1 de novembre de 2024, divendres: Tots Sants

Solemnitat de Tots Sants


Solemnitat de Tots els Sants que estan amb Crist en la glòria. En el goig únic d'esta festivitat, l'Església Santa, encara pelegrina en la terra, celebra la memòria d'aquells la companyia dels quals alegra el cel, rebent així l'estímul del seu exemple, l'alegria del seu patrocini i, un dia, la corona del triomf en la visió eterna de la divina Majestat.


MISSA DE LA SOLEMNITAT


Col·lecta

Déu omnipotent i etern,
que ens doneu el goig de celebrar
en una sola festivitat
els mèrits de tots els vostres sants,
concediu-nos ben abundosa la vostra misericòrdia,
gràcies a tants intercessors.
Per nostre Senyor Jesucrist...

LECTURES (AVL)

Lectura primera Ap 7,2-4.9-14

Vaig vore una multitud tan gran
que no l'hauria poguda comptar ningú.
Eren gent de totes les nacions, tribus,
pobles i llengües

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore un àngel que pujava de la part de llevant i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat en el front els servents del nostre Déu».
I vaig sentir la quantitat dels marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel.
Després vaig vore una multitud tan gran que no l'hauria poguda comptar ningú. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant del tron i davant de l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes en les mans, i proclamaven amb veu forta. «La salvació és del nostre Déu, que està assentat en el tron, i de l'Anyell».
I tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant del tron amb el front a terra, adorant a Déu, i deien: «Amén. Alabança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén».
I u dels ancians em va preguntar: «Estos que van vestits de blanc, ¿qui són i d'on venen?». Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em va dir: «Estos són els qui venen de la gran tribulació. Han llavat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs».

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments en els mars,
l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Eixe és el poble que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar en el seu temple sant?
El qui té el cor net i les mans innocents,
que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,
li farà justícia el Déu que salva.
Eixe és el poble que el busca,
que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Lectura segona 1Jo 3,1-3

Vorem a Déu tal com és

Lectura de la primera carta de sant Joan

Benvolguts, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell.
Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el vorem tal com és. I tot aquell que té esta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;
jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Mt 5,1-12a

Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,
es va assentar i els deixebles se li acostaren.
I prenent la paraula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços els qui ploren:
Déu els consolarà.
Feliços els humils:
ells posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:
ells seran assaciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor:
ells voran a Déu.
Feliços els qui treballen per la pau:
Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meua,
vos ofendran, vos perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota classe de calúmnies:
alegreu-vos-en i feu festa, perquè
la vostra recompensa és gran en el cel».

Oració sobre les ofrenes

Senyor,
que vos siguen agradables les ofrenes
presentades en honor de tots els sants.
Feu que experimentem la intercessió
per la nostra salvació
de tots aquells que creiem que ja tenen
la seguretat de la seua vida immortal.
Per Crist Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació
que sempre i en tot lloc vos donem gràcies,
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern.

Perquè hui ens concediu celebrar
la glòria de la Jerusalem celestial,
que és la nostra mare,
on vos canta per sempre
l'assemblea festiva dels sants,
germans nostres.

Cap a esta ciutat santa nosaltres, com a pelegrins,
caminem amb alegria a la llum de la fe,
joiosos de saber que ja estan amb vós
estos membres de l'Església,
que són per a nosaltres una ajuda i un exemple.

Per això,
amb la multitud dels sants i dels àngels,
vos cantem i glorifiquem, units,
tot dient:

Postcomunió

Senyor,
vos adorem com a únic sant,
admirable en els vostres sants,
i implorem la vostra gràcia,
per a que els qui caminem cap a la santedat,
que és la plenitud del vostre amor,
pugam passar d'esta taula de pelegrins
al convit de la pàtria celestial.
Per Crist, Senyor nostre.

Benedicció solemne

Que vos beneïxca Déu,
que és la glòria i la felicitat dels sants
i que hui vos ha concedit celebrar la seua solemnitat.

R. Amén.

Que alliberats dels mals presents
i instruïts amb els exemples de la seua vida santa,
vos doneu sempre generosament
al servici de Déu i dels germans.

R. Amén.

Que amb tots els sants
pugau posseir la felicitat d'aquell regne,
on l'Església santa s'alegra en la pau sense fi,
quan veu els seus fills reunits amb els ciutadans del cel.

R. Amén.

Que vos beneïxca Deú totpoderós,
Pare, Fill i Esperit Sant.

R. Amén.

* * * * *

Aniversari de la declaració del dogma de l'Assumpció de Maria (1950)

Aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe valencià Teodor Úbeda i Gramage (1970)


Martirologi Romà


2. A Terracina, a la costa del Laci, a l'actual Itàlia, sant Cesari, màrtir(s. inc.)

3. A Dijon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Benigne, venerat com a prevere i màrtir(s. inc.)

4. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Austremoni, bisbe, que, segons la tradició, va predicar en esta ciutat la paraula de la salvació. (s. inc.)

5. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Marcel, bisbe(s. IV)

6. Al territori de Bourges, a Aquitània, així mateix a França, sant Ròmul, prevere i abat(s. V)

7. A Tívoli, a la regió del Laci, a l'actual Itàlia, sant Severí, monjo(c. s. VI)

8. A Milà, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, sant Magne, bisbe. (s. VI)

9. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Vigor, bisbe, deixeble de sant Gastó [o Vedast]. (c. 538)

10. A Angers, a Nèustria, també a la França actual, sant Licini, bisbe, a qui el papa sant Gregori el Gran va encomanar els monjos que es dirigien a Anglaterra. (c. 606)

11. A Larchant, a la regió del Gâtinais Aquità, sant Maturí, prevere. (c. s. VII)

12. Al territori de Thérouanne, a Flandes, així mateix a l'actual França, sant Audomar [o Omer], que, sent deixeble de sant Eustasi, abat de Luxeuil, va ser elegit bisbe dels mòrins i va renovar allí la fe cristiana. (c. 670)

13. A Borgo del Santo Sepolcro [Sansepolcro], lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Rainer Aretino, de l'Orde dels Germans Menors, que va brillar per la seua humilitat, pobresa i paciència. (1304)

14. A Lisboa, a Portugal, sant Nunó Álvares Pereira, que primer va ser posat al capdavant de la defensa del regne, i més tard rebut entre els germans oblats en l'Orde Carmelitana, on va portar una vida pobra i amagada en Crist. (1431)

15. A Shimabara, lloc del Japó, beats Pere Pau Navarro, prevere, Dionís Fujishima i Pere Onizuka Sandayu, religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Clement Kyuemon, màrtirs, que van ser sotmesos al turment del foc pels qui odiaven la fe. (1622)

16. A Hai Duong, a Tonkín, hui Vietnam, sants màrtirs Jeroni Hermosilla i Valentí de Berriotxoa, bisbes, i Pere Almató Ribera, prevere de l'Orde de Predicadors, que van ser decapitats per orde de l'emperador Tu Duc. (1861)

17. A Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Rupert Mayer, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que va ser gelosíssim mestre dels fidels, ajuda per als pobres i obrers, i predicador de la paraula de Déu. Va patir persecució sota el nefast règim nazi, durant el qual el van deportar primer a un camp de concentració i després va ser reclòs en un monestir, totalment incomunicat amb els seus fidels. (1945)

18. A Mukacevo, a Ucraïna, beat Teodor Jordi Romzsa, bisbe i màrtir, que, per mantindre la seua fidelitat infatigable a l'Església en temps de persecució de la fe va meréixer aconseguir la palma gloriosa. (1947)

31 d'octubre de 2024, dijous XXX


DIJOUS DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Ef 6,10-20

Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona.
Així vos mantindreu ferms

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, busqueu el vostre vigor en el Senyor i en la força invencible del seu poder. Revestiu-vos amb l'armadura que Déu vos dona per a poder fer front a les tàctiques del diable. Perquè no ens toca lluitar amb enemics de carn i ossos, sinó amb les forces espirituals del mal que omplin l'espai, amb les autoritats i els poders que governen el món de les tenebres. Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona i així, els dies pitjors, sereu capaços de resistir i de mantindre-vos ferms fins a la victòria total.
Estigueu a punt, per tant. Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb l'escut de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats per a anunciar la Bona Nova de la pau. En tot moment tingueu per escut la fe, capaç d'apagar tots els dards encesos del Maligne. Cobriu-vos el cap amb el casc de la salvació i preneu l'espasa de l'Esperit, que és la paraula de Déu.
Pregueu en tota ocasió. Que l'Esperit guie la vostra oració i les vostres súpliques; en les vetles dediqueu-vos a intercedir amb constància per tot el poble sant i per mi, a fi que Déu em pose en els llavis paraules valentes i clares per a fer conéixer el misteri de l'Evangeli. Des de la presó, on estic encadenat, en soc l'ambaixador: pregueu per a que en parle amb valentia, tal com és la meua obligació.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca
que entrena els meus braços per a la lluita
i les meues mans per al combat..

R. Beneït sigui el Senyor, la meva roca.

És el meu aliat i la meua força;
el baluard que em salva,
l'escut que m'empara..
Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
vós doneu als reis la victòria,
i salveu a David, el vostre servent. R.

Al·leluia Cf. Lc 19,38;2,14

Beneït siga el rei, que ve en nom del Senyor.
Pau al cel i glòria allà dalt.

Evangeli Lc 13,31-35

Un profeta no ha de morir fora de Jerusalem

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns fariseus s'acostaren a Jesús a dir-li: «Aneu-vos-en d'ací, que Herodes vol matar-vos». Jesús els respongué: «Aneu a dir a eixe rabosot "que hui i demà expulse dimonis i cure malalts, i acabaré al tercer dia. Però he d'anar fent el meu camí hui, demà i despús-demà, perquè un profeta no ha de morir fora de Jerusalem". ¡Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills, com la lloca reunix els seus pollets davall de les ales, i tu no ho has volgut. Per això Déu abandonarà el vostre temple. I ara vos dic que no em tornareu a vore fins al dia en què aclamareu: "Beneït el qui ve en nom del Senyor"».

* * * * *

Festa del Sant Calze a la Seu de València


* * * * *

El 31 d'octubre de 1999 l'Església Catòlica Romana i diversos líders de l'Església Luterana signen la Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació, intentant resoldre una disputa doctrinal centenària sobre la naturalesa de la fe i la salvació.

Martirologi Romà

Sant Quintí
1. A Alexandria d'Egipte, sant Epímac de Pelúsion, màrtir, del qual conta la tradició que en temps de persecució sota l'emperador Deci, en vore com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l'ara, per la qual cosa, va ser immediatament detingut, torturat i decapitat. (c. 250)

2. Prop de Vermand, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Quintí, màrtir, de l'orde senatorial, que va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. (s. III)

3. A Fosses, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica en l'actualitat, sant Foilà, prevere i abat, el qual, nascut a Hibèrnia i germà i company de sant Furseu, va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seua pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre estos dos va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. (c. 655)

4. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que va treballar esforçadament per a acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. (c. 661)

5. A Ratisbona, al territori de Baviera, actual Alemanya, sant Wolfgang [o Volfang o Wolfang], bisbe, que, després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal, des d'on va instaurar la disciplina del clero, i mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. (994)

6. A Cahors, lloc d'Aquitània, França actualment, beat Cristòfol de Romagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. (1272)

7. A Rieti, a la Sabina, actual regió italiana del Laci, beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota classe per part dels infidels, i, havent tornat a la seua pàtria, quasi centenari va descansar en pau. (1447)

8. A Youghal, prop de Cork, a Irlanda, beat Doménec Collins, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, després d'estar empresonat llarg temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seua fe catòlica, i va consumar el seu martiri en ser penjat. (1602)

Doménec Collins va nàixer cap a l'any 1566 en una ciutat de Youghal, del comtat de Cork, Irlanda. Tenia uns vint anys quan marxà a França. Allí determinà de seguir la carrera militar, en la qual tant es va distingir que ràpidament fou promogut a la graduació de capità. El 1598 fa una nova opció de vida ingressant a la Companyia de Jesús a Santiago de Compostel·la, on fa la seua professió perpètua com a germà coadjutor. Torna a Irlanda el 1601, però el 17 de juny de 1602 és fet presoner pels anglesos, els quals intenten en va de fer-lo renegar de la seua fe. Condemnat a mort, fou ajusticiat el 31 d'octubre de 1602 a Youghal, la seua ciutat natal. Joan Pau II el beatificà, juntament amb altres màrtirs irlandesos, el 27 de setembre de 1992.

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, sant Alfons Rodríguez, que en perdre la seua esposa i fills va entrar com a religiós en l'Orde de la Companyia de Jesús i va estar com a porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys, mostrant una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. (1617)
Alfons va nàixer a Segòvia l'any 1533. Mort prematurament son pare, es dedicà al comerç, i cap a l'any 1560 va contraure matrimoni. En morir la seua esposa i els seus fills, el 1571 fou admés com a germà coadjutor en la Companyia de Jesús. Aquell mateix any fou enviat a Palma de Mallorca on, en el col·legi de Montsió va exercir l'ofici de porter fins a la mort. Fou provat per una perllongada lluita espiritual, però també afavorit per Déu amb extraordinaris dons carismàtics. Va morir a Palma l'any 1617. El 1888 Lleó XIII el posà en el catàleg dels sants.

10.  Beata Irene (Aurèlia Mercé) Stefani (1891- Ghekondi, Kenya 1930). Italiana, monja de l'Institut de les Germanes Missioneres de la Consolata. Va morir de pesta, cuidant els malalts.

11. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia, beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació militar de Polònia, per la seua fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. (1939)

12. Santa Maria Puríssima de la Creu Salvat Romero (1926- Sevilla, 1998). Fou superiora general de la congregació de les Germanes de la Companyia de la Creu.

30 d'octubre de 2024, dimecres XXX

DIMECRES DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Ef 6,1-9

Com si servíreu al Senyor, i no només a uns hòmens

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. El primer manament de Déu que va seguit d'una promesa és este: «Honra el pare i la mare, si vols ser feliç i tindre llarga vida en la terra». I vosaltres, pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i corregiu-los com ho faria el Senyor.
Esclaus, obeïu respectuosament els amos d'este món, amb un cor senzill, com qui servix a Crist, i no només per a acontentar-los quan vos sentiu vigilats. Com esclaus de Crist, compliu de cor la voluntat de Déu; serviu de bona gana com qui servix al Senyor, i no només uns hòmens. Penseu que cada u, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet. I vosaltres, amos, tracteu els esclaus amb el mateix esperit. No passeu de seguida a les amenaces. Penseu que vosaltres, igual que ells, teniu en el cel el vostre amo, que no fa distincions a favor de ningú.

Salm responsorial 144,10-11.12-13ab.13cd-14 (R.: 13c)

Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,
que vos celebren els vostres fidels;
que proclamen la glòria del vostre regnat,
que parlen del vostre poder.

R. Totes les paraules del Senyor són fidels.

Que recorden a tot el món les vostres gestes,
la glòria i l'esplendor del vostre regnat.
El vostre regnat s'estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R..

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seues obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
redreça els qui han entrpessat. R.

Al·leluia 2Te 2,14

Déu, valent-se de l'Evangeli,
ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,
el nostre Senyor.

Evangeli Lc 13,22-30

Vindrà gent d'orient i d'occident
es posaran a taula en el Regne de Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?» Ell contestà: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè vos dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres vos quedareu fora i començareu a tocar dient: "Senyor, obriu-nos". Ell vos respondrà: "No sé d'on sou". Després vos posareu a dir-li: "Hem menjat i hem begut amb vós, i heu ensenyat per les nostres places". Ell vos respondrà: "No sé d'on sou. aparteu-vos de mi, tots els que heu obrat el mal".
Allí hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan voreu a Abraham, Isaac i Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentres que a vosaltres vos hauran tirat fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i es posaran a taula en el Regne de Déu. Hi ha últims que seran primers, i primers que seran çultims».

 Papa Francesc: Àngelus (21 d'agost de 2016)

Vull fer-vos una proposta. Pensem ara, en silenci, per un moment, en les coses que tenim dins de nosaltres i que ens impedixen travessar la porta: el meu orgull, la meua supèrbia, els meus pecats. I després, pensem en l'altra porta, aquella oberta de bat a bat per la misericòrdia de Déu que a l'altre costat ens espera per a donar-nos el seu perdó.

El Senyor ens oferix tantes ocasions per a salvar-nos i entrar a través de la porta de la salvació! Esta porta és una ocasió que no s'ha de malgastar: no hem de fer discursos acadèmics sobre la salvació, com aquell que s'havia dirigit a Jesús, sinó que hem d'aprofitar les ocasions de salvació. Perquè arribarà el moment en què «l'amo de casa s'alçarà i tancarà la porta» (cf. Lc 13, 25), com ens ha recordat l'Evangeli. Però si Déu és bo i ens estima, ¿per què arribarà el moment en què tancarà la porta? Perquè la nostra vida no és un videojoc o una telenovel·la; la nostra vida és seriosa i l'objectiu que cal aconseguir és important: la salvació eterna.

* * * * *

Aniversari del naiximent del valencià Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca (Ontinyent 1931)


Martirologi Romà


Sant Serapió
1. A Siracusa, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Marcià, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. II)

2. Commemoració de sant Serapió, bisbe d'Antioquia, cèlebre per la seua erudició i doctrina, que va deixar gran fama de santedat. (c. 211)

3. A Alexandria d'Egipte, santa Eutròpia, màrtir, que per negar-se a rebutjar a Crist va ser torturada cruelment fins a la mort. (c. s. III)

4. A Tànger, ciutat de Mauritània, actual Marroc, passió de sant Marcel, centurió, que el dia de l'aniversari de l'emperador, mentre els altres oferien sacrificis es va llevar les insígnies de la seua funció i les va llançar al peu dels estendards, afirmant que per a ser cristià no podia continuar mantenint el jurament militar, perquè havia d'obeir solament a Crist, i així va consumar el seu martiri en ser immediatament decapitat. (298)

5. A Lleó, a Espanya, sants Claudi, Luperc i Victori, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van patir la mort per Crist. (c. 303/304)

6. A Cumes, lloc de la Campània, regió actualment d'Itàlia, sant Màxim, màrtir(c. 303)

7. A Càpua, també a la Campània, sant Germà, bisbe, del qual parla el papa sant Gregori el Gran en els seus escrits. (c. 540)

Bisbe de Càpua. Enviat pel papa Hormisdes a Constantinoble com a nunci, per a posar fi, juntament amb l'emperador Justinià, a un llarg cisma, va tenir un èxit complet en les seues gestions.

8. A Potenza, a l'antiga regió de Lucània, de nou a la Itàlia actual, sant Gerard, bisbe. (1122)

9. A Cividale del Friuli, al territori de Venècia, de nou a la Itàlia actual, beata Benvinguda Boiani, verge, germana de Penitència de Sant Doménec, que va passar tota la seua vida entregada a l'oració i a l'austeritat. (1292)

10. A Winchester, a Anglaterra, beat Joan Slade, màrtir, que per negar la competència de la reina Isabel I en les qüestions espirituals va ser penjat i esquarterat. (1583)

11. A Limerick, població d'Irlanda, mort del beat Terenci Albert O'Brien, bisbe i màrtir, de l'Orde de Predicadors, que, nomenat per a la seu d'Emly, va treballar amb obstinació en favor dels afectats per la pesta, però sota el règim d'Oliver Cromwell, que odiava la fe catòlica, va ser detingut pels soldats i conduït al patíbul. (1651)

12. A Acri, localitat de Calàbria, beat Àngel, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va viatjar per tot el regne de Nàpols predicant la Paraula de Déu en un estil adaptat a la gent senzilla. (1739)

13. A Angers, a França, beat Joan Miquel Langevin, prevere i màrtir, que, decapitat per raó del seu sacerdoci, va ser el primer d'una llarga llista de més de cent hòmens i dones que durant la Revolució Francesa van romandre unànimes i constants en la confessió de la fe cristiana. (1794)

14. A la localitat de Dolinka, prop de Kharagandí, al Kazakhstan, beat Aleix Zaryc'kyj, prevere i màrtir, que en un règim contrari a Déu va ser deportat a un camp de concentració, i en el combat per la fe va aconseguir la vida eterna. (1963)

29 d'octubre de 2024, dimarts XXX

DIMARTS DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Ef 5,21-33

Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmeten als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seua esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet a Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.
I vosaltres, marits, ameu les vostres esposes, tal com Crist ama l'Església. Ell s'ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, a fi de portar a la seua presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res paregut: una Església que fora santa i immaculada. Igualment, els marits han d'amar l'esposa com el seu propi cos.
Qui ama la seua esposa  s'estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimara el seu propi cos; al contrari, tots l'alimenten i el visten. També Crist ho fa així amb la seua Església, perquè som membres del seu cos.
Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua esposa, i ells dos formen una sola carn». Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església, però també val per a vosaltres: que cada u ame la seua esposa com a ell mateix, i que l'esposa siga respectuosa amb el marit.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: cf. 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i faràs fortuna.

R. Feliços els fidels del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,
en la intimitat de ta casa;
els fills, com rebrots d'olivera,
al voltant de la taula. R.

D'esta manera serà beneït
el fidel del Senyor.
Que el Senyor et beneïxca des de Sió.
Que tota la vida pugues vore
la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Cf. Mc 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 13,18-21

A mesura que el gra creix, es fa com un arbre

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús:
«¿A què es pareix el Regne de Déu? ¿A què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort: a mesura que creixia, es va fer com un arbre, i els ocells van fer niu en les seues branques».
Digué també:
«¿A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el rent que una dona va posar dins de tres mesures de farina, fins que va fermentar tota la pasta».

 

Martirologi Romà


1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Felicià, màrtir(c. s. III)

2. Commemoració de sant Narcís, bisbe de Jerusalem, mereixedor d'alabances per la seua santedat, paciència i fe. Sobre quan havia de celebrar-se la Pasqua cristiana, va manifestar estar d'acord amb el papa sant Víctor, i que no hi havia un altre dia que el diumenge per a celebrar el misteri de la Resurrecció de Jesucrist. Va descansar en el Senyor a cent setze anys. (c. 222)

3. A Vercelli, lloc de la regió italiana de Ligúria, sant Honorat, bisbe, el qual, deixeble de sant Eusebi en el monestir i company seu també en la presó, va succeir el seu mestre en la seu, per a continuar ensenyant la doctrina verdadera, i a l'hora de la mort va meréixer donar el viàtic al bisbe sant Ambrosi. (s. IV/ V)

4. A Sidó, a Fenícia, hui el Líban, sant Zenobi, prevere, que durant la duríssima persecució sota l'emperador Dioclecià va animar uns altres al martiri, i finalment també ell va ser coronat amb la mort. (s. IV)

5. A Edessa, d'Osroene, a Mesopotàmia, actual Turquia, sant Abraham, anacoreta, la vida del qual va ser escrita per sant Efrem, diaca. (366)

6. Al territori de Vienne, a la Gàl·lia, hui França, sant Teodari, abat, el qual, deixeble de sant Cesari d'Arle, va establir unes cel·les per a monjos i va ser designat pel bisbe com a intercessor davant de Déu i prevere penitenciari per a tots els habitants de la ciutat. (c. 575)

7. A Galway, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Colmà, bisbe(632)

8. A Moustier-en-Fagne, prop de Cambrai, a Nèustria, França actualment, sant Dodó, abat, que, presidint el monestir de Wallers, va preferir retirar-se a la vida eremítica. (s. VIII)

9. A Secondigliano, prop de Nàpols, a la regió italiana de Campània, beat Caietà Errico, prevere, que va fomentar els retirs espirituals i la devoció a l'Eucaristia, per a guanyar ànimes per a Crist, i va fundar també la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria(1860)

10. Beata Clara Badano (1971- Torí 1990). Laica, també coneguda com Clara Llum o Clara Llum Badano, formà parte del moviment dels focolars, va morir a només 18 anys d'un osteosarcoma. 

11. Beat Rosari Àngel Livatino (1952- Agrigent 1990). Laic, jove magistrat, jutge auxiliar en el tribunal d'Agrigent, Sicília, màrtir, assassinat per uns sicaris per orde de la “Stidda”, grup criminal mafios. 

Sant Narcís de Girona, bisbe i màrtir, festa a la diòcesi de Girona

entrada destacada

3 d'abril de 2025, dijous IV de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma: penedir-se dels pecats Oració col·lecta Per la vostra clemència, Senyor, feu que els vostre...

entrades populars