8 de gener de 2024, dilluns I

Comença el temps ordinari [o durant l'any]

43. A més dels temps que tenen un caràcter propi, queden 33 o 34 setmanes en el curs de l'any, en les quals no se celebra cap aspecte peculiar del misteri de Crist; sinó més aviat es recorda el mateix misteri de Crist en la seua plenitud, principalment cada diumenge. Este període de temps rep el nom de temps ordinari.

44. El temps ordinari comença el dilluns que seguix al diumenge posterior al 6 de gener i s'estén fins al dimarts abans de Quaresma, inclusivament; de nou comença el dilluns després del diumenge de Pentecosta i acaba abans de les primeres Vespres del diumenge I d'Advent.

Normes universals sobre l'any litúrgic i sobre el calendari (21-març-1969).

DILLUNS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 1,1-8

La seua rival retreia a Anna

que el Senyor l'haguera deixada sense fills

Comença el primer llibre de Samuel

Hi havia un home de Ramà, un sufita de la muntanya d'Efraïm, que es deia Elcanà, i era fill de Jeroham, fill d'Elihú, fill de Tohu, fill de Suf, un efraïmita. Tenia dues dones: l'una es deia Anna i l'altra Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia.

Cada any aquell home pujava a Siló per a adorar el Senyor de l'univers i oferir-li un sacrifici. Ofní i Pinhàs, els dos fills d'Elí, eren sacerdots d'aquell santuari.

Va arribar el dia que Elcanà oferia la seua víctima. Elcanà solia donar a la dona Peninnà i a cada u dels seus fills i filles les porcions corresponents; però a Anna li reservava la part millor, perquè ell se l'estimava més, encara que el Senyor no li havia concedit fills. Peninnà, la seua rival, la feria retraent-li que el Senyor l'haguera deixada sense fills.

Un any i un altre tornava a insistir: quan pujaven al temple del Senyor, Peninnà la mortificava. Esta vegada, Anna es posà a plorar i no tastava res. El seu marit li va dir: «Anna, ¿per què plores? ¿Per què estàs trista i no menges? ¿No soc per a tu millor que deu fills?»

Salm responsorial 115,12-13.14 i 17.18-19 (R.: 17a)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el seu nom.

R. Senyor, vos oferiré una víctima d'acció de gràcies.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies

i invocaré el nom del Senyor. R.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble,

en els atris de la casa del Senyor,

enmig de tu, Jerusalem. R.

Al·leluia Mc 1,15

El regne de Déu està prop,

diu el Senyor:

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Després que Joan fou empresonat, Jesús va anar a Galilea a predicar la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

Passant vora el llac de Galilea, va vore a Simó i el seu germà Andreu, que estaven tirant les xàrcies a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu darrere de mi, i vos faré pescadors d'hòmens». Immediatament deixaren les xàrcies i el van seguir.

Poc més enllà va vore a Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que estaven en la barca repassant les xàrcies. Els va cridar immediatament, i ells deixaren son pare Zebedeu en la barca amb els jornalers, i se n'anaren darrere de Jesús.

* * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de mons. Enric Benavent i Vidal, arquebisbe de València.

• Enric Benavent: Salutació a l'arxidiòcesi de València (2022)
• Enric Benavent: Homilia presa de possessió (2022)
• À Punt: Entrevista al nou arquebisbe de València (2022)
• Vilaweb: Entrevista (2022)
• J.M. Bausset: Al bisbe Enric Benavent, nou arquebisbe de València (2022)
• Grup del Dissabte: Celebrant la vinguda del nou arquebisbe de València (2022)
• Sal·lus Herrero i Gomar: Aproximació al nou arquebisbe de València: vida i context (1) (2022)

• Sal·lus Herrero i Gomar: Aproximació al nou arquebisbe de València: vida i context (i 2) (2022)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de gener

1. A la ciutat de Hieràpolis, a Frígia, a l'actual Turquia, sant Apol·linar, home eximi per la seua doctrina i santedat, que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli. (s. II)

2. A la província romana de Lybia, hui Líbia, sants màrtirs Teòfil, diaca, i Eladi, que, després de ser torturats amb cascos esmoladíssims, van ser cremats vius. (s. III)

3. A Beauvais, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, sants Llucià, Maximià i Julià, màrtirs. (c. 290)

4. A la ciutat de Metz, també a la Gàl·lia Bèlgica, sant Pacient, bisbe. (s. IV)

5. A l'antiga província romana de Nòric, a les riberes del Danubi, sant Severí, prevere i monjo, que arribat a esta regió després de la mort d'Àtila, príncep dels huns, va defensar els pobles inermes, va aplacar els violents, va convertir els infidels, va fundar monestirs i va impartir instrucció religiosa als que la necessitaven. (c. 482)

6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Màxim, bisbe. (c. 514)

7. Al monestir de Choziba, a l'actual Palestina, sant Jordi, monjo i eremita, que passava tota la setmana reclòs en la seua cel·la, però el diumenge orava amb els germans i departia amb ells sobre temes espirituals. (c. 614)

8. A la regió d'Aberdeen, a Escòcia, sant Natalà, bisbe, insigne per la seua caritat cap als pobres. (c. 678)

9. A Ratisbona, ciutat de Baviera, a l'Alemanya actual, sant Erard, oriünd d'Escòcia, el qual, desitjós d'anunciar l'Evangeli, va arribar a aquella regió, on va exercir la funció episcopal. (707)

10. A Moorsel, al territori de Brabant, hui Bèlgica, santa Gúdula, verge, que a sa casa es va dedicar enterament a practicar la caritat i l'oració. (c. 712) Patrona de Brussel·les

11. A la ciutat de Cashel, a Irlanda, sant Albert, bisbe, d'origen anglés, que per Crist va peregrinar durant molt de temps. (c. s. VIII)

12. A la ciutat hui italiana de Venècia, sant Llorenç Giustiniani, bisbe, que va il·lustrar esta Església amb la doctrina de la saviesa eterna. (1456)

13. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Eduard Waterson, prevere i màrtir, el qual, condemnat a mort per haver entrat al país com a sacerdot, en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort i penjat. (1593)

14. Beata Euròsia Fabris Barban (1866- Pàdua, Itàlia 1932), mare de família, patrona dels Terciaris Franciscans del Vèneto.