29 de gener de 2024, dilluns IV

DILLUNS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II

Lectura primera 2S 15,13-14.30;16,5-13a

Fugim d'Absalom.

Deixeu que Ximí em maleïsca: El Senyor li ho ha manat

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d'Israel s'havia decantat a favor d'Absalom. David va dir a tots els oficials i cortesans que l'acompanyaven a Jerusalem: «Fugim, que si Absalom ens troba a Jerusalem, no ens podrem escapar. No vos entretingueu, no siga cosa que s'afanye més que nosaltres i ens alcance; a més de derrotar-nos, podria passar la ciutat a sang i a foc».

David va pujar la costera de les Oliveres plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l'acompanyaven també es cobrien el cap i pujaven plorant.

Quan David va arribar a Bahurim, va eixir un home d'un clan de la família de Saül, que es deia Ximí, fill de Guerà. Este home maleïa a David i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. Tota la gent i els soldats més valents escortaven a David a dreta i a esquerra. Ximí cridava a David: «Ves-te'n, ves-te'n, home sanguinari i pervers. El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual usurpares el tron; i ara l'ha donat al teu fill Absalom. ¡Paga els teus crims, home sanguinari!»

Abisai, fill de Seruià, va dir al rei: «¿Per què este gos mort maleïx el rei, el meu senyor? Dona'm permís i li tallaré el cap». El rei li contestà: «¡No enteneu res, fills de Seruià!. Si este home em maleïx, és perquè el Senyor li ha dit que maleïsca a David. ¿Qui pot demanar-li: per què ho fas?»

Després va dir a Abisai i a tots els altres oficials: «Si em vol matar el meu propi fill, eixit de les meues entranyes, amb més raó este benjaminita. Deixeu-lo que em maleïsca. El Senyor li ho ha manat. Potser el Senyor, quan veja la meua aflicció, convertirà en bé esta maledicció de hui».

I David, amb els seus hòmens, va continuar el camí.

Salm responsorial 3,2-3.4-5.6-7 (R.: 7b)

¡Quants n'hi han, Senyor, que m'acacen!

Molts s'alcen contra mi.

Molts diuen de mi:

«No espereu que Déu el salve».

R. Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.

Senyor, escut i glòria meua,

vós dreceu el meu cap.

Si cride invocant el Senyor,

ell m'escolta des del mont sant. R.

Puc gitar-me i dormir i despertar:

el Senyor em sosté.

No em fa por la multitud

que acampa al meu entorn.

Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 5,1-20

Esperit maligne, ix d'este home

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles arribaren a l'altra vora del llac, al país dels gerasencs. Només baixar de la barca, va vindre, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d'un esperit impur.

No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d'una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l'havien lligat. No el podia dominar ningú. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a colps de pedra.

Quan va vore a Jesús des de lluny, va córrer, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «¿Per què vos fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Vos conjure per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li havia dit: «Esperit impur, ix d'este home». Jesús li pregunta: «Com et diuen?» Ell li respon: «Em dic "Legió", perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els traguera fora d'aquell territori.

Veent que allà a la muntanya pasturava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviara als porcs i els hi deixara entrar. Jesús els ho permeté. Els esperits impurs eixiren de l'home i entraren en els porcs, i al moment tot el ramat, que era d'uns dos mil, es va precipitar muntanya avall fins al llac, on s'ofegaren.

Els porquers fugiren i escamparen la notícia per la ciutat i per la contornada, i la gent va eixir a vore què havia passat. Anaren a l'encontre de Jesús i, quan veren l'endimoniat, que havia tingut la legió, assentat, vestit i amb l'enteniment recobrat, es van espantar. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l'endimoniat i als porcs; i es posaren a pregar a Jesús que se n'anara del seu territori.

Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava poder anar amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornara a sa casa, amb els seus, i els explicara tot el que el Senyor li havia fet i com s'havia compadit d'ell. Aquell home se n'anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tota la gent se'n meravellava.

MEMÒRIES

Sant Valer, bisbe

Sant Valer [o Valeri], bisbe, cotitular de l'església parroquial de Russafa (mem. ob. a la diòcesi de València).

Bisbe de Saragossa, va firmar les actes del concili d'Elvira que es va reunir un dels primers anys del segle IV. La llegenda l'unix al diaca sant Vicent. Diuen que va morir a Anet (França) l'any 315, desterrat per causa de la fe. Les seues relíquies són venerades a Roda d'Isàbena. És patró de Saragossa.

Beat Manuel Domingo i Sol.(mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

• F. Garcia Monforte: Beat Manuel Domingo i Sol.

Festa del Jesuset del Miracle a Alcoi.

• J.M. Bausset: L'Infant Jesús del Miracle (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de gener

1. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, hui Turquia, sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Bebaia, la seua germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per la seua fe en Crist. (c. 250)

2. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, sants màrtirs Papies i Maur, soldats. (c. s. III).

3. A la ciutat de Perusa, a la regió hui italiana de l'Úmbria, sant Constanci, bisbe. (c. s. III)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van rebre la palma del martiri en temps de l'emperador Julià l'Apòstata. (363)

5. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Valeri, segon bisbe que va governar esta seu (s. III ex.)

6. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Afraates, anacoreta, el qual, nascut i format entre els perses, va seguir les petjades dels mags i es va convertir al Senyor a Betlem. Es va retirar a Edessa, on va viure en una caseta fora de les muralles, i, més tard, amb la seua predicació i els seus escrits va defendre la fe catòlica contra els arrians. (c. 378)

7. A la Bretanya Menor, hui França, sant Gildas, anomenat el "Savi", abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, deplorant les calamitats del seu poble i increpant la maldat de prínceps i clergues. Va fundar l'abadia de Rhuys, al costat de la mar, i va morir a l'illa d'Houat. (570)

8. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment també França, sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies, la saviesa de les quals, ministeri pastoral i obstinació a restaurar la disciplina va enaltir sant Gregori de Tours. (591)

9. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a Itàlia, beata Vilana delle Botti, mare de família, la qual, després d'abandonar la vida mundana que portava, va vestir l'hàbit de les Germanes de l'Orde de Penitència de Sant Doménec i es va distingir per la seua assídua meditació de Crist crucificat, per la seua austeritat de vida i per sol·licitar almoina als carrers en favor dels pobres. (1361)

10. A la ciutat de Bialystok, a Polònia, beata Bolesława Maria Lament, verge, qui, en un difícil període de canvis polítics, va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família, per a fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les jóvens. (1946)