2 de juliol de 2023, diumenge XIII

Lectures de la missa (AVL):

- Lectura primera 2R 4,8-11.14-16a: Eixe home és un home de Déu

- Salm responsorial 88,2-3.16-19 (R.: 2a): Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors

- Lectura segona Rm 6,3-4.8-11: Pel baptisme hem sigut sepultats en Crist, perquè emprenguem una nova vida

Al·leluia 1Pe 2,9
Vosaltres sou un poble escollit,
un regne sacerdotal,
una nació sagrada:
proclameu l'alabança d'aquell que vos ha cridat
del país de les tenebres a la seua llum admirable.

- Evangeli Mt 10,37-42: Qui no pren la seua creu i em seguix, no és digne de mi. Qui vos acull a vosaltres, a mi m'acull

L'acolliment cordial dels enviats per Déu per a portar la seua paraula —profetes, apòstols— apareix en la primera lectura de hui i en l'Evangeli. Déu premia eixa acollida (el fill de la dona sunemita), i el que acull als deixebles enviats per Crist acull a Crist mateix, i el que acull a Crist rep al Pare que l'ha enviat i tindrà el seu premi. Acollim bé, per tant, els qui passen per la nostra vida anunciant-nos l'Evangeli. La segona lectura ens recorda que pel baptisme hem sigut sepultats en Crist, perquè emprenguem una nova vida.




* * * * *

Aniversari de la mort de sor Isabel de Villena (1490)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Salvador Giménez i Valls, bisbe de Lleida (2005).


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 2 de juliol

1. A Roma, al cementeri de Damas, en la segona milla de la via Aurèlia, sants Procés i Martinià, màrtirs. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Liberat, abat, Bonifaci, diaca, Servus i Rústic, subdiaques, Rogat i Septimi, monjos, i el xiquet Màxim, que a Cartago, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, per confessar la verdadera fe catòlica i un sol baptisme van ser sotmesos a turments cruels i morts a colps de rem al cap mentres estaven estesos sobre els troncs on els anaven a cremar, i així van concloure el curs del seu admirable combat, rebent del Senyor la corona del martiri. (484)

3. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, santa Monegunda, consagrada a Déu, que, havent deixat pàtria i progenitors, es va entregar únicament a l'oració. (557)

4. A Winchester, a Anglaterra, sant Swithum, bisbe, que va ser insigne per la seua austeritat i pel seu amor als pobres, i per instituir moltes esglésies, que visitava sempre caminant. (862)

5. A Sezze, a la regió actualment italiana del Laci, sant Lídà, abat, fundador del monestir d'este lloc, que amb els seus monjos va procurar el sanejament de les terres circumdants, per a deslliurar-les de la malsana febre palúdica. (1118)

6. A Villeneuve, prop d'Avinyó, a França, trànsit del beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, sempre entregat a la penitència i a l'oració. (1387)

7. A Fabrià, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, commemoració dels beats Joan i Pere Becchetti, preveres de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, units més per la conducta de vida que pels vincles de la sang. (c. 1420/1421)

8. A Lecce, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, sant Bernardí Realino, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, il·lustre per la seua caritat i la seua benignitat, el qual, menyspreant els honors del món, es va entregar a la cura pastoral dels presos i dels malalts, així com al ministeri de la paraula i de la penitència. (1616)

 Beata Eugènia Joubert
9. A Lieja, a Bèlgica, beata Eugènia Joubert, verge de la Congregació de la Sagrada Família del Cor de Jesús, que va consagrar la seua vida a ensenyar la doctrina cristiana a les xiquetes i, atacada per la tisi, va seguir amb amor a Crist sofrent.
(1904)

Nascuda a Yssingeux (a l’Auvèrnia occitana) el 1876 en una família que li va oferir una educació acurada en diversos col·legis religiosos. Tot i que el pare no hi estava d’acord, a 19 anys entrà a la Congregació de la Sagrada Família del Sagrat Cor on professa a mans del seu fundador, el P. Rabussier, a 21 anys. Destinada a diferents comunitats fou catequista de xiquets i adolescents. El març del 1902, però, se li declarà una tuberculosi pulmonar, que ella acceptà.

Amb certa millora, l’estiu de 1903 peregrinà a Loreto i a Roma on assistí als funerals del papa Lleó XIII i a l’entrada de Pius X. Retornà a la casa de St. Gilles (prop de Lieja) on va haver de fer llit. Morirà el 2 de juliol de l’any següent donant exemple de paciència i d’humilitat. Beatificada el 1994.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

22 de novembre de 2024, divendres: Santa Cecília

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 10,8-11 Vaig prendre el llibret i me'l vaig menjar Lectura de l'Apocalipsi de...

entrades populars