3 de gener de 2024, dimecres: Santíssim Nom de Jesús

Lectures del dia:

Lectura primera 1Jo 2,29-3,6

Ningú dels qui estan en Jesucrist peca

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, sabeu que ell és just; per això heu de reconéixer que tot el qui actua justament ha nascut de Déu. Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som. Per això el món no ens coneix, com no l'ha conegut a ell. 

Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el vorem tal com és. 

I tot el qui té esta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Tot el qui comet un pecat comet un crim, perquè pecar és un crim. Com vosaltres sabeu, Jesucrist es va manifestar per a llevar els pecats, ell, que no te pecat. Ningú dels qui estan en ell peca; tots els qui pequen és que no l'han vist ni l'han conegut.

Salm responsorial 97,1.3cd-4.5-6 (R.: 3cd)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. D'un extrem a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

D'un extrem a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,

canteu-les al so de les cítares;

aclameu el rei, que és el Senyor,

amb trompetes i clarins. R.

Al·leluia Jo 1,14a.12a

El qui és la Paraula es va fer home

i habità entre nosaltres.

A tots els qui l'han rebut

els concedix poder ser fills de Déu.

Evangeli Jo 1,29-34

Mireu l'anyell de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

L'endemà, Joan va vore que Jesús venia i va dir: 

«Mireu l'anyell de Déu, que lleva el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig vindre a batejar amb aigua perquè ell es manifestara a Israel». 

Després Joan testificà: 

«He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no sabia qui era, però el qui m'envià a batejar amb aigua em digué: "Aquell sobre el qual voràs que l'Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l'Esperit Sant". Jo ho he vist, i done testimoni que este és el Fill de Déu».

• F. Xavier Martí: Agnus Dei

* * * * *

El Santíssim Nom de Jesús (mem. ll.)

Naiximent de santa Genoveva Torres Morales (Almenara, 1870) 

Santa Genoveva, patrona de París.

Martirologi Romà

2. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Anter, papa, que va tindre un pontificat breu després del papa màrtir sant Poncià. (236)

3. A Nicomèdia, de la província romana de Bitínia, actualment Turquia, sants Teopempt i Teona, que van sofrir el martiri en la persecució duta a terme baix Dioclecià. (c. 304)

4. A Cesarea de Capadòcia, igualment a l'actual Turquia, sant Gordi [o Gordià], màrtir, al qual sant Basili va considerar èmul, com a centurió que era, del que va estar al costat de la Creu, ja que va confessar a Jesús, Fill de Déu, durant la persecució desencadenada baix Dioclecià. (304)

5. A Pàdua, a la regió ara italiana de Venècia, commemoració de sant Daniel, diaca i màrtir. (c. 304)

6. A Parios, a l’Hel·lespont, hui Turquia, sant Teògen, màrtir, qui, en negar-se a formar part de la milícia a causa de la seua fe cristiana, en temps de l'emperador Licini va ser martiritzat en la presó i finalment llançat a la mar. (320)

7. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Florenci, bisbe, que va participar en el concili celebrat a Valença. (d. 377)

8. A París, a la Gàl·lia, de nou França actualment, santa Genoveva, verge de Nanterre, que a quinze anys, aconsellada pel bisbe Germà d'Auxerre, va prendre el vel de les vèrgens. Va animar els habitants de la ciutat, acoquinats per les incursions dels huns, i va ajudar els seus conciutadans en temps de fam. (c. 500)

Va nàixer prop de París l'any 422. Encara xiqueta, es va trobar amb sant Germà, venerable bisbe, el qual li va aconsellar que dedicara la seua vida a servir a Déu i el proïsme, i així ho va fer. A quinze anys va formar amb un grup d'amigues una associació de dones dedicades a l'apostolat i a ajudar els pobres. No eren religioses però vivien molt santament a sa casa o al lloc de treball, i assistien molt al temple i ajudaven tant com podien els més necessitats. Quan tenia trenta anys va sentir dir que el terrible bàrbar anomenat Atila s'acostava amb cent mil guerrers per a assetjar París i destruir-la a sang i foc. La gent volia eixir fugint però Genoveva els va convéncer que en lloc d’eixir corrents el que havien de fer era anar a l'església a resar. Quasi la linxen els covards, però la majoria li va fer cas i es van dedicar a pregar, i la ciutat es va salvar de ser atacada, ja que el ferotge Atila, quan ja arribava a París, va canviar d'improvís de rumb i es va dirigir cap a Orleans, però pel camí li van eixir a l'encontre els exèrcits cristians i el van derrotar en la terrible batalla dels Camps Catalàunics. Així es va complir el que havia anunciat Genoveva, que si el poble pregava amb fe la ciutat de París no seria atacada. Això li va donar una gran popularitat en esta capital. Després va arribar a París una espantosa escassetat i carestia i la gent es moria de gana. Genoveva, en lloc de queixar-se, va reunir un bon grup d'hòmens i se'n va anar riu amunt buscant menjar, i va tornar amb les barques plenes de comestibles, i així va salvar una vegada més la ciutat. Les dades sobre esta santa les coneixem perquè les va escriure Gregori de Tours, uns vint anys després d'haver mort ella. (Font: Santoral de l’Arquebisbat de Tarragona)

9. A Lentini, lloc de Sicília, a Itàlia, sant Llucià, bisbe. (s. X)

10. Al monestir de Mannanam, a Kerala, estat de l'Índia, sant Quirze Elias Chevara, prevere, fundador de la Congregació de Germans Carmelites de Maria Immaculada. (1871) Canonitzat en 2014.