19 de gener de 2024, divendres II

DIVENDRES DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 24,3-21

No alçaré la mà contra Saül,

perquè és l'Ungit del Senyor

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Saül va prendre tres mil hòmens escollits de tot Israel, i va anar a perseguir a David i els seus hòmens cap a les roques dels Cabirols. Va arribar als corrals del ramat, on hi ha una cova vora el camí. Saül hi va entrar per a fer les seues necessitats, però justament David amb els seus hòmens estava en el fons de la cova.

Els hòmens de David li digueren: «Este és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: "Posaré el teu enemic en les teues mans i podràs fer-ne el que vullgues"». David es va acostar d'amagat i va tallar la punta de la capa de Saül. Una volta l'hagué tallada, sentí remordiment d'haver-ho fet i va dir als seus hòmens: «Déu me'n guarde, de fer cap mal al meu rei, l'Ungit del Senyor. No alçaré la mà contra ell, perquè és l'Ungit del Senyor». Amb estes paraules David va dissuadir els seus hòmens i no els permeté que es llançaren sobre Saül.

Saül va eixir de la cova i va tornar al camí. Després va eixir David i va cridar darrere de Saül: «Rei, senyor meu!» Saül es girà i David s'agenollà i es prosternà amb el front a terra. Després digué a Saül: «¿Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Hui has vist amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat en les meues mans dins de la cova. Em deien que et matara, però no he volgut fer-ho. He pensat que jo no he d'alçar la mà contra el meu rei, perquè és l'Ungit del Senyor. Fixa't, pare meu, tinc a la mà la punta de la teua capa. T'he tallat la punta de la capa, però no t'he volgut matar. Tingues clar, per tant, que no he fet res de mal, ni soc un rebel, ni t'he faltat en res. Eres tu qui vas a la caça de la meua vida per a matar-me. Que el Senyor faça de jutge entre tu i jo. Que em faça justícia; jo no em faré justícia amb les meues pròpies mans. Tal com diu un proverbi dels antics: "La condemna, se la donen els mateixos culpables". No, no em faré justícia amb les meues pròpies mans. ¿Contra qui ha eixit en campanya tot un rei d'Israel? A qui perseguixes? Un gos mort, una puça. Que el Senyor siga el nostre jutge, que examine i defenga la meua causa i em deslliure de les teues mans».

Quan David acabà de dir tot açò, Saül preguntà: «David, fill meu, ¿és de deveres la teua veu?» I arrancà a plorar. Després digué a David: «Tens raó: tu sempre m'has fet bé; jo, en canvi, sempre t'he fet mal. Hui m'has demostrat on arriba la teua bondat: el Senyor m'havia posat en les teues mans, però tu no has volgut matar-me. Quan algú atrapa el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompense açò que has fet hui per mi. Jo sé ben cert que tu seràs rei, i que el regne d'Israel es consolidarà en les teues mans».

Salm responsorial 56,2.3-4.6 i 11 (R.: 2a)

Misericòrdia, Déu meu,

misericòrdia,

refugi de la meua vida;

a l'ombra de les vostres ales em resguarde,

fins que acaben les insídies.

R. Misericòrdia, Déu meu,

misericòrdia

Clame al Déu Altíssim,

al Déu que em fa tant de bé.

Del cel m'enviarà la salvació,

confondrà els qui m'acacen;

m'enviarà el seu amor fidel. R.

Siga exalçada la vostra glòria, Déu meu,

per damunt del cel i de tota la terra.

El vostre gran amor arriba al cel,

i la vostra fidelitat, als núvols. R.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,

reconciliava el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat

l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Mc 3,13-19

Jesús va cridar els qui va voler per a que estigueren amb ell

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 

I en designà dotze, als quals va donar el nom d'apòstols, per a que estigueren amb ell i per a enviar-los a predicar, amb poder de traure dimonis. 

Així instituí els dotze: a Simó li donà el nom de Pere; a Jaume, fill de Zebedeu, i al seu germà Joan els donà el nom de Boanerges, que vol dir fills del tro; els altres eren Andreu, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que li va fer traïció.

* * * * *

Segona jornada de pregària per la unitat dels cristians

 Aniversari del naiximent del beat Gonçal Vinyes i Macip, prevere i poeta (Xàtiva 1883)

• Laura Sellarés: Gonçal Vinyes i Massip
• Agustí Colomer: Gonçal Vinyes, màrtir i valencianista (2007, novembre 11).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de gener

1. A Esmirna, a la Turquia actual, passió de sant Germànic, màrtir de Filadèlfia en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli. Deixeble de sant Policarp, el va precedir en el martiri, i en ser condemnat pel jutge en el vigor de la primera joventut, va superar amb la gràcia de Déu el temor de la fragilitat corporal i va arribar a provocar ell mateix la fera que li van destinar per al seu sacrifici. (c. 167)

2. Prop d'Spoleto, ciutat de la regió actualment italiana d'Úmbria, sant Poncià, màrtir, que en temps de l'emperador Antoní va ser durament assotat amb vares i finalment travessat amb espasa, a causa de la seua fe en Crist. (s. II)

3. A la via Cornèlia, en la tretzena milla abans de Roma, al cementeri de Nimfa, sants Màrius, Marta, Audifaç i Àbac, màrtirs. (c. s. IV)

Sant Macari el Gran

4. Commemoració de sant Macari el Gran, prevere i abat del monestir d'Escetis, a Egipte, on, considerant-se mort al món, vivia només per a Déu, ensenyant-ho així als seus monjos. (c. 390)

5. Commemoració de sant Macari, anomenat "Alexandrí", també prevere i abat al monestir d'Escetis, a Egipte. (s. V)

6. A la ciutat de Lodi, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Bassià, bisbe, que va lluitar enèrgicament, juntament amb sant Ambròs de Milà, per a protegir el seu ramat de l'heretgia dels arrians que encara persistia en la seua diòcesi. (409)

7. A Como, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, santes Alliberada i Faustina, germanes i vèrgens, que van fundar el monestir de Santa Margarida. (580)

8. Prop de Chartres, a Nèustria, actual França, sant Laumer, abat del monestir de Corbion, que havia fundat ell mateix en la soledat de Perche. (c. 593)

9. A Ravenna, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Joan, bisbe, el qual, mentre tot Itàlia era devastada durant la guerra contra els llombards, va proveir òptimament les necessitats de l'Església, com narra sant Gregori el Gran, papa, qui li va enviar el seu llibre de la Regla Pastoral. (595)

10. A Rouen, ciutat de Nèustria, actual França, sant Remigi, bisbe, germà del rei Pipí, que es va preocupar per introduir la manera romana en el cant de la salmòdia. (c. 762)

11. A l'illa de Corfú, a Grècia, sant Arseni, bisbe, que va ser un pastor completament dedicat al seu ramat i assidu en l'oració nocturna. (s. X)

12. A la ciutat de Sevilla, beat Marcel Spínola i Maestre, bisbe, que va fundar associacions de treballadors per a cooperar en el seu desenvolupament social, va combatre en defensa de la veritat i la justícia, i va obrir sa casa als indigents. (1906)