però els plans del Senyor perduren,

els designis del seu cor, d'edat en edat. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

i els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,1-7

Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de traure els esperits malignes i de curar tota malaltia.

Els noms dels dotze apòstols són: primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bertomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l'Iscariot, que el va trair.

Jesús va enviar estos dotze, i ela va fer estes recomanacions: «No us encamineu a terra de pagans ni entreu a cap població samaritana. Aneu més bé a les ovelles perdudes del poble d'lsrael. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne del cel està prop».

* * * * *

Erasme de Rotterdam

Aniversari del traspàs d'Erasme de Rotterdam (Basilea 1536)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de juliol

1. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sants Procle i Hilarió, màrtirs sota l'emperador Trajà i del prefecte Màxim. (s. II)

2. A Aquileia, en els confins de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Fortunat i Hermágores, màrtirs. (s. III)

3. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Nabor i Fèlix, màrtirs, que, sent soldats oriünds de Mauritània, actual Algèria, es conta que van patir el martiri a Lodi en temps de persecució i van ser després sepultats a Milà. (c. 304)

4. A Fano, al Picé, hui regió de les Marques, de nou a Itàlia, sant Paternià, bisbe. (s. IV)

5. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Vivenciol, bisbe, que, promogut a l'episcopat des de l'escola monàstica de San Eugend, on ensenyava, va induir clergues i laics a ser presents en el Concili de Pau, perquè el poble poguera conéixer millor les decisions del pontífex. (c. 523)

6. A Passignano, a la regió italiana de Toscana, sant Joan Gualbert, abat, qui, després de perdonar per l’amor de Crist l’assassí d’un germà seu, va vestir l’hàbit monàstic i, més tard, amb el desig de practicar una vida més austera, va posar els fonaments d’una nova familia monacal a Vallombrosa. (1073)

7. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, també a Itàlia, sant Lleó I, abat, que va proveir els pobres amb el treball de les seues pròpies mans i els va protegir dels prínceps. (1079)

8. A Londres, a Anglaterra, beat David Gunston, màrtir, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que per no reconéixer el poder del rei Enric VIII en els assumptes espirituals, va ser penjat en el patíbul de Southwark. (1581)

9. També a Londres, sant Joan Jones, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, oriünd de Gal·les, va abraçar la vida religiosa a França, i després d'entrar a Anglaterra com a sacerdot en temps de la reina Isabel I, va ser condemnat a la pena capital i va consumar el martiri en la forca. (1598)

10. A Nagasaki, ciutat del Japó, beats Maties Araki i set companys*, que van patir el martiri per la seua fe en Crist. (1626)

Els noms dels quals són: beats Pere Arakiyori Chobioye i Susanna, esposos; Joan Tanaka i Caterina, esposos: Joan Nagai Naisen i Mònica, esposos, i el seu fill el xiquet Lluís.

11. A la població d'Orange, a la regió de la Provença, a França, beates Rosa de Sant Xavier (Magdalena Teresa) Tallien, Marta del Bon Àngel (Maria) Cluse, Maria de Sant Enric (Margarida Eleonor) de Justamond i Joana Maria de Sant Bernat de Romillon, vèrgens i màrtirs, que van aconseguir la palma del martiri durant la persecució desencadenada en temps de la Revolució Francesa. (1794)

12. A la ciutat de Nan Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Climent Ignasi Delgado Cebrián, bisbe i màrtir, que, després de passar cinquanta anys predicant l'Evangeli, va ser empresonat per orde de l'emperador Minh Mang a causa de la seua fe en Crist i va morir finalment a la presó després de molts sofriments. (1838)

13. A la província de Ninh Binh, també a Tonquín, santa Ainés Lê Thi Thành (Dê), màrtir, mare de família, que havent sigut cruelment turmentada per haver ocultat a sa casa a un sacerdot, es va negar a abjurar de la seua fe i va morir a la presó, en temps de l'emperador Thiêu Tri. (1842)

14. A la província de Nghê An, a Annam, de nou a l'actual Vietnam, sant Pere Khanh, prevere i màrtir, que, en ser reconegut com a cristià quan es trobava en la seua taula de recaptador, va passar sis mesos pres en la presó i, després de vans intents perquè abjurara, va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1842)