DISSABTE DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / II
Saül ja estava mort quan David va tornar de la seua campanya contra els amalequites. Feia dos dies que David es trobava a Siclag. El tercer dia, va arribar un home de l'exèrcit de Saül, amb els vestits esgarrats i el cap cobert de pols en senyal de dol. Quan va arribar davant de David es prosternà als seus peus. David li preguntà: «D'on vens?» Ell respongué: «Soc un fugitiu de l'exèrcit israelita». David li demanà: «Explica'm què ha passat». Ell digué: «Tots els combatents hem fugit i molts han mort. També han mort Saül i el seu fill Jonatan».David es va esgarrar els vestits, i tots els seus hòmens feren igual. Ploraren i dejunaren fins a la vesprada, en senyal de dol, per Saül, pel seu fill Jonatan i per tots els del poble del Senyor, de la casa d'Israel, que havien caigut morts en la guerra. I David va entonar este cant de dol per Saül i pel seu fill Jonatan:
«La glòria d'Israel ha mort en les altures.¡Ah, com han caigut els valents!Saül i Jonatan, amables i templats,inseparables en la vida i en la mort,més lleugers que les àguiles,més forts que els lleons!Filles d'Israel, ploreu per Saül,que vos vestia de púrpura i de teles fines,i vos guarnia d'or els vestits.¡Ah, com han caigut els valents, en ple combat!Jonatan ha mort en les altures.¡Quina pena tinc per tu,germà meu Jonatan,que tanta gràcia em feies!El teu amor m'era més dolçque el de les enamorades.¡Ah, com han caigut els valents,i han sucumbit les bones armes!»
Pastor d'Israel, escolteu-nos,vós que guieu com un ramat els fills de Josep.Vós que teniu querubins per carrossa,resplandiu davant d'Efraïm,de Benjamí i de Manasés;desperteu el vostre poder,veniu a salvar-nos.R. Senyor, que ens il·lumine la vostra miradai serem salvats.Senyor, Déu de l'univers,¿quant de temps estareu irritatcontra el poble que vos suplica?Hem menjat pa de llàgrimes,hem begut llàgrimes a glops.Ens heu enfrontat amb els veïns,els enemics es burlen de nosaltres. R.
Obriu, Senyor, el nostre cori acollirem les paraules del vostre Fill.
Deien que Jesús no tenia l'enteniment complit᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-se tanta gent que no podien ni menjar. Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per a endur-se'l perquè deien que no tenia l'enteniment complit.
.jpg) |
| Sant Sebastià (Bernini) |
Sant Sebastià, màrtir, patró de la Pobla de Vallbona, Silla, Vinaròs, etc. (mem. ll.).
- Sant Sebastià, màrtir, oriünd de Milà, que, com narra sant Ambròs, es va dirigir a Roma en temps de cruels persecucions, i va patir allí el martiri. A la ciutat on havia arribat com a hoste va obtindre el definitiu domicili de l'eterna immortalitat, i va ser enterrat en este dia en les catacumbes de Roma. (s. IV in.)
- J.M. Bausset: Sant Sebastià (2015)
Sants Fructuós, Auguri i Eulogi. L'any 259, a Tarragona, en temps dels emperadors Valerià i Galié, després d'haver confessat la seua fe en presència del procurador Emilià, van ser portats a l'amfiteatre, i allí, en presència dels fidels i amb veu clara, el bisbe va pregar per la pau de l'Església. Mentre pregaven agenollats, van consumar el seu martiri en la foguera.
San Fabià. L'any 236, encara que era un simple laic, va ser cridat al pontificat per indicació divina i, després de donar exemple de fe i virtut, va patir el martiri en la persecució sota l'emperador Deci. Sant Ciprià, en fer l'elogi del seu combat, afirma que va deixar el testimoniatge d'haver regit l'Església de manera irreprotxable i il·lustre. El seu cos va ser sepultat el 20 de gener de 250 al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma.
Tercera jornada de pregària per la unitat dels cristians.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 20 de gener
4. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Ascla, màrtir, que, portat davant del governador, no va témer les seues amenaces atés que li causava molta major preocupació renegar de Crist, i després de ser sotmés a diversos turments, va ser llançat al riu. (s. IV)
5. A Nicea, a Bitínia, hui Turquia, sant Neòfit, màrtir. (s. IV)
6. A la regió de Palestina, sant Eutimi, abat, el qual, nascut a Armènia i consagrat a Déu des de la infància, va anar a Jerusalem, i transcorreguts molts anys en la soledat, al final de la seua vida, fidel i esforçat en la humilitat i en la caritat, va morir deixant exemple d'observança i disciplina. (473)
7. A la ciutat de Worcester, a Anglaterra, sant Wulfstan [o Vulstan], bisbe, que va passar del claustre a la seu, on va mantindre els costums monàstics dins del seu zel pastoral. Va visitar incansablement les parròquies de la seua diòcesi, ocupant-se a erigir esglésies, fomentar els estudis i condemnar els abusos. (1095)
8. Al monestir de Coltibuono, a la regió italiana de Toscana, beat Benet Ricasoli, eremita de la congregació benedictina de Vallombrosa. (c. 1107)
9. A Finlàndia, sant Enric, bisbe i màrtir, que, originari d'Anglaterra, se li va confiar la tasca de regir l'Església d'Uppsala, on es va dedicar amb obstinació a l'evangelització dels finlandesos. Va ser ferit de mort per un homicida, al qual havia tractat de corregir segons la disciplina eclesiàstica. (c. 1157)
10. A la ciutat de Messina, a l'illa italiana de Sicília, santa Eustòquia Calafato, verge, abadessa de l'Orde de les Clarisses, que es va dedicar amb totes les seues forces a restaurar la primitiva disciplina de la vida regular, en el seguiment de Crist segons l'exemple de sant Francesc. (1485)
11. Beat Àngel Paoli (1642- Roma 1720). Sacerdot profés de l'Orde Carmelita de l'antiga observança. Es va distingir per portar la direcció espiritual de moltes persones de tots els sectors socials i per ser "pare dels pobres". La font de la seua espiritualitat i de la seua activitat caritativa era el seu ardent zel eucarístic unit a la devoció mariana.
12. A Seül, a Corea, sant Esteve Min Kuk-ka, màrtir, catequista, que va ser decapitat en la presó per la seua fe cristiana. (1840)
13. Beat Basili Antoni Maria Moreau (1979- Le Mans, França 1873). Sacerdot, fundador de la Congregació de la Santa Creu.
14. A la ciutat de Casoria, prop de Nàpols, a Itàlia, santa Maria Cristina de la Immaculada (Adelaida) Brando, verge, que va dedicar la seua existència a la formació cristiana dels xiquets i va fundar la Congregació de Religioses Víctimes Expiatòries de Jesús Sacramentat, amb la qual va promoure intensament l'adoració a la Sagrada Eucaristia. (1906)
15. A l'abadia de Mount Saint Bernard, prop de Leicester, a Anglaterra, beat Ciprià (Miquel) Iwene Tansi, prevere de l'Orde Cistercenc, que va nàixer al territori d'Onitsha, a Nigèria, i, sent encara xiquet, en contra de la seua família, va abraçar la fe cristiana. Fou ordenat sacerdot i es va dedicar amb gran zel a la cura pastoral fins que, fet monjo, va meréixer coronar amb una santa mort una vida santa. (1964)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada