DIMARTS DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / II
Lectura primera 1S 16,1-13
Samuel va ungir David enmig dels seus germansi l'Esperit del Senyor se n'apoderàLectura del primer llibre de SamuelEn aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «¿No deixaràs de lamentar-te per Saül? Soc jo qui l'ha descartat ja com a rei d'Israel. Ompli d'oli el corn i ves. T'envie a casa de Jessé, el de Betlem: entre els seus fills veig el qui jo vullc com a rei». Samuel va respondre: «¿Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà». El Senyor li va dir: «Emporta't una vedella i digues que hi vas per a oferir un sacrifici al Senyor. Convida a Jessé al sacrifici, i jo t'indicaré què has de fer. Ungix i consagra'm aquell que jo et diré".Samuel va fer el que el Senyor li havia manat. Quan arribà a Betlem, els ancians de la ciutat eixiren a rebre'l tots alarmats i li preguntaren: «¿Vens en so de pau?» Samuel va respondre: «Sí, vinc en so de pau. Vinc per a immolar una víctima al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici». Samuel va purificar també a Jessé i els seus fills i els va invitar al sacrifici. Quan arribaren, va vore a Eliab i va pensar: «Segur que el Senyor ja té davant d'ell el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L'he descartat. La mirada humana no val; els ulls humans veuen només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». Llavors Jessé va cridar a Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però este va dir: «No és este tampoc el que el Senyor ha elegit». Després va fer passar a Ximà, però Samuel va dir: «Este tampoc és el que el Senyor ha elegit».D'esta manera Jessé va fer passar per davant de Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D'eixos set, el Senyor no en tria cap». I Samuel afegí: «¿No et queda ningun fill més?» Jesè respongué: «Encara queda el més menut: està pasturant el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula fins que no estiga ací». Jessé feu que anaren a buscar-lo. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de vore. El Senyor digué a Samuel: «Ungix-lo, que és ell».Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'Esperit del Senyor s'apoderà de David. l Samuel se'n va tornar a Ramà.
Salm responsorial 88,20.21-22.27-28 (R.: 21)
Un dia, en una visió, vau dir als vostres fidels:«He coronat un home fort,he enaltit un jove del poble».R. He trobat a David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli santHe trobat a David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli sant;la meua mà el sostindrà sempre,i el meu braç el farà invencible. R.Ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu i la roca que em salva».I jo el faré el meu primogènit,l'altíssim entre els reis de la terra. R.
Al·leluia Cf. Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a que conegam a quina esperança ens ha cridat.
Evangeli Mc 2,23-28
El dissabte ha sigut fet per a l'home,no l'home per al dissabte᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcUn dissabte, Jesús passava per uns sembrats i els seus deixebles, mentres caminaven, es posaren a arrancar espigues. Els fariseus li van preguntar: «Mira, ¿per què fan això que no està permés en dissabte?»Jesús els respon: «¿No heu llegit mai què va fer David quan van tindre necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans sagrats, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l'acompanyaven».I els deia: «El dissabte ha sigut fet per a l'home, no l'home per al dissabte. Per això el Fill de l'home també és senyor del dissabte».
Per a meditar l'evangeli
Beda (Catena aurea)
La cura que mereix la salut i la vida de l'home és major que l'observança del dissabte. Així és que està manat guardar el dissabte, però, si hi ha necessitat, no ha de considerar-se reu a qui ho infringisca; per esta raó no estava prohibit circumcidar en eixe dia, perquè era necessari fer-ho. Per això mateix els macabeus lluitaven en dissabte. Per això els deixebles que tenien fam podien fer, obligats per esta necessitat, el que estava prohibit per la llei; així com no hi hauria raó hui per a considerar culpable el malalt que no dejunara. "El Fill de l'home -continua- és senyor fins i tot del dissabte", que és com si diguera: Si David, rei, és excusat per haver menjat el pa dels sacerdots, ¿quant més haurà de ser-ho el Fill de l'home, verdader Rei i Sacerdot i Senyor del dissabte, per haver permés arrancar espigues en dissabte?
* * * * *
Vigília de Sant Antoni, abat.
Beata Joana Maria Condesa i Lluch, verge (mem. ll. a la diòcesi de València)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de gener
1. A Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, sepultura de sant Marcel I, papa, que, com testifica sant Damas, va ser un pastor verdader, per la qual cosa va patir molt. Va ser expulsat de la seua pàtria i va morir en el desterrament després de ser denunciat falsament davant del tirà per alguns que menyspreaven la penitència que els havia imposat. (309)
2. A la ciutat d'Aulònia, a Il·líria, actual Albània, sant Dànat [o Dànax] de Vlöre, màrtir. (s. inc.)
3. A Rinocorurua, a Egipte, sant Melas, bisbe, que en temps de l'emperador arrià Valent va patir el desterrament per la seua adhesió a la fe ortodoxa, després de la qual cosa va descansar en pau. (c. 390)
4. A Arle [Arlés], ciutat de la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Honorat, bisbe, que va fundar el cèlebre monestir a l'illa de Lerins i, després, va acceptar regir la seu d'Arle. (429)
Sant Honorat d'Arle, titular de l'església parroquial i patró de Vinalesa.
5. A Moûtiers, a la Gàl·lia Vienense, també França en l'actualitat, sant Jaume, bisbe, deixeble de sant Honorat de Lerins. (s. V)
6. A la ciutat d'Oderzo, a la regió hui italiana de Venècia, sant Tizià, bisbe. (s. V)
7. Al voltant de Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració de sant Leobat, abat, a qui el seu mestre sant Urs va designar com a superior del monestir recentment fundat de Sénevière, que va governar santament fins a la seua vellesa. (s. V)
8. Al lloc de Dombes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Triveri, prevere, monjo i finalment eremita. (c. 550)
9. A Mézerolles, al costat del riu Authie, a la Gàl·lia, de nou a l'actual França, sant Furseu, abat primer a Irlanda, després a Anglaterra i finalment a la Gàl·lia, on va fundar l'abadia de Lagny. (c. 650)
10. A Bagno di Romagna, a Itàlia, santa Joana, verge, que, admesa en l'Orde Camaldulenc, es va distingir per la seua obediència i humilitat. (1105)
11. A Marràqueix, al Magreb, actual Marroc, sants màrtirs Berard, Otó i Pere, preveres, Acursi i Adjut, religiosos, tots de l'Orde dels Germans Menors, que, enviats per sant Francesc per a anunciar l'Evangeli als musulmans, van ser capturats a Sevilla i traslladats a Marràqueix, on els van ajusticiar amb l'espasa per orde del príncep dels sarraïns. (1226)
12. A Kandy, ciutat de l'illa de Ceilan, hui Sri Lanka, a l'Oceà Índic, sant Josep Vaz, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que es va entregar amb admirable ardor a predicar l'Evangeli per aquelles terres i incansablement va confirmar en la fe els catòlics que romanien dispersos i amagats. (1711). Canonitzat en 2015
 |
| Beata Joana Maria Condesa i Lluch |
14. A València, beata Joana Maria Condesa i Lluch, verge, que, amb sol·lícita caritat i esperit de sacrifici envers els pobres, xiquets i, especialment, cap a les dones que treballaven fora de casa, es va entregar completament a la seua atenció. Va fundar per a la seua tutela la Congregació d'Esclaves de Maria Immaculada. (1916)
- Beata Joana Maria Condesa (Cercapou)
15. Beat Lluís Antoni Rosa Ormières (1809- Gijón, Astúries, Espanya 1890). Sacerdot francés, fundador de la Congregació de Germanes de l'Àngel de la Guarda, per a l'educació dels xiquets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada