22 de gener de 2024, dilluns: Sant Vicent, diaca i màrtir

 SOLEMNITAT DE SANT VICENT, DIACA I MÀRTIR

(ciutat de València)

Sant Vicent, diaca i màrtir, patró principal de l'arxidiòcesi de València. Festa de precepte a les parròquies de la ciutat de València que cauen dins del camí de Trànsits. Festa litúrgica a la diòcesi de València. Titular de Benimàmet, Benimantell, Corbera i Guadassuar.

• Propi de Sant Vicent Màrtir.

Celebrem hui la memòria de sant Vicent, nascut a Osca, que va ser el primer dels set diaques de Saragossa; durant la persecució sota l'emperador Dioclecià va patir el martiri de fam, tortures i foc, fins que a València, l'any 304, va morir davant de la sorpresa dels carcellers per la seua admirable resistència, amb què va fer honor al seu nom, que significa «vencedor».

• Sant Vicent Màrtir (Oro de ley, 1920)
• J.M. Bausset: Sant Vicent Màrtir (2015)
• J.M. Bausset: La ruta de Sant Vicent Màrtir (2015)

DILLUNS DE LA SETMANA III DURANT L'ANY / II

Lectura primera 2S 5,1-7.10

Tu pasturaràs Israel, el meu poble

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, totes les tribus d'Israel anaren a buscar a David a Hebron per a dir-li: «Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teua carn. Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d'Israel, i el Senyor et va dir: "Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà"».

Així, quan tots els ancians d'Israel anaren a buscar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant del Senyor i l'ungiren rei d'Israel.

David tenia trenta anys quan el feren rei, i va regnar quaranta anys. Set anys i mig va ser rei de Judà a la ciutat d'Hebron, i trenta-tres anys a Jerusalem, rei de tot Israel i de Judà.

El rei, amb els seus hòmens, atacà Jerusalem, habitada pels jebuseus, que digueren a David: «Ací no entraràs. Els cecs i els coixos t'ho impediran». Volent dir: «David no entrarà mai ací». Però David s'apoderà de la fortalesa de Sió, que ara és la ciutat de David.

David era cada dia més poderós: el Senyor, Déu de l'univers, l'afavoria.

Salm responsorial 88,20.21a.21b-22.25-26 (R. 25a)

Un dia, en una visió, vau dir als vostres fidels:

«He coronat un home fort,

he enaltit un jove del poble».

He trobat a David, el meu servent.

R. El meu amor fidel estarà amb ell.

L'he ungit amb l'oli sant;

la meua mà el sostindrà sempre,

i el meu braç el farà invencible. R.

El meu amor fidel estarà amb ell,

en nom meu alçarà el seu front:

estendré sobre el mar la seua mà,

sobre les fonts dels rius la seua dreta. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 3,22-30

Satanàs no pot durar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que expulsava els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles. Els deia:

«¿Com pot ser que Satanàs expulse a Satanàs? Si un regne es dividix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es dividix i lluita contra si mateixa, tampoc no pot durar. Si és cert, per tant, que Satanàs s'ha alçat contra si mateixa i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat el seu final.

Ningú pot entrar tampoc en casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; i després ja li podrà saquejar la casa. 

En veritat vos dic que tot serà perdonat als fills dels hòmens: els pecats i totes les blasfèmies que hagen proferit; però el qui injuria l'Esperit Sant, no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més».

Jesús va fer esta afirmació perquè deien d'ell que tenia un esperit impur.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de gener

Sant Vicent, diaca i màrtir, que durant la persecució sota l'emperador Dioclecià va patir presó, fam, poltre i ferros candents, fins que, a València, a la Hispània Cartaginense, va volar al cel a recollir el premi del martiri. (304)

2. Commemoració de sant Valeri o Valer, bisbe de Saragossa, a la Hispània Tarraconense, que va prendre part en el primer Concili d'Illiberis. Conduït a València juntament amb sant Vicent, va ser enviat al desterrament. (305/315)

3. A la ciutat de Novara, a la regió italiana de Ligúria, sant Gaudenci, a qui es considera el primer bisbe d'esta seu. (c. 418)

4. A Sergiòpolis, a Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Anastasi, monjo i màrtir, el qual, després de molts turments que va patir a la ciutat de Cesarea de Palestina, va ser ofegat i després decapitat al costat d'un riu per orde de Cosroes, rei dels perses, després d'haver presenciat la mort de setanta companys. (628)

5. Al monestir de Romans, al costat del riu Isère, als Alps francesos, sepultura de sant Bernat, bisbe de Viena del Delfinat [Vienne], qui, deixant el servici de l'emperador Carlemany, va abraçar la milícia de Crist, va repartir entre els pobres els béns rebuts de son pare i va construir dos cenobis, el d'Ambronay i el de Romans, on va acabar els seus dies. (842)

6. A Sora, al Laci, sant Doménec, abat, que va fundar monestirs en diverses regions d'Itàlia i va conduir altres cenobis a la disciplina regular amb el seu esperit renovador. (1031)

7. A la ciutat de Pisa, a la Toscana, a Itàlia, beata Maria Mancini, qui, després d'enviduar dos vegades i perdre tots els seus fills, va establir, seguint les indicacions de santa Caterina de Siena, la vida comuna al monestir de Sant Doménec, que va presidir durant deu anys. (1431)

8. A Como, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, beat Antoni della Chiesa, prevere de l'Orde de Predicadors, que va restablir la vida cenobítica en alguns convents de l'Orde, mostrant indulgència amb la feblesa humana però corregint-la amb fermesa. (1459)

9. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Patenson, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser condemnat a mort per ser sacerdot i, sent a la presó, va reconciliar amb l'Església altres sis companys de presó. Va completar finalment el seu martiri a Tyburn, on va ser esquarterat. (1592)

10. A Tonquín, actual Vietnam, sants Francesc Gil de Frederic i Mateu Alonso de Leciniana, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, els quals, després d'una infatigable predicació de l'Evangeli, van ser empresonats durant el regnat de Trinh Doanh i, ferits amb espasa, van obtindre una mort gloriosa per Crist. (1745)

11. A Roma, sant Vicent Pallotti, prevere, fundador de la Societat de l'Apostolat Catòlic, que amb els seus escrits i activitats va fomentar la vocació de tots els batejats en Crist per a treballar a favor de l'Església. (1850)

12. A la ciutat de Bordeus, a França, beat Guillem Josep Chaminade, prevere (Perigús 1761 - Bordeus 1850) que va treballar audaçment amb gran zel pastoral durant el temps de persecució, i, desitjós d'atraure els laics a la devoció a la santíssima Mare de Déu, així com de promoure les missions, va fundar l'Institut de Filles de Maria Immaculada i la Companyia de Maria [Marianistes]. (1850)

13. A Junín dels Andes, a l'Argentina, beata Laura Vicuña, verge, que havent nascut a la ciutat de Santiago de Xile, va ser alumna de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora i, per a obtindre la conversió de sa mare, a tretze anys va oferir la seua vida a Déu. (1904)

14. A Castelletto di Brenzone, al costat del llac de Garda, a Itàlia, beat Josep Nascimbeni, prevere, fundador de l'Institut de Germanetes de la Sagrada Família. (1922)

15. A Viena, ciutat d'Àustria, beat Ladislau Batthyány-Strattmann, pare de família, que va donar testimoniatge de l'Evangeli amb la santedat de la seua vida i de les seues obres, tant en l'ambient familiar com en la societat civil. Va honrar com a cristià el nom i la dignitat de metge, entregat amb tota caritat a cuidar malalts, per als quals va fundar un hospital, on solament acollia els pobres i necessitats, deixant de costat tota classe de vanitat. (1931)