DIJOUS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II
Lectures de la missa del dia:
Lectura primera 1S 4,1b-11Els israelites foren derrotatsi l'arca de Déu va ser capturadaLectura del primer llibre de SamuelEn aquells dies, els filisteus es reuniren per a combatre contra Israel. Els israelites eixiren a lluitar i acamparen prop d'Eben-Aèzer, mentres els filisteus acampaven a Afec. Els filisteus atacaren en orde de batalla. La lluita va ser dura, i els filisteus derrotaren els israelites, que perderen uns quatre mil hòmens en el camp de batalla.Quan l'exèrcit d'Israel va tornar al campament, els ancians es preguntaven: «¿Per què el Senyor ha volgut que els filisteus hui ens derrotaren? Anem a Siló a buscar l'arca de l'aliança del Senyor: si l'arca ve enmig de nosaltres, ens salvarà dels nostres enemics».Enviaren, per tant, gent a Siló per a portar l'arca de l'aliança del Senyor de l'Univers, que té els querubins per carrossa. Els dos fills d'Elí, Ofní i Pinhàs, vingueren amb l'arca.Quan l'arca va arribar al campament d'Israel, tot el poble va alçar un crit de guerra tan fort que la terra se somovia. Els filisteus sentiren el crit i es preguntaven: «¿Què deu ser esta escama tan increïble en el campament dels hebreus?»Quan saberen que havia arribat al campament l'arca del Senyor, el pànic s'apoderà de l'exèrcit, perquè deien que havien vingut els déus dels israelites. Tots cridaven: «Ai de nosaltres! Açò no s'havia vist mai. Ai de nosaltres! ¿Qui ens salvarà de les mans d'estos déus tan poderosos? Són els déus que assotaren els egipcis amb tota classe de plagues en el desert. ¡Filisteus, sigueu valents, porteu-vos com uns hòmens, si no voleu ser esclaus dels hebreus com ells ho han sigut de nosaltres! ¡Lluiteu com uns hòmens!»Els filisteus lluitaren de valent, i els israelites, derrotats, fugiren cada u a la seua tenda. La desfeta va ser enorme: d'lsrael caigueren trenta mil guerrers, l'arca de Déu va ser capturada i moriren els dos fills d'Elí, Ofní i Pinhàs.
Senyor, ara ens abandoneu i avergonyiu,ja no eixiu amb els nostres guerrers;ens feu fugir de l'enemic,i el qui ens odia ens ho rapinya tot.R. Senyor, allibereu-nos, per la vostra bondatHeu fet de nosaltres el deshonor dels veïns,mofa i befa dels de la redor;som espill d'infortuni entre els pobles,que mouen el cap amb aires de burla. R.Desperteu-vos, ¿per què dormiu, Senyor?Alceu-vos, no ens deixeu per sempre.¿Per què ens gireu la carai oblideu la nostra pena i misèria? R.
Jesús anunciava la Bona Nova del Regne,i curava entre el poble tota malaltia.
La lepra desaparegué i quedà pur᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, es presenta a Jesús un leprós, s'agenolla i li diu, suplicant-li: «Si voleu, em podeu purificar».
Jesús, compadit, va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vull: queda pur».
A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur.
Tot seguit Jesús va fer que se n'anara, després d'advertir-lo severament: «No li digues res a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i oferix per la teua purificació el que Moisés va ordenar: açò els servirà de prova.
Però ell, en anar-se'n, començà a pregonar el fet i a escampar-lo per totes parts, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament a cap poble, sinó que es quedava fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a buscar-lo de totes parts.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'11 de gener
1. A Roma, sant Higini, papa, que va ser el huité a ocupar la seu de sant Pere. (142)
Fill d'un filòsof atenenc, va defensar l'evangeli contra les doctrines sincretistes i gnòstiques, en defensa de l'ortodòxia contra els heresiarques Cerdó i Valentí. Va ser el successor del màrtir sant Telèsfor a la seu de Pere. Va haver de sofrir molt durant els quatre anys que va ocupar el tron pontifici. Per això va ser posat entre els màrtirs. Va morir l'any 142.
2. A Àfrica, sant Salvi, màrtir, en l'aniversari de la mort del qual va parlar sant Agustí davant del poble de Cartago, a l'actual Tunísia. (c. s. III)
3. A Tigava, ciutat de la província romana de Mauritània, hui Algèria, sant Tipàs, màrtir, qui, havent-se retirat legítimament de l'exèrcit, en ser reclamat de nou es va negar a sacrificar als déus i, per això, va ser decapitat. (297/298)
4. A Cesarea de Palestina, sant Pere, anomenat "Apsèlamos" o "Bàlsam", màrtir, que en temps de l'emperador Maximí, convidat, tant pel president del tribunal com pels altres assistents al juí a reconsiderar la seua joventut, sense cedir a tals persuasions va demostrar la seua fe en Crist i va morir amb ànim esforçat en el foc, com a or puríssim. (309)
5. A Bríndisi, a la regió de la Pulla, a l'actual Itàlia, sant Leuci, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)
6. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, translació de santa Honorata, verge consagrada a Déu i germana de sant Epifani, bisbe. (s. V)
7. En un erm de la Judea, a l'actual Israel, sant Teodosi, cenobita, amic de sant Saba, qui, després d'una llarga vida de solitud, va acceptar al seu costat molts deixebles i va inculcar la vida comunitària en els monestirs que va construir, i, ja centenari, després d'haver patit persecució a causa de la fe catòlica, va descansar en la pau de Crist. (529)
8. Al Friül, a la regió de Venècia, hui Itàlia, sant Paulí, bisbe d’Aquileia, que es va esforçar a convertir els àvars i els eslovens, i va presentar al rei Carlemany un poema insigne sobre la Regla de la fe. (802)
9. A la ciutat de Catània, a l'illa de Sicília, també a Itàlia, beat Bernat Scammacca, prevere de l'Orde de Predicadors, que es va distingir per la seua misericòrdia cap als pobres i malalts. (1487)
10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Carter, màrtir, que, estant casat, per haver publicat un tractat sobre el cisma, durant el regnat d'Isabel I va ser penjat i esquarterat a Tyburn. (1584)
11. A Bellegra, lloc de la regió italiana del Laci, sant Tomàs de Cori (Francesc Antoni) Placidi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per l'austeritat de vida, per la predicació, i il·lustre fundador, també, d’ermitoris. (1729)
12. A Gdansk, ciutat de Polònia, beat Francesc Rogaczewski, prevere i màrtir, que per la seua fe va ser afusellat durant l'ocupació de Polònia, en temps de guerra, per un règim contrari a Déu. (1940)
13. Beata Anna Maria Janer Anglarill (1800- Talarn, Lleida, 1885). Verge, fundadora de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, que es va distingir per la seua insigne caritat envers els ferits de les guerres carlistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada