9 de gener de 2024, dimarts: Sant Eulogi

DIMARTS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 1,9-20

El Senyor es va recordar d'Anna i va tindre un fill, Samuel

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquell temps, després d'haver menjat a Siló, Anna s'alçà de la taula i va anar davant del Senyor a pregar. El sacerdot Elí estava a l'entrada del santuari. Anna, dolorida com estava, pregà el Senyor plorant i li va fer esta promesa: «Senyor de l'univers, si vos digneu mirar l'aflicció de la vostra serventa, si vos en recordeu i no la deixeu oblidada i li doneu un fill, vos l'oferiré, Senyor, per tota la vida, i no es tallarà mai els cabells, en signe de la seua consagració».

Veent que allargava la seua pregària davant del Senyor, Elí l'observava, i va notar que Anna, que pregava només interiorment, movia els llavis, però no se li sentia la veu. Pensant que havia begut massa, li digué: «¿Què fas tan beguda? ¡Ves a dormir el vi que portes!». Ella li va contestar: «No, senyor meu, no he begut vi ni cap altra beguda espirituosa, soc una dona afligida que esplaiava el cor davant del Senyor. No prengues la teua serventa per una qualsevol; anava parlant al Senyor perquè estic trista i apesarada».

Elí li respongué: «Ves-te'n en pau. Que el Déu d'Israel et concedisca allò que li has demanat». Ella li va dir: «Senyor, que puga tindre sempre el favor de la teua mirada». Aleshores la dona se'n va tornar, va entrar a la sala, va menjar i el seu semblant ja no era el d'abans.

L'endemà de bon matí, després d'adorar el Senyor, se'n tornaren a casa, a Ramà. Elcanà es va unir a la seua dona i el Senyor es va recordar d'ella: l'any següent va tindre un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.

Salm responsorial 1S 2,1.4-5.6-7.8abcd (R.: 1a)

Celebre de tot cor el Senyor,

i alce el meu front en honor d'ell.

La meua boca es riu dels enemics,

feliç de vore que ell m'ha salvat.

R. Celebre de tot cor el Senyor.

Als valents, els tremola l'arc,

però els més covards s'armen de valor;

els farts es lloguen per un troç de pa,

però els famolecs s'embafen;

la dona estèril porta al món set fills,

però la mare fecunda queda erma. R.

És el Senyor qui dona mort o vida,

qui estaca en l'abisme o en trau fora.

És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,

qui abaixa o enaltix. R.

Alça de la pols el desvalgut,

trau el pobre de la cendra,

per a posar-lo entre prínceps,

i assignar-li un tron de glòria. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:

paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mc 1,21b-28

Jesús ensenyava amb autoritat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús entrà a la sinagoga el dissabte i ensenyava. La gent s'admirava de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la llei.

En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit impur que es posà a cridar: «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres: el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i ix d'este home». I l'esperit impur el va somoure amb violència, llançà un gran crit i en va eixir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: «¿Què és tot açò? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot dona ordes als esperits impurs, i l'obeïxen».

La seua fama s'estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.

* * * * *

Sant Eulogi de Còrdova, prevere i màrtir (mem. ll.)

Va nàixer a Còrdova a començament del segle IX, i allí va exercir el ministeri. És l'escriptor principal de l'Església mossàrab. Va ser el consolador i mantenidor dels perseguits per la fe, en la dificultosa situació de l'Església cristiana. Va sofrir el martiri el dia 11 de març de l'any 859, quan ja havia estat preconitzat bisbe de Toledo. Va morir decapitat. Molt poc després de mort, se li va començar a donar culte. 

Martirologi Romà

1. A Còrdova, ciutat d'Andalusia, sant Eulogi, prevere i màrtir. (859)

2. A Ancona, al Picé, actual regió italiana de les Marques, sant Marcel·lí, bisbe, que, segons va escriure el papa sant Gregori el Gran, per gràcia de Déu va deslliurar la ciutat d'un incendi. (s. VI)

3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Adrià, abat, el qual, nascut a Àfrica, des de Nàpols va viatjar a Anglaterra, on, molt preparat en ciències eclesiàstiques i civils, va educar egrègiament gran nombre de deixebles. (710)

4. A Escòcia, sant Fil.là, abat del monestir de Sant Andreu, notable per la seua vida austera i per haver viscut en la solitud. (c. 710)

5. A la muntanya de l’Olimp, a Bitínia, a la Turquia actual, sant Eustraci, anomenat "Taumaturg", abat del monestir d’Abgaro. (s. IX)

6. A Thénezay, a la regió del Piteu [Poitou], a Aquitània, hui França, sant Honorat de Buzançais, que, mercader de bestiar, repartia els seus diners entre els pobres, i va perir assassinat per uns lladres als quals reprenia. (1250)

7. A Certaldo, lloc de la regió italiana de Toscana, beata Júlia de la Rena, del Tercer Orde de Sant Agustí, que va romandre tancada en una petita cel·la al costat de l'església, en la qual va viure només per a Déu. (1367)

8. A Ancona, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Antoni Fatati, bisbe, que en totes les missions que li van encomanar els Pontífexs Romans es va mostrar prudent i equànime, auster per a si i generós envers els pobres. (1484)

9. A la ciutat de Nancy, a França, beata Maria Teresa de Jesús (Alèxia) Le Clerc, verge, que juntament amb sant Pere Fourier, va fundar la Congregació de Canongesses Regulars de la Mare de Déu, sota la Regla de sant Agustí, per a l'educació de les jóvens. (1622)

10. A Seül, a Corea, santes màrtirs Àgata Yi, verge, els pares de la qual van morir també màrtirs, i Teresa Kim, viuda, que, tancades en la presó, primer van ser assotades i després degollades. (1840)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beats Josep Pawlowski i Casimir Grelewski, preveres i màrtirs, els quals, en ser envaïda Polònia en temps de la guerra, van ser deportats a este camp de concentració i van consumar el seu martiri en la forca. (1942)