7 de gener de 2023, dissabte

Lectures del dia:

Lectura primera 1Jo 3,22-4,6

Examineu quin esperit els porta i voreu si són de Déu

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, nosaltres obtindrem el que demanem a Déu, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Benvolguts, no us fieu de qualsevol que semble inspirat, perquè corren pel món molts falsos profetes; examineu quin esperit els porta, i voreu si són de Déu. Un senyal perquè conegueu l'Esperit de Déu és este: Aquells que confessen que Jesucrist és realment home, és Déu qui els inspira, però aquells que no ho coneixen, no els inspira Déu, sinó l'Anticrist. Heu sentit que està a punt de vindre al món, però, de fet, ja està ací.

Fillets, a vosaltres, que sou de Déu, no vos han pogut guanyar, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. Ells són del món; per això parlen d'acord amb el món, i el món se'ls escolta. Nosaltres som de Déu: els qui coneixen a Déu ens escolten; els qui no són de Déu no ens volen escoltar; este és el senyal perquè reconegam si l'esperit que inspira un home és el de la veritat o el de l'error.

Salm responsorial 2,7-8.10-11 (R.: 8a)

Ara proclame el decret del Senyor.

Ell m'ha dit: «Tu eres el meu fill;

jo t'he engendrat hui.

Demana-m'ho,

i et donaré els pobles per herència,

posseiràs la terra de cap a cap».

R. Et donaré els pobles per herència.

Per tant, reis, sigau sensats,

escarmenteu, governants de la terra.

Serviu el Senyor amb temor,

veniu tremolant a fer-li homenatge. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mt 4,12-17.23-25 (pdf)

El Regne del cel està prop

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús sentí dir que Joan havia sigut empresonat, se'n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s'havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia en la foscor ha vist una gran llum, una llum resplandix per als qui vivien en el país tenebrós».

Des d'aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està prop». I anava per tot Galilea, ensenyant en les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i curant entre la gent totes les malalties. La seua fama s'escampà per tota la Síria; li portaven tots els qui sofrien de diverses malalties: endimoniats, epilèptics, invàlids, i ell els curava. I el seguia molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de tot Judea i de l'altra banda del Jordà.

Sant Ramon de Penyafort (mem. ll.).

• J.M. Bausset: Sant Ramon de Penyafort (2015)

En el calendari antic se celebrava hui Sant Julià i Santa Basilissa, màrtirs. "Aparici VI dies aprés, sent Julià en l'endemà és"). Festa en honor a Sant Julià a Morella.

Així, en vers i amb influències marquianes i corellianes, [Joan Baptista Anyés] publicà unes cobles a La vida de sant Julià, abat y màrtyr, y de santa Basilyssa, verge, d’aquell sposa, abadessa de mil santes donzelles (València, 1527). Estan dedicades a Isabel de Cruïlles, deixeble espiritual d’Anyés i els personatges motiu del text, sant Julià i santa Basilissa, eren els patrons del monestir de monges agustines que hi havia prop de casa de l’autor. (Vicent Josep Escartí)

Memòria obligatòria a Sogorb de Sant Joan de Ribera.

Aniversari del naiximent de Teodor Llorente i Olivares (València 1836)

Aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe valencià Francesc Conesa i Ferrer (2007).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de gener

Sant Ramon de Penyafort, prevere de l'Orde de Predicadors, eximi mestre en dret canònic, que va escriure de manera molt encertada sobre el sagrament de la Penitència. Elegit mestre general de l'Orde, va preparar la redacció de les noves Constitucions, i després d'arribar a edat molt avançada, es va adormir en el Senyor a la ciutat de Barcelona. (1275)

2. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, sant Polieucte, màrtir, que, sent soldat, arran del decret de l'emperador Deci que obligava a sacrificar als déus, va trencar els ídols, per la qual cosa va ser cruelment martiritzat i, finalment decapitat, rebent així el baptisme amb la seua pròpia sang. (c. 250)

3. A la ciutat de Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, passió de sant Llucià, prevere de l'Església d'Antioquia i màrtir, el qual, il·lustre per la seua doctrina i eloqüència, en ser portat davant del tribunal, enmig de continus interrogatoris acompanyats de turments, es va mantindre intrèpid a confessar-se cristià. (312)

4. A Passau, a l'antiga província romana del Nòric, hui Alemanya, sant Valentí, bisbe de Rècia. (c. 450)

5. A Pavia, ciutat de la Ligúria (hui Itàlia), sant Crispí, bisbe (467).

6. A Cira [Chur], al territori d’Helvècia, actual Suïssa, sant Valentinià, bisbe, que amb gran generositat va repartir almoines entre els pobres, va redimir els captius i va vestir els nus. (548)

7. Al monestir de Solenhac, a la regió de Llemotges, a Aquitània, hui França, sant Til.ló [o Tell o Till], deixeble de sant Eloi, que va ser orfebre i monjo. (c. 702)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Cir, bisbe, el qual, sent monjo a Paflagònia, va ser elegit per a ocupar la seu constantinopolitana, però, deposat després d'esta, va morir finalment en el desterrament. (714)

9. A Cenomanum, hui Le Mans, a França, sant Alderic, bisbe, que es va esforçar a promoure el culte a Déu i als sants. (856)

10. En els boscos pròxims a Ringsted, a Dinamarca, sant Canut, cognomenat Lavard, qui, fet duc d‘Schleswig, va exercir el poder amb equitat i justícia, afavorint la pietat del seu poble. Va morir assassinat per enemics que rebutjaven la seua autoritat. (1131)

11. A Palerm, ciutat de Sicília, a Itàlia, trànsit del beat Mateu Guimerà, bisbe d'Agrigent, de l'Orde dels Germans Menors, propagador devot del Santíssim Nom de Jesús. (1351)

12. A Suzuta, al Japó, beat Ambrosi Fernandes, màrtir, que es va dirigir a terres d'Orient amb finalitats de lucre, però, convertit, va ser admés com a religiós en la Companyia de Jesús i, després d'haver sofert moltes privacions, va morir per Crist en la presó. (1620)

13. Al llogaret An Bai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuân, màrtir, el qual, pare de família i agricultor, per agenollar-se i orar davant d’una creu, negant-se a xafar-la, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

14. A la ciutat de Lieja, a Bèlgica, beata Maria Teresa (Joana) Haze, verge, fundadora de la Congregació de les Filles de la Creu, al servici de les persones febles i pobres. (1876)

15. Beata Lindalva Justo d'Oliveira (1953- San Salvador de Bahia, el Brasil 1993). Verge i màrtir. Religiosa de les Filles de la Caritat.