10 gener de 2024, dimecres: Sant Gregori de Nissa

DIMECRES DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 3,1-10.19-20

Parleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Samuel, que encara era un xiquet, estava al servici del Senyor, a les ordes d'Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seua paraula, no solia mostrar-se en visió.

Elí tenia la vista tan dèbil que a penes s'hi veia. Una nit, mentres Elí descansava en la seua habitació i la llàntia de Déu encara no s'havia apagat, Samuel dormia en el santuari del Senyor, on es trobava l'arca de Déu.

El Senyor el cridà, i Samuel respongué: "Ací em teniu". Corregué cap a Elí i li digué: "He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». Elí replicà: «No t'he cridat. Ves-te'n a dormir». I el xiquet se n'anà a dormir.

El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'alçà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». Elí replicà: «Fill meu, no t'he cridat. Torna-te'n a dormir». Samuel encara no sabia reconéixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no sé li havia revelat.

Per tercera vegada el Senyor cridà a Samuel, i ell s'alçà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el xiquet, i digué a Samuel: «Ves a dormir i, si et torna a cridar, li dius: Parleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta».

El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel». Ell li respongué: «Parleu; que el vostre servent vos escolta».

Samuel es va fer major. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seues profecies. I tot el poble d'Israel, de Dan a Beerxeba, va saber que Samuel era de deveres un profeta del Senyor.

Salm responsorial 39,2a i 5.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)

Tenia esperança ferma en el Senyor.

Feliç aquell que confia en el Senyor

i no s'acosta als idòlatres

ni als enfangats en la mentira.

R. Ací em teniu:

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat

M'heu dit a cau d'orella

que no voleu sacrificis ni ofrenes,

que no cal holocaust ni víctima. R.

Per això vos dic: «Ací em teniu

-com està escrit en el meu llibre-,

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,

amb la vostra llei en el cor». R.

Anuncie de gust la vostra justícia

en la gran assemblea;

no em mossegue els llavis;

vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts que patien diverses malalties

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.

La sogra de Simó estava en el llit amb febra, i de seguida li ho digueren a Jesús. Ell se li va acostar i, agarrant-la de la mà, la va fer alçar. Li desaparegué la febra i es posà a servir-los.

A poqueta nit, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tot el poble s'havia reunit davant de la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va traure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, s'alçà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren: «Tota la gent està buscant-vos».

Ell els digué: «Anem a uns altres llocs, als pobles veïns, a predicar també allí, que per això he vingut».

I anà per tot Galilea, predicant en les sinagogues de cada lloc i expulsant els dimonis.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de gener

1. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia, sant Melquíades [o Milcíades], papa, oriünd d'Àfrica. Va conéixer la pau concedida per l'emperador Constantí a l'Església, però víctima dels atacs dels donatistes, es va distingir pels seus esforços encaminats a obtindre la concòrdia. (314)

2. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, eremita, un dels primers a abraçar la vida monàstica. (s. IV)

Sant Pau l'Ermità. Sembla que era de Tebes, nascut prop del Nil, de família cristiana. Quan tenia uns vint anys la persecució de Deci el va empényer al desert, on va acabar entrant fins a trobar una caverna en una muntanya blanca, un refugi molt amagat. Es va instal·lar allí per sempre, vestit amb una túnica de fulles de palmera, alimentant-se del fruit d'este arbre i bevent l'aigua d'un rierol d'allí prop; en la solitud més absoluta, mort per als hòmens i resant i meditant davant del misteri de Déu que omplia tota la seua existència.

3. A Nissa, ciutat de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Gregori, bisbe, germà de sant Basili el Gran, admirable per la seua vida i doctrina, que per haver confessat la recta fe va ser expulsat de la seua seu per l'emperador arrià Valent. (a. 400)

• J.M. Bausset: Sant Gregori de Nissa (2015)

4. A Jerusalem, sant Joan, bisbe, que en temps de la controvèrsia sobre la doctrina ortodoxa, va treballar intrèpidament en favor de la fe catòlica i de la pau a l'Església. (417)

5. A la ciutat de Die, a la Gàl·lia Vienense, actualment França, sant Petroni, bisbe, el qual anteriorment havia abraçat la vida monàstica a l'illa de Lerins. (d. 463)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Marcià, prevere, que es va distingir per l'ornamentació realitzada a les esglésies i per l'ajuda prestada als pobres. (471)

7. A la ciutat de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Valéric, que va portar vida en solitud. (s. VI)

8. A Melitene, a l'antiga Armènia, sant Domicià, bisbe, que va treballar amb afany en la conversió dels perses. (c. 602)

9. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Agató, papa, que va mantenir íntegra la fe davant dels errors dels monoteletes i va promoure la unitat de l'Església amb la convocatòria de diversos sínodes. (681)

10. A la regió francesa de Vivièrs, prop del Roine, sant Arcont [o Arconci], bisbe. (c. 740-745)

11. A l'abadia de Cuixà, als Pirineus francesos, sant Pere Ursèol, que, sent dux de Venècia, es va fer monjo. Es va distingir per la seua pietat i austeritat, i va viure en un ermitori pròxim al monestir. (c. 987/988)

12. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió italiana de Campània, beat Benincasa, abat, que va destinar a cent dels seus monjos al cenobi de Monreale, a Sicília, que acabava de fundar-se. (1194)

13. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Guillem [o Gem], bisbe, que, desitjós de solitud i meditació, es va fer monjo al monestir cistercenc de Pontigny. Més tard va ser abat de Chaalis i, posteriorment, elegit bisbe de Bourges. Va mantenir sempre l'austeritat de la vida monàstica i es va distingir pel seu amor als clergues, als captius i als desgraciats. (1209)

14. A Amarante, lloc de Portugal, beat Gonçal, prevere de Braga, qui, després d'una llarga peregrinació per Terra Santa, va ingressar en l'Orde de Predicadors, retirant-se a una ermita, va ajudar a construir un pont i va treballar en bé dels habitants del lloc amb la seua oració i predicació. (c. 1259)

15. A Arezzo, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Gregori X, papa, que, sent ardiaca de Lieja, va ser elevat a la seu de Pere, des d'on va afavorir enèrgicament la comunió amb els grecs; per a aplacar les divergències entre els cristians i recuperar Terra Santa, va convocar el Concili II de Lió. (1276)

16. A Laurenzana, a l'antiga regió de Lucània, actual Basilicata, a Itàlia, beat Egidi [o Gil] (Bernardí) Di Bello, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va viure retirat en una cova. (1518)

17. A Arequipa, al Perú, beata Anna dels Àngels Monteagudo, verge de l'Orde de Predicadors, que amb els seus dons de consell i profecia es va dedicar a promoure el bé de tota la ciutat. (1686)

18. A Perusa, a Itàlia, santa Francesca de Sales (Leònia) Aviat, verge, que es va dedicar, amb maternal amor i sol·licitud, a l'educació de les jóvens i va instituir les Oblates de Sant Francesc de Sales. (1914)

19. A Madrid, a Espanya, beata Maria Dolors Rodríguez Sopeña, verge, qui, donant mostres de gran caritat cristiana, es va dedicar als més abandonats de la societat del seu temps, especialment en els suburbis de les grans ciutats. Per a anunciar l'Evangeli i atendre els pobres i els obrers socialment, va fundar l'Institut Catequiste Dolores Sopeña i una Associació Apostòlica de Laics. (1918)