DISSABTE DE LA SETMANA III DURANT L'ANY / II
He pecat contra el SenyorLectura del segon llibre de SamuelEn aquells dies, el Senyor va enviar el profeta Natan a David i, quan va arribar davant d'ell, li va dir:«En una ciutat hi havia dos hòmens; l'un era ric i l'altre, pobre: El ric tenia moltes ovelles i vaques. El pobre, en canvi, no tenia res més que una ovella menuda que ell mateix havia comprat i havia criat. L'ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia de la seua copa i dormia als seus braços. La tenia com una filla. Un dia el ric va acollir en sa casa un transeünt, i com que li dolia prendre un moltó o un vedell dels seus ramats per a servir-lo a l'invitat, va prendre l'ovella del pobre i li la va servir».En sentir açò, David s'indignà moltíssim i va dir a Natan:«Ho jure per la vida del Senyor: l'home que va fer això mereix la mort. Pagarà l'ovella quatre vegades perquè, sense remordiment, va fer una cosa com eixa».Natan li va respondre:«Eixe home eres tu. Açò diu el Senyor, Déu d'Israel:Ja que tu m'has faltat prenent com a esposa la dona d'Uries, l'hitita, l'espasa no s'apartarà mai més de ta casa. Açò diu el Senyor: Faré que els mals et vinguen de la teua pròpia casa. Davant dels teus ulls donaré les teues esposes a un altre que te les prendrà a plena llum del dia. Tu has obrat d'amagat, jo ho faré a plena llum, davant de tot el poble d'Israel».David digué a Natan: «He pecat contra el Senyor».
Natan li respongué: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs. Però amb este acte has ofés el Senyor: per això el fill que t'ha nascut morirà». I Natan se'n tornà a sa casa.El Senyor va enviar una malaltia al xiquet que la muller d'Uries havia donat a David, i es va posar molt greu. David implorava a Déu a favor del xiquet, dejunava i dormia en terra. Els notables del palau intentaven fer-lo alçar de terra, però ell no en feia cas, ni volia tastar res.
Déu meu, creeu en mi un cor ben net,restaureu en mi un esperit ferm.No m'aparteu de la vostra presència,ni em lleveu el vostre esperit sant.R. Déu meu, creeu en mi un cor ben net.Torneu-me el goig de la vostra salvació,feu-me fort amb esperit generós.Mostraré els vostres camins als malvats,i els pecadors tornaran a vós. R.Deslliura'm de la sang que he escampat,Déu meu, salvador meu,i aclamaré la vostra bondat.Obriu-me els llavis, Senyor,i proclamaré la vostra alabança. R.
Déu estima tant el món,que ha donat el seu Fill únic;tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcUn dia, a poqueta nit, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra vora».Deixaren la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques.De colp s'alçà un temporal de vent tan fort que les ones es precipitaven dins de la barca i s'anava omplint. Jesús estava en popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no veieu que ens afonem?»Jesús es despertà, increpà el vent i digué a l'aigua: «Silenci! Calla!».El vent va amainar i va seguir una gran bonança. Després els va dir: «¿Per què sou tan poregosos? ¿Encara no teniu fe?»Ells, plens de gran temor, es preguntaven l'un a l'altre: «¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?»
* * * * *
 |
| Sant Enric d'Ossó |
- F. Garcia Monforte: Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Bisbat de Tortosa)
- J.M. Bausset: Sant Enric d'Ossó (2015)
Va nàixer vers l'any 1470 a Desenzano, a l'antic domini de Venècia. Va prendre l'hàbit del tercer Orde franciscà i va reunir xiques que es dedicaren a les obres de caritat. L'any 1535 va fundar a Brèscia, sota el nom de santa Úrsula, una congregació femenina per a la instrucció cristiana de les xiques pobres. El seu institut va esdevenir precursor de les formes de vida religiosa moderna per la flexibilitat d'adaptació a les circumstàncies. Va morir l'any 1540.
Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 27 de gener
2. Al lloc de Sora, a la regió també italiana del Laci, commemoració de sant Julià, màrtir, el qual, segons la tradició, va patir el sacrifici en temps de l'emperador Antoní. (c. s. II)
3. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Julià, considerat com el primer bisbe d'este lloc. (s. III)
4. A Mariana, a l'illa de Còrsega, commemoració de santa Devota, verge i màrtir. (c. 300)
5. Al monestir de Beuvoux, a la regió de Sisteron, a la Gàl·lia, actualment França, sant Marí, abat. (c. 550)
6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Vitalià, papa, que va treballar incansable per la salvació del poble dels angles. (672)
7. A Tonnerre, a Borgonya, actual França, trànsit de sant Teodoric, bisbe d'Orleans, que va morir mentres viatjava a Roma, en peregrinació a la basílica dels apòstols. (1022)
8. Prop de la ciutat de Chartres, també a França, trànsit de sant Gilduí, diaca de l'església de Dol, a la Bretanya Menor, que designat bisbe quan era encara molt jove, es va considerar indigne i va renunciar a este honor davant del papa sant Gregori VII, i al seu retorn de Roma, malalt en arribar a esta regió, donà fi a la seua peregrinació terrestre. (1077)
9. A la ciutat de Thérouanne, de nou a França, beat Joan, bisbe, qui, sent canonge regular, va assumir la seu morinense, la qual va governar per més de trenta anys. Va resistir els simoníacs i va fundar huit monestirs de canonges i de monjos. (1130)
10. A Riva San Vitale, prop de Como, a Suïssa, beat Manfred Settala, prevere i eremita. (1217)
11. A Angers, a França, beata Rosalia du Verdier de la Sorinière, verge del monestir del Calvari de la mateixa ciutat i màrtir, que va ser guillotinada durant la Revolució Francesa, per odi a la religió cristiana. (1794)
12. Beat Pau Josep Nardini (Speyer, Alemanya 1821-1862). Sacerdot diocesà, fundador de la Congregació de les Franciscanes Pobres de la Sagrada Família.
13. Prop de Mengo, a Uganda, passió de sant Joan Maria, anomenat "Muzeo" o "Ancià" per raó de la seua maduresa espiritual. Era servidor del rei i, convertit al cristianisme, en temps de persecució, no va voler fugir, sinó que va confessar espontàniament la seua fe en Crist davant del primer ministre del rei Mwenga, per la qual cosa va morir decapitat. Va ser l'última víctima d'aquella persecució. (1887)
14. A la vila de Gilet, a la província de València, a Espanya, sant Enric d'Ossó i Cervelló, prevere, que va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús, per a la formació de les jóvens, però, obligat després a deixar esta institució, va passar la resta dels seus anys en un convent dels Germans Menors. (1896)
15. A la ciutat de Kaunas, a Lituània, beat Jordi Matulaitis, bisbe de Vílnius i més tard enviat apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació de Clergues Marians i la Congregació de Germanes Pobres de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada