17 de gener de 2024, dimecres II: Sant Antoni

DIMECRES DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 17,32-33.37.40-51

David va véncer el filisteu amb la fona i una pedra

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, presentaren David a Saül, i David li va dir: «Que el meu senyor no s'acovardisca davant de les provocacions d'este filisteu. El teu servent anirà a lluitar amb ell». Saül li va contestar: «Tu no eres capaç de lluitar contra este home: encara eres un xicot i ell està aveat a combatre des de jove.» David replicà: «El Senyor, que m'ha salvat dels lleons i dels ossos, també em salvarà d'este filisteu». Respongué Saül: «Ves, i que el Senyor t'acompanye».

David prengué el seu bastó, va triar cinc pedres ben llises del torrent, se les va guardar en el sarró de pastor i, amb la fona a la mà, va anar cap al filisteu, que avançava precedit del seu escuder. El filisteu va mirar a David i, quan va vore que era un xicot de cabell roig i de bona presència, el va menysprear i li va dir: «¿Et penses que soc un gos, que vens amb eixe bastó?» I es posà a maleir a David en nom dels seus déus. Després li va dir: «Vine, que donaré la teua carn als ocells del cel i als animals salvatges». 

David li respongué: «Tu vens amb l'espasa, la llança i la javelina, però jo vinc en nom del Senyor de l'univers, el Déu de les tropes d'Israel que tu has insultat. Hui mateix el Senyor et farà caure en les meues mans i et mataré, et tallaré el cap i donaré les teues despulles i les de l'exèrcit dels filisteus als ocells del cel i a les bèsties salvatges, i tot el país sabrà que Israel té un Déu; tots els qui es troben ací reunits voran que el Senyor no dona la victòria amb l'espasa o amb la llança: ell és Senyor de la guerra i hui vos farà caure en les nostres mans».

Quan el filisteu avançà cap a David, David va eixir corrents de les files de l'exèrcit, tragué una pedra del sarró, la llançà amb la fona i tocà el filisteu al mig del front. La pedra se li clavà al front i ell caigué de cara a terra. 

David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l'espasa. Després anà d'una correguda sobre el filisteu, li va traure l'espasa de la baina i el rematà tallant-li el cap. El pànic s'apoderà dels filisteus, que fugiren en vore mort el millor dels seus guerrers.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca,

que entrena els meus braços per a la lluita

i les meues mans per al combat.

R. Beneït siga el Senyor, la roca que em salva

És l'amor i la muralla

que em deslliura i em salva,

és l'escut que m'empara.

Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,

acompanyaré amb les arpes el meu cant:

vós doneu als reis la victòria,

i salveu a David, el vostre servent. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mc 3,1-6

¿Què està permés en dissabte,

fer el bé o fer el mal?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En una altra ocasió, Jesús entrà en una sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells esperaven a vore si el curaria en dissabte per a poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia paralitzada la mà: «Alça't i posa't ací al mig». Llavors els preguntà: «¿Què està permés en dissabte, fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?» Però ells callaven. Jesús se'ls va anar mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home: «Estén la mà». Ell l'estengué i la mà recobrà el moviment. Però els fariseus, només eixir, començaren a fer plans contra Jesús amb els partidaris d'Herodes per a fer-lo morir.

* * * * *

Sant Antoni, abat (mem. ob.).

1. La festa de sant Antoni abat. [...], té molt arrelament popular i el Sant ha adquirit al llarg dels segles una intensa i àmplia devoció. És considerat un dels pares del monacat i la seva vida, austera i silenciosa, es remunta al segle III-IV en terres d’Egipte. Quan es converteix a Crist, ven els seus béns, els regala als pobres i es retira a la solitud del desert. A més del seu amor al proïsme, admira i respecta els altres éssers de la creació. Per això, des de molt antic, és considerat el patró dels animals (Salvador Giménez, bisbe valencià).

• J.M. Bausset: Sant Antoni Abat (2017)
• J.M. Bausset: Sant Antoni Abat (2015)

Demà comença l'octavari de pregària per la unitat dels cristians.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 17 de gener

Memòria de sant Antoni, abat, qui, havent perdut els seus pares, va distribuir tots els seus béns entre els pobres, seguint la indicació evangèlica, i es va retirar a la soledat de la regió de Tebaida, a Egipte, on va portar vida ascètica. Va treballar per a reforçar l'acció de l'Església, va sostindre els confessors de la fe durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, va fer costat a sant Atanasi contra els arrians i va reunir tants deixebles que va meréixer ser considerat pare dels monjos. (356)

2. A la regió de Capadòcia, a l'actual Turquia, sants Espeusip, Elausip i Melasip, germans, i amb ells Leonil·la, la seua àvia, màrtirs. (s. inc.)

3. Al territori d'Osroene, hui dividit entre Síria i Turquia, commemoració de sant Julià, asceta, anomenat pels seus paisans "Saba" o "Ancià", qui, encara que detestava l'ambient estrepitós de la ciutat, va deixar temporalment la seua estimada soledat per a confondre, a Antioquia, els seguidors de l'heretgia arriana. (c. 377)

4. A Die, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Marcel, bisbe, defensor de la ciutat, el qual, per haver mantingut la fe catòlica, va ser desterrat pel rei arrià Euric. (510)

5. A Bourges, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Sulpici, anomenat "el Piadós", bisbe, la preocupació més gran del qual, després de passar del palau reial a l'episcopat, va ser la cura dels pobres. (647)

6. A Baviera, hui Alemanya, beat Gamalbert [o Gamelbert], prevere, que va entregar tots els seus béns a Utó, de qui havia sigut padrí en la font baptismal, perquè construïra l'abadia de Metten. (c. 802)

7. A Frejús, localitat de Provença, a França, santa Rosalina de Vilanova, priora de Celle-Roubaud, de l'Orde Cartoixà, que es va distingir per la seua abnegació i per la seua austeritat en el menjar, el son i el dejuni. (1329)

8. A la ciutat de Tocolatlán, a Mèxic, sant Genar Sánchez Delgadillo, prevere, màrtir durant la persecució mexicana. (1927)