18 de gener de 2024, dijous II

DIJOUS DE LA SETMANA II DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 18,6-9;19,1-7

Mon pare, Saül, et vol matar

Lectura del primer llibre de Samuel

Un dia que David tornava victoriós d'una batalla contra els filisteus, de totes les poblacions d'Israel eixien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so de les panderetes i dels triangles i amb crits d'alegria. Les dones, dansant, repetien esta tornada:
«Saül n'ha derrotat a milers,
i David, a desenes de milers».
Saül es va indignar moltíssim i va trobar de molt mal gust aquell cant. Deia: «A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou; només falta que me'l facen rei». Des d'aquell dia, Saül mirava a David amb recel.
Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb els oficials del seu propòsit de matar a David. Jonatan, que tenia molt d'afecte a David, li ho va advertir. Li va dir: «Mon pare, Saül, et vol matar. Demà al matí ves alerta i queda't amagat, que no et veja ningú. Jo eixiré amb mon pare i l'acompanyaré al camp on estaràs amagat; li parlaré de tu, voré què passa i t'ho faré saber».
L'endemà, Jonatan va parlar bé de David a son pare, Saül. Li va dir: «No faces res contra el teu oficial David, que ell no t'ha fet cap mal. Al contrari, les seues campanyes t'han sigut molt profitoses. Amb perill de la seua pròpia vida, ha derrotat els filisteus i, baix el seu comandament, el Senyor ha donat al poble d'Israel unes grans victòries. Tu mateix ho has vist i te n'has alegrat. ¿Per què vols cometre el crim d'escampar una sang innocent, com seria matar a David sense cap motiu?»
Saül va fer cas del que Jonatan li deia i jurà per la vida del Senyor que David no moriria. De seguida, Jonatan va cridar a David i li donà compte d'esta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va continuar com abans al seu servici.

Salm responsorial 55,2-3.9-10.11-12.13 (R.: 5bc)

Pietat, Déu meu, que m'acacen
i em ronden tot el dia;
tot el dia m'acacen els enemics,
i en són molts els qui em combaten.

R. Confie en Déu, no tinc por de res.

Heu comptat els meus passos erràtics,
en el vostre odre em recolliu les llàgrimes.
¿És que no ho teniu escrit?
Que es retiren els enemics
el dia que vos invoque:
així sabré que sou el meu Déu. R.

Alabe la paraula de Déu,
alabe la paraula del Senyor
i confie sense por en Déu:
¿què puc témer de l'home? R.

Els vots que vos he fet, Déu meu, vos els dec,
els compliré en acció de gràcies. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,
ha destituït la mort
i, amb l'Evangeli,
ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 3,7-12

Els esperits malignes cridaven: «Vós sou el Fill de Déu».
Però Jesús els reprenia, perquè no volia que el descobriren

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar amb els deixebles cap al llac i el va seguir una multitud de gent de Galilea. També va vindre gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà, i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit parlar de tot el que feia. 
Ell digué als deixebles que li procuraren una barca per a que la gent no l'oprimira: n'havia curat tants que els malalts s'abalançaven damunt d'ell per a poder tocar-lo. 
Els qui tenien esperits malignes, quan el veien, es prosternaven als seus peus i cridaven: «Vós sou el Fill de Déu». Però Jesús els reprenia molt severament, perquè no volia que el descobriren.

*****

Sant Ildefons (mem. obl. a la diòcesi de Tortosa)

Comença l'octavari d'Oració per la Unitat dels Cristians.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de gener

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sants màrtirs Succés, Pau i Luci, bisbes, que van participar en un concili celebrat en eixa ciutat, i en temps de l'emperador Deci van patir el martiri. (259)

2. A Nicea, ciutat de la província romana de Bitínia, hui Turquia, sants Cosconi, Zenó i Melanip, màrtirs. (s. III/IV)

3. Prop de Foix, a la Gàl·lia Narbonesa, actual França, trànsit de sant Volusià, bisbe de Tours, que, després de ser capturat pels gots, en el desterrament va entregar el seu esperit a Déu. (c. 498)

Santa Prisca
4. A Roma, commemoració de santa Prisca, sota el nom de la qual va ser dedicada la basílica edificada en el pujol de l'Aventí. (a. 499)

5. A l'abadia de Lure, a Burgúndia, hui França, sant Deícola, abat, que, oriünd d'Irlanda i deixeble de sant Columbà, va ser el fundador d'eixe cenobi. (s. VII)

6. A Ferrara, a la regió hui italiana d'Emília-Romanya, beata Beatriu d'Este, monja, que, en morir el seu espòs, va renunciar a les obligacions seculars i es va consagrar a Déu sota la Regla de sant Benet, al monestir que ella mateixa havia fundat. (1262)

7. A Buda, a Hongria, santa Margarida, verge, la qual, filla del rei Bela IV, va ser promesa pels seus progenitors a Déu en vot per a alliberar la pàtria dels tàrtars, per la qual cosa, sent xiqueta encara, va entrar al monestir de monges de l'Orde de Predicadors, on va fer professió a dotze anys, i allí es va consagrar totalment a Déu, dedicada a imitar generosament a Crist crucificat. (1270)

8. A Cremona, a l'actual regió italiana de Llombardia, beat Faci, el qual, orfebre de professió, deixà la seua ciutat natal de Verona i es va traslladar a eixe lloc, on va portar una vida penitent i es va dedicar a ajudar pelegrins i malalts. (1272)

9. Al convent de Morbegno, als Alps, també a Llombardia, beat Andreu Grego de Peschiera, prevere de l'Orde de Predicadors, que caminant va visitar repetides vegades aquella regió, on va viure austerament al costat dels pobres i va tractar de conciliar fraternalment a tots. (1485)

10. A L'Aquila, a la regió també italiana dels Abruços, beata Cristina (Maties) Ciccarelli, verge, de l'Orde de Sant Agustí. (1543)

11. A Braunsberg [ara Braniewo], a Prússia, actual Polònia, beata Regina Protmann, verge, que, plena d'amor pels pobres, es va entregar generosament al seu servici, i per a això va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina. (1613)

12. A Avrillé, a la redor d'Angers, a França, beates Felicitat Pricet, Mònica Pichery, Carola Lucas i Victòria Gusteau, màrtirs, que van ser afusellades durant la Revolució Francesa per odi a la seua fe cristiana. (1794)


14. A la ciutat de Càssia, a Itàlia, beata Maria Teresa (Maria Joana) Fasce, abadessa del monestir de l'Orde de Sant Agustí, que va saber unir l'ascesi i la contemplació amb obres de caritat cap als pelegrins i indigents. (1947)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

20 de setembre de 2024, divendres XXIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIV / II Lectura primera 1C 15,12-20 Si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té cap fonament Lectura de la prim...

entrades populars