30 de gener de 2024, dimarts IV

DIMARTS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY / II

Lectura primera 2S 18,9-10.14b.24-25a.30-19,3

¡Fill meu, fora millor que haguera mort jo en compte de tu!

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, en la seua fugida, Absalom es va trobar cara a cara amb els hòmens de David. Cavalcava una mula i, en passar la mula davall del ramatge d'una gran carrasca, se li va enganxar el cap a l'arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, i la mula s'escapà. Un home que el va vore va avisar a Joab que havia vist a Absalom penjat d'una carrasca. Joab va prendre tres dards i els va clavar al cor d'Absalom.

David estava entre els dos portals de la ciutat. El sentinel·la apostat dalt del terrat del portal, vora la muralla, veié un home que corria tot sol i va donar l'alerta per a fer-ho saber al rei. El rei digué: «Si ve sol, és que porta una bona nova».

El rei digué a Ahimaas, el primer missatger: «Aparta't i queda't ahí». Ell s'apartà i esperà. Després arribà el cuixita i va dir: «Que el rei, el meu senyor, s'alegre per la bona nova: hui el Senyor li ha fet justícia contra tots els qui s'havien rebel·lat contra ell». El rei preguntà: «¿Està bé el jove Absalom?» Respongué el cuixita: «Que els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui es rebel·len per a fer-li mal acaben com este jove».

El rei, commogut, va pujar a la cambra superior del portal de la ciutat i arrancà a plorar. I anava amunt i avall cridant: «¡Fill meu Absalom, fill meu, fill meu Absalom! ¡Fora millor que haguera mort jo en compte de tu, fill meu, fill meu Absalom!» Van fer saber a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom. Aquell dia la victòria es va convertir en dol de tot el poble, perquè s'havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.

Salm responsorial 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)

Escolteu, Senyor, i responeu-me,

que soc un pobre desvalgut.

Guardeu-me la vida, que soc un fidel vostre.

Salveu el vostre servent que en vós confia.

R. Escolteu, Senyor, i responeu-me.

Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,

que vos invoque cada dia.

Doneu eixe goig al vostre servent;

a vós eleve la meua ànima. R.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per a qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mc 5,21-43

Xiqueta, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l'altra vora del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua.

Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore'l, se li tira als peus i, suplicant-li amb tota l'ànima, li diu: «La meua xiqueta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans per a que es cure i visca».

Jesús se n'anà amb ell. La gent que el seguia l'oprimia per tots els costats.

Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor.

Eixa dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, enmig de la gent, i li tocà la roba, perquè pensava: «Només que li puga tocar la roba, ja em curaré».

A l'instant se li tallà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia eixit d'ell, es girà a l'acte i preguntava a la gent: «¿Qui m'ha tocat la roba?»

Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per totes bandes ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?»

Però Jesús anava mirant al seu voltant per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li explicà tota la veritat.

Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau i queda curada del mal que et turmentava». 

Encara parlava Jesús, quan arriben uns de casa del cap de la sinagoga i li diuen: «La teua filla s'ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el mestre?» 

Però Jesús, en sentir estes paraules, va dir al cap de la sinagoga: «No tingues por; tingues només fe». 

I només va permetre que l'acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, van vore l'escama de la gent, que plorava i feia grans planys. 

Ell va entrar en la casa i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». 

Ells es burlaven de Jesús, però Jesús els fa eixir a tots i pren només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on estava la xiqueta, li dona la mà i li diu: «Talità, Kum», que vol dir: «T'ho mane, xiqueta, alça't». 

A l'acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s'alçà i es posà a caminar. 

Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

 

* * * * *

Dia Escolar per la No-violència i la Pau.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Intel·ligència artificial i pau (2024)
• Papa Francesc: Missatge per a la 57 Jornada Mundial de la Pau (2024)

Aniversari del traspàs de Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (Lovaina 1969)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de gener

1. A Jerusalem, sant Maties, bisbe, que va descansar en pau després de suportar molts sofriments per la causa de Crist. (s. II)

2. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, actual Turquia, sant Barsimeu, bisbe, que en temps de l'emperador Deci va ser assotat per la seua fe en Crist, i després, acabada la persecució i alliberat de la presó, va dedicar la resta de la seua vida a governar amb total entrega l'Església a ell encomanada. (s. III)

3. A Roma, commemoració de santa Martina, a qui el papa Donus va dedicar una basílica al seu nom al fòrum romà. (677)

4. A l'abadia de Chelles, al territori de París, a França, santa Batilde [o Batilda], reina, que va fundar un cenobi sota la Regla de sant Benet, a l'estil de l'abadia de Luxeuil, i, a la mort del seu espòs, Clodoveu II, va governar el regne dels francs. Quan va assumir el seu fill el poder, es va retirar a la citada abadia, i va viure fins a la seua mort sota l'observança de la Regla. (680)

5. A l'abadia de Maubeuge, al territori de Nèustria, també a l'actual França, santa Aldegunda, abadessa, en temps del rei Dagobert. (c. 684)

6. A la ciutat de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Armentari, bisbe, que va col·locar solemnement a la basílica de Sant Pere in Cælo Aureo el cos de sant Agustí, traslladat pel rei Liutprand. (d. 731)

7. Passió de sant Teòfil, anomenat el "Jove", màrtir, que, sent almirall d'una flota cristiana, va ser capturat a Xipre i conduït a la presència de Harun, califa suprem dels sarraïns. Atés que ni les amenaces ni les promeses van poder fer-lo apostatar de Crist, va ser ferit de mort amb l'espasa. (792)

8. A la ciutat de Burgos, a Castella la Vella, sant Lesmes (o Adelelm), abat, que va convertir en monestir la capella de Sant Joan i l'hospital de pobres contigu. (1097)

9. A Dublín, a Irlanda, trànsit del beat Francesc Taylor, màrtir, que, sent pare de família, va passar set anys en la presó a causa de la seua fe catòlica i, després de suportar tribulacions en la seua ancianitat, va acabar el seu martiri sota el regnat de Jaume I. (1584)

10. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, santa Jacinta Mariscotti, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, qui, després de perdre quinze anys entregada a plaers vans, va abraçar amb fervor la conversió i va promoure confraternitats per a assistir els ancians i per a fomentar el culte a l'Eucaristia. (1640)

11. A Torí, ciutat del Piemont, també a Itàlia, beat Sebastià Valfré, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que amb la seua entrega desinteressada va ajudar pobres, malalts i empresonats, i va conduir-ne molts cap a Crist amb la seua amistat i la seua exímia caritat. (1710)

12. A Seül, a Corea, sant Pau Ho Hyob, màrtir, que, sent soldat, va ser tancat a la presó per confessar-se cristià i, sotmés a turment, van arribar a cedir les seues forces, fent l'efecte de retractar-se, però penedit i recuperat, ell mateix es va presentar davant del jutge confirmant la seua fe en Crist, per la qual cosa, empresonat de nou, després de llarg temps va morir a conseqüència del maltractament rebut. (1840)

13. A Tonquín, actual Vietnam, sant Tomàs Khuong, prevere i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Tu Duc va confessar amb gran força d'ànim ser cristià. Va ser empresonat i, finalment, de genolls davant de la Creu, el van matar a destralades. (1860)

14. Beat Bronisław Markiewicz (Pruchnik, Galitzia,1842- Miejsce Piastowe, Polònia 1912) Sacerdot polonés, fundador dels Pares i de les Germanes de Sant Miquel Arcàngel.

15. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, sant David Galván, prevere i màrtir, que durant la persecució mexicana, per defensar la santedat del matrimoni, va obtindre la corona del martiri en ser afusellat sense judici previ pels soldats. (1915)

16. A Malonne, població de Bèlgica, sant Mucià Maria (Lluís) Viaux, dels Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar tota la seua vida, amb constància i generositat, a la formació dels jóvens. (1917)

17. Al monestir de sant Benet de Maredsous, també a Bèlgica, beat Columba (Josep) Marmion, el qual, nascut a Irlanda i ordenat sacerdot, va arribar a ser abat d'aquell monestir benedictí, on es va distingir com a pare del cenobi, guia d'ànimes en el camí de la santedat, així com per la seua riquesa en doctrina espiritual i eloqüència. (1923)

• J.M. Bausset: El beat Columba Marmion, abat de Maredsous (2015)

18. A Torrent (l'Horta), beata valenciana Carme Garcia Moyon, màrtir, mestra de la doctrina cristiana, cooperadora laica amigoniana (memòria a Sogorb i Torrent). (1937)

19. A la ciutat de Gdeszyn, a Polònia, beat Segimon Pisarski, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per no renunciar a la seua fe davant dels perseguidors, va ser afusellat al costat de la parròquia del lloc. (1943)

20. Beata Maria Bolognesi (1924- Rovigo, Itàlia 1980). Laica, mística, que va oferir els seus sofriments físics i espirituals per a la salvació del proïsme donant exemple d'una extraordinària acceptació i confiança en els designis de Déu.