12 gener de 2024, divendres: Sant Elred de Rievall

DIVENDRES DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II

Lectures de la missa:

Lectura primera 1S 8,4-7.10-22a

Vos queixareu del rei que heu volgut elegir,

però el Senyor no vos escoltarà

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, tots els ancians d'Israel es reuniren, anaren a buscar a Samuel a Ramà i li digueren: «Mira, tu t'has fet vell i els teus fills ja no són com tu. Dona'ns un rei que ens governe, com en totes les nacions».

Esta proposta no va agradar gens a Samuel, però Samuel ho encomanà al Senyor, i el Senyor li respongué: «Accedix a tot això que el poble et demana. No et rebutgen a tu, sinó que no em volen a mi com a rei».

Samuel va comunicar les paraules del Senyor al poble que demanava un rei. Els va dir:

«Si voleu tindre un rei, penseu bé com vos governarà.

Vos llevarà els fills i els obligarà a servir en els seus carros de guerra

i a escortar el seu propi carruatge,

o bé els farà oficials del seu exèrcit, 

al comandament de mil, de cent o de cinquanta soldats.

Els obligarà a llaurar els seus propis cultius 

i a segar els seus propis sembrats;

a fabricar les seues armes 

i els arreus dels seus carros de guerra.

Vos agarrarà les filles com a perfumistes, cuineres i pastisseres de palau.

S'apoderarà dels millors camps, de les millors vinyes,

dels millors oliverars, per a donar-los als seus oficials.

Exigirà el deu per cent dels vostres sembrats i de les vostres vinyes,

per a pagar els seus servidors i els seus cortesans.

Obligarà els vostres criats i criades i els vostres millors jóvens amb els vostres ases

i els farà treballar en obres públiques.

Vos exigirà el deu per cent dels vostres ramats.

Tots vosaltres sereu els seus esclaus.

El dia que això passe, vos queixareu del rei que heu volgut elegir,

però el Senyor no vos escoltarà».

El poble no va fer cas de les raons de Samuel i va respondre: «És igual: nosaltres volem un rei, i ser com les altres nacions. Volem un rei que ens governe, que vaja davant del nostre exèrcit i vinga amb nosaltres a la guerra». Samuel, després d'escoltar la decisió del poble, en va parlar al Senyor, i el Senyor li va dir: «Accedix a això que demanen: dona'ls un rei».

Salm responsorial 88,16-17.18-19 (R.: cf. 2a)

Senyor, feliç el poble que vos aclama:

caminarà a la llum de la vostra mirada;

celebrarà tot el dia el vostre nom,

enaltirà la vostra bondat.

R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors

Perquè vós sou la glòria del seu poder,

alcem el front perquè ens feu costat.

Perquè el Senyor és el nostre escut,

i el Sant d'Israel és el nostre rei. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 2,1-12

El Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací en la terra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Al cap d'uns dies, Jesús va tornar a Cafarnaüm. Va córrer la veu que estava en casa, i n'hi anaren tants que no cabien ni davant de la porta. Jesús els anunciava la paraula. 

Mentrestant, vingueren quatre hòmens que li portaren un paralític, i, veent que amb tanta gent no li'l podien acostar, alçaren la teulada sobre el lloc on estava Jesús i pel forat baixaren la llitera on anava el paralític. Jesús, en vore aquella fe, diu al paralític: «Fill, queden perdonats els teus pecats».

Allí es trobaven uns mestres de la Llei que pensaven dins d'ells: «¿Com pot dir això este home? Això és una blasfèmia. ¿Qui pot perdonar pecats sinó Déu?» 

A l'instant, Jesús, que sabia que pensaven això, els digué: «¿Per què penseu això en el vostre cor? ¿Què és més fàcil, dir al paralític que li queden perdonats els seus pecats o dir-li que s'alce, es carregue la llitera i camine? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací en la terra». 

I a continuació diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». 

Ell es va alçar immediatament, es va carregar la llitera i se'n va anar a la vista de tots. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. 

Deien: «No havíem vist mai res de semblant».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de gener

1. A Cesarea de Mauritània, hui Algèria, sant Arcadi, màrtir, que es va ocultar en temps de persecució, però en ser detingut en el seu lloc un familiar seu, es va presentar espontàniament al jutge i, per negar-se a sacrificar als déus, va sofrir turments dolorosos fins a consumar el seu martiri. (c. 304)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants màrtirs Tigri, prevere, i Eutropi, lector, als quals, en temps de l'emperador Arcadi, se'ls va acusar falsament d'haver incendiat l'església principal i el palau senatorial com a reacció al desterrament del bisbe sant Joan Crisòstom, per la qual cosa van ser sotmesos al martiri baix Optat, prefecte de la ciutat, partidari del culte als falsos déus i contrari a la religió cristiana. (406)

3. A Arle [Arlés], ciutat de la Provença, a la Gàl·lia, hui França, santa Cesària, abadessa, germana del bisbe sant Cesari, qui, per a ella i per a les seues germanes, va escriure una Regla destinada a santes vèrgens. (c. 529)

4. A Grenoble, a Burgúndia, també a l'actual França, sant Ferriol, bisbe i màrtir, que va ser assassinat a colps per un sicari, mentres predicava a la multitud. (c. 659)

5. A Wearmouth, a Northúmbria, actualment Anglaterra, sant Benet Biscop, abat, que en les cinc peregrinacions que va fer a Roma va portar amb ell mestres i molts llibres perquè els monjos reunits en la clausura del monestir, sota la Regla de sant Benet, progressaren en la ciència de l'amor de Crist, en bé de l'Església. (c. 690)

6. Al monestir de Rievall, també a Northúmbria, sant Elred, abat, el qual, educat en la cort del rei d'Escòcia, va ingressar en l'Orde Cistercenc. Va ser mestre eximi de la vida monàstica i va promoure constantment i suaument, amb el seu exemple i els seus escrits, la vida espiritual i l'amistat en Crist. (c. 1166)

• Sant Elred: L'amistat espiritual.

7. A la ciutat de Lleó, a Espanya, sant Martí de la Santa Creu, prevere i canonge regular, que va ser home expert en Sagrada Escriptura. (1203)

8. A Palerm, a l'illa de Sicília, sant Bernat de Corleone, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, admirable per la seua caritat i eximi per la seua penitència. (1667)

9. A Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, santa Margarida Bourgeoys, verge, que amb gran voluntat va reconfortar els colons i els soldats, i va treballar assíduament per a assegurar la formació cristiana de les jóvens, fundant per això la Congregació de la Mare de Déu. (1700)

10. A Avrillé, prop d'Angers, a França, beat Antoni Fournier, màrtir, que, artesà d'ofici, va ser afusellat durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)

11. A la ciutat de Caen, també a França, beat Pere Francesc Jamet, prevere, que es va distingir per la seua ajuda a les religioses Germanes del Bon Salvador i pel seu treball per la restitució de la pau en l'Església, després d'un temps d'inestabilitat. (1845)

12. A Viareggio, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoni Maria Pucci, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, el qual, rector durant quasi cinquanta anys, es va dedicar sobretot a atendre els xiquets pobres i malalts. (1892)

13. Al lloc anomenat Tomhom, prop de la ciutat de Bangkok, a Tailàndia, beat Nicolau Bunkerd Kitbamrung, prevere i màrtir, predicador eximi de l'Evangeli, que va ser empresonat en temps de persecució contra l'Església i, a causa de la tisi, que va contraure ajudant els malalts, va morir de manera exemplar. (1944)