13 gener de 2024, dissabte I

DISSABTE DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 9,1-4.10b.17-19;10,1a

Ací tens a Saül,

l'home de qui et vaig dir que governarà el meu poble

Lectura del primer llibre de Samuel

Hi havia un home de la tribu de Benjamí que es deia Quix, home valent, fill d'Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d'Afiah, benjaminita. Tenia un fill què es deia Saül, jove i ben plantat. Entre tots els hòmens d'Israel no n'hi havia ningú tan ben plantat. Era tan alt que els altres només li arribaven als muscles.

Un dia es perderen les someres de Quix, el pare de Saül, i Quix va dir al seu fill: «Pren un dels criats i ves a buscar-les».

Ells recorregueren la muntanya d'Efraïm i el territori de Xalixa, però no les trobaren. Recorregueren després els territoris de Xaalim i de Benjamí, però no les trobaren tampoc.

Llavors anaren al poble on vivia Samuel, l'home de Déu. Quan Samuel veié a Saül, el Senyor li va dir: «Ací tens l'home de qui et vaig dir que governarà el meu poble».

Saül s'acostà a Samuel, que estava a l''entrada del poble, i li va preguntar: «¿On està la casa del vident?» Samuel li va respondre: «Soc jo, el vident. Puja davant de mi al santuari, que hui menjareu amb mi, i demà al matí, després de dir-te tot el que t'interessa, te'n podràs anar».

L'endemà de bon matí, Samuel va ungir amb l'oli el cap de Saül.

Salm responsorial 20,2-3.4-5.6-7 (R.: 2a)

El rei celebra el vostre triomf, Senyor.

Com s'alegra per la vostra victòria!

Li heu concedit el desig del seu cor,

no li heu negat l'anhel dels seus llavis.

R. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.

Vos avanceu a beneir-lo a mans plenes,

li poseu al cap una corona d'or.

Vos demanava vida, i li heu fet la gràcia

d'allargar els seus anys per sempre. R.

L'ha fet cèlebre la vostra victòria,

l'heu cobert d'honor i majestat,

sempre es donaran gràcies en nom d'ell,

l'ompliu de goig amb la vostra mirada. R.

Al·leluia Lc 4,18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,

a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Mc 2,13-17

No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà a eixir cap a la vora del llac. Tots venien a buscar-lo, i ell els ensenyava. Quan passava, veié a Leví, fill d'Alfeu, assentat al lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Ell es va alçar i el va seguir.

Després Jesús es posà a taula a casa d'ell, i altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè n'hi havien molts que el seguien. Quan els fariseus mestres de la Llei veren que Jesús menjava amb pecadors i publicans, digueren als deixebles: «El vostre mestre menja amb publicans i amb pecadors».

Jesús ho sentí i els digué: «No són els sans els qui necessiten el metge, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

* * * * * 

Sant Hilari, bisbe (mem. ll.).

Sant Hilari

Sant Hilari, bisbe i doctor de l'Església, que va ser elevat a la seu de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, en temps de l'emperador Constanci, el qual havia abraçat l'heretgia arriana. Va lluitar intrèpidament en favor de la fe nicena sobre la Trinitat i de la divinitat de Crist, i va ser desterrat per esta raó a Frígia durant quatre anys. Va compondre els celebèrrims comentaris als Salms i a l'evangeli de sant Mateu. (367)

• J.M. Bausset: Sant Hilari, bisbe de Poitiers (2015)

Beat Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya, abat

Aniversari de l'ordenació episcopal d'Esteve Escudero i Torres, bisbe auxiliar emèrit de València (2001).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de gener

2. A Belgrad, ciutat de Mèsia, a l'actual Sèrbia, sants màrtirs Hermili i Estratònic, els qui, en temps de l'emperador Licini, van ser precipitats en el riu Danubi després de patir cruels turments. (c. 310)

3. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Agrici, bisbe, que va transformar en església el palau que li va regalar santa Elena. (c. 330)

4. A la ciutat de Reims, també a la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, mort de sant Remigi [o Remí], bisbe, que, després d'haver iniciat al rei Clodoveu en la font baptismal i en els sagraments de la fe, va convertir al cristianisme a tot el poble franc. Al cap de més de seixanta anys en l'episcopat, va morir, cèlebre per la seua vida repleta de santedat. (c. 530)

5. A Glasgow, a Escòcia, sant Kentigern, bisbe i abat, que va establir en aquell lloc la seua seu, i de qui es conta que va reunir una gran comunitat de monjos, per a imitar la vida de la primitiva Església. (603/612)

6. A la ciutat de Capitòlies, a Batanea, hui Síria, sant Pere, prevere i màrtir, que acusat davant Walid, príncep dels sarraïns, de predicar en públic la fe en Crist, va consumar el seu martiri clavat en una creu, després que se li amputaren la llengua, les mans i els peus. (713)

7. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Gumesind, prevere, i Servodeu, monjo, els quals, reconeixent-se com a cristians davant dels prínceps i jutges sarraïns, van perdre la vida per la fe en Crist. (852)

8. Al monestir d’Ilbenstad, a Alemanya, sant Godofred [o Godofreu o Jofré], que, sent comte de Cappenberg, va desitjar portar una vida més perfecta, per això va convertir el seu castell en monestir i, havent pres l'hàbit canonical, es va lliurar a servir pobres i malalts. (1127)

9. Prop d’Huy, a la regió de Lieja, a Bèlgica, santa Jutta o Ivet, la qual, havent quedat viuda, es va dedicar a curar leprosos i es va recloure més tard en una cel·la pròxima a ells. (1228)

10. A Milà, a la regió italiana de Llombardia, beata Verònica Negroni de Binasco, verge, que va entrar al monestir de santa Marta, on se seguia la Regla de sant Agustí, i allí es va dedicar profundament a la contemplació. (1497)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sants màrtirs Doménec Phạm Trọng  (An) Khảm, Lluc (Cai) Thìn, el seu fill, i Josep Pham Trong (Cai) Tà, tots els quals, en temps de l'emperador Tu Duc, van preferir els turments i la mort abans que xafar la Creu. (1859)

12. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, beat Emili Szramek, prevere i màrtir, que, oriünd de Polònia, en temps de guerra, va ser deportat a este lloc per defensar la fe en Crist, i allí va morir després d'haver estat turmentat de diverses maneres. (1942)

13. Beat Francesc Maria Greco (1857- Acri, Itàlia 1931). Sacerdot diocesà, rector i arxipreste, amb gran zel apostòlic, fundador de la Congregació de les Germanes Petites Obreres dels Sagrats Cors.