21 de gener de 2024: Diumenge de la Paraula de Déu

DIUMENGE III DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera Jn 3,1-5.10

Els ninivites s'apartaren del mal camí

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir:

«Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré».

Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la tota. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.

Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Salm responsorial 24,4bc-5ab.6-7b.8-9 (R.: 4b)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes.

Feu que camine en la vostra veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

R. Feu que conega, Senyor, els vostres camins.

Recordeu, Senyor, la vostra tendresa

i l'amor que heu guardat des de sempre.

Recordeu-me amb misericòrdia,

vós que sou bo, Senyor. R.

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

Lectura segona 1C 7,29-31

Este món que veiem passa

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Vullc dir, germans, que el temps s'acaba. D'ara en avant, els qui tenen esposa han de viure com si no en tingueren; els qui ploren, com si no ploraren; els qui s'alegren, com si no s'alegraren; els qui compren, com si no tingueren res; i els qui trauen profit d'este món, com si no en tragueren; perquè este món que veem passa.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Després que Joan fou empresonat, Jesús va anar a Galilea a predicar la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

Passant vora el llac de Galilea, va vore a Simó i el seu germà Andreu, que estaven tirant les xàrcies a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu darrere de mi, i vos faré pescadors d'hòmens». Immediatament deixaren les xàrcies i el van seguir.

Poc més enllà va vore a Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que estaven en la barca repassant les xàrcies. Els va cridar immediatament, i ells deixaren son pare Zebedeu en la barca amb els jornalers, i se n'anaren darrere de Jesús.

La història del profeta Jonàs ens diu que també el més pecador, l'enemic més gran, el que ens ha fet mal, pot convertir-se, i Déu sempre es compadix davant del penediment. Amb el Salm li demanem a Déu que ens ensenye els seus camins de misericòrdia, i així oriente els nostres actes segons la seua voluntat. Sant Pau ens recorda que per a estar sempre en el camí de la conversió hem de comprendre que este món s'acabarà, per això no podem apegar-nos a ell. L'Evangeli que Jesús proclama és una bona nova que convida a la conversió, a tornar-se cap al regne de Déu.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt: Salm del seguiment (Pastoral SJ)

DIUMENGE DE LA PARAULA DE DÉU

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Diumenge de la Paraula de Déu (2024, gener 10)
• Avel·lí Flors: Diumenge de la Paraula de Déu (2020).
• Papa Francesc: Carta apostòlica Aperuit illis (2019)

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Santa Ainés [o Agnés], verge i màrtir (mem. ob. si mo cau en diumenge)

Amb el martiri de sant Sebastià havia començat a Roma la persecució de Dioclecià. Sembla que el d'Ainés va assenyalar els seus últims mesos (305). Després del militar, una xiqueta de dotze a quinze anys. Expliquen els pares de la xiqueta que se'ls va escapar de casa per anar a proclamar la seua fe entre les autoritats, i que va ser condemnada en principi a la foguera i després a ser decapitada. El papa Damas va exornar el seu sepulcre amb versos; sant Ambròs primer, i molts sants pares després, van continuar les seues lloances.

Beata Josepa Maria Ainés de Benigànim [pregària tradicional], titular d'una església parroquial a València 

• "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
• J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)
• F. Xavier Martí: Mare Ainés de Benigànim.

Quarta jornada de pregària per la unitat dels cristians.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de gener

Memòria de santa Agnés [o Ainés], verge i màrtir, que, sent encara adolescent, va oferir a Roma el suprem testimoniatge de la fe i va consagrar amb el martiri el títol de la castedat. Victoriosa sobre la seua edat i sobre el tirà, va suscitar una gran admiració davant del poble i va adquirir una glòria més gran davant del Senyor. Hui se celebra el dia de la seua sepultura. (s. III/IV)

2. Commemoració de sant Publi, bisbe d'Atenes, a Grècia, que va donar testimoniatge de Crist amb el seu martiri. (s. II)

3. Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, els seus diaques, a Tarragona, ciutat de la Hispània Citerior. A Espanya se celebra la seua commemoració el dia d'ahir.

4. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Pàtrocle, màrtir. (c. s. III)

5. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Epifani, bisbe, que en temps de les invasions bàrbares va treballar esforçadament a favor de la reconciliació dels pobles, així com en la redempció dels captius i en la reconstrucció de la ciutat arruïnada. (496)

6. A les muntanyes pròximes al llac de Zuric, al territori d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Meinrad, prevere, que dedicat primer a la vida cenobítica i després a l'eremítica, va ser assassinat per uns malvats. (c. 861)

7. A la muntanya de Mercuri, a l'antiga regió de Lucània, hui a Itàlia, sant Zacaries, anomenat "Angèlic", mestre de la vida cenobítica. (c. 950)

8. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beats Eduard Stransham i Nicolau Wheeler, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots, i van patir el martiri a Tyburn. (1586)

9. També a Londres, a Anglaterra, sant Albà Roe, de l'Orde de Sant Benet, i beat Tomàs Green, tots dos preveres i màrtirs, els quals, ja ancians, durant el regnat de Carles I van donar la seua vida per Crist en ser penjats a Tyburn, després d'haver passat en la presó dèsset anys el primer i catorze el segon. (1642)

10. Al convent de Benigànim, beata Josepa Maria de Santa Ainés, verge de l'Orde d'Agustines Descalces. (1696)

11. A la ciutat de Laval, a França, beats preveres Joan Baptista Turpin du Comier i altres tretze companys, màrtirs, que per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica van ser guillotinats durant la Revolució Francesa. (1794)

* Els noms són: beats Joan Baptista Triquerie, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, Joan Maria Gallot, Josep Pellé, Renat Lluís Ambroise, Julià Francesc Morvin de la Gérardière, Francesc Duchesne, Jaume André, Andreu Duliou, Lluís Gastineau, Francesc Migoret Lambardière, Julià Moulé, Agustí Manuel Philippot i Pere Thomas.

12. Al llogaret de Daegu, a Corea, sant Joan Yi Yun-il, màrtir, que, sent pare de família, llaurador i catequista, va suportar assots i luxació de tots els seus membres, malgrat la qual cosa es va mantindre constant en la fe cristiana, i va culminar amb esperit seré el martiri en ser decapitat. Va ser l'última víctima de la gran persecució patida en esta nació. (1867)