10 de març de 2023, divendres II de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: acollir el regne i no rebutjar l'enviat

Lectura primera Gn 37,3-4.12-13a.17b-28

Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo

Lectura del llibre del Gènesi

Jacob volia més a Josep que a cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja començava a ser vell. Li havia fet teixir una túnica de mànega llarga. Els germans notaven que son pare el preferia a tots ells i, per això, no el podien vore ni parlar-li amigablement.

Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats de son pare. Un dia, Jacob va dir a Josep: «Ves a Siquem a vore com estan els teus germans i els ramats». Josep va anar a buscar els germans i els trobà a Dotan. Ells el veren de lluny i, abans que ell arribara, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal salvatge l'ha devorat. Així vorem de què li servixen els seus somnis».

Però Rubén, que ho va sentir, va voler salvar-li la vida. Els va dir: «No el mateu. No vos taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubén el volia salvar i tornar-lo a son pare. Quan Josep arribà on estaven els germans, li llevaren la túnica de mànega llarga i el tiraren a la cisterna, que estava buida, sense aigua. Després es posaren a menjar. Quan menjaven, veren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats d'herbes aromàtiques, bàlsem i mirra, per a vendre-les a Egipte.

Judà va dir als seus germans: «¿Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al remat és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans li van fer cas. Uns marxants madianites que passaven per allà van traure a Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

El Senyor cridà la fam sobre el país,

els llevà el pa que els mantenia.

Havia enviat un home davant d'ells,

Josep, venut com a esclau.

R. Recordeu les meravelles del Senyor.

Li ferraren els peus amb un cep,

i el coll amb una argolla,

fins que es complí la predicció

i l'oracle del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslligaren,

el sobirà dels pobles li obrí la presó,

i el nomenà senyor del palau

i administrador de tots els béns. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu estima tant el món,

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Mt 21,33-43.45-46

Este és l'hereu: matem-lo

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots i als notables del poble: 

«Escolteu una altra paràbola:

Un propietari va plantar una vinya, la va voltar d'un mur, li va cavar un cup, li va construir una torre de guàrdia, li va deixar uns vinyaters que la cultivaren, i se'n va anar del país. 

Quan s'acostava el temps de la verema, envià els servents per a collir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agarrar, i a u, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van traure a pedrades. 

Ell va enviar més servents que la primera vegada, però els tractaren igual. 

Finalment els va enviar el seu fill, pensant que, almenys al fill, el respectarien. Però ells, en vore'l, es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agarraren, el van traure fora de la vinya i el mataren. 

Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters?»

Li responen: «Farà matar aquells mals hòmens miserablement i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al seu temps».

Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diuen les Escriptures: "La pedra que descartaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen"? Per això vos dic que el Regne de Déu vos serà llevat i serà donat a un poble que el farà fructificar».

Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren aquella paràbola, comprengueren que Jesús es referia a ells i volien agarrar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia com a profeta.

* * * * * 

Aniversari del naiximent de mossén Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí (Pollença 1854)

► “Quan pel març trona, l’ametla és bona”.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de març

1. A Hisarlik, al costat del riu Meandre, a Frígia, hui Turquia, commemoració dels sants Cai i Alexandre, màrtirs, que durant la persecució duta a terme sota els emperadors Marc Antoní i Luci Ver van ser coronats amb un gloriós martiri. (d. 171)

2. A Àfrica proconsular, actualment Tunísia, sant Víctor, màrtir, sobre el qual, el dia de la seua festivitat, sant Agustí va escriure una homilia per al poble. (s. inc.)

3. Commemoració de sant Macari, bisbe de Jerusalem, que amb les seues exhortacions va aconseguir que els Sants Llocs foren restaurats i enriquits amb basíliques per l'emperador Constantí el Gran i per sa mare, santa Elena. (325)

Sant Simplici, papa

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Simplici, papa, el qual, mentre els bàrbars devastaven Itàlia i l'Urbs, va confortar els afligits i va enfortir la unitat i la fe de l'Església. (483)

5. A París, a França, sant Droctoveu, abat, posat per sant Germà d'Autun, el seu mestre, al capdavant en un cenobi de monjos establit en eixa ciutat. (c. 580)

6. A l'abadia de Bobbio, a la regió de Ligúria, a l'actual Itàlia, sant Atal, abat, qui, conreador de la vida cenobítica, es va retirar primer al monestir de Lérins i després al de Luxeuil, on va ser successor de sant Columbà, brillant en gran manera pel seu zel i per la seua virtut de discerniment. (626)

7. A Glasgow, a Escòcia, sant Joan Olgivie, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, desterrat en diversos països d'Europa, després d'estudiar teologia durant molts anys va ser ordenat sacerdot i va tornar ocultament a la seua pàtria, on es va entregar diligentment a la cura pastoral dels seus conciutadans, fins que, empresonat i condemnat a mort sota el rei Jaume VI, va aconseguir en el patíbul la gloriosa palma del martiri (1615)

8. Beat Joan-Josep Lataste (Alcide Vital), (1832- Frasne-le-Chateau, França, 1869). Sacerdot profés de l'Orde dels Frares Predicadors i fundador de les Religioses del Tercer Orde de Sant Doménec a Betània.

9. A París, a França, santa Maria Eugènia Milleret de Brou, verge, fundadora de la Congregació de Germanetes de l'Assumpció, per a l'educació cristiana de xiquetes. (1898)

Anna Eugènia Milleret de Brou era filla d’una família benestant de Metz (1817). Va viure una atmosfera poc religiosa a casa, on la pràctica dels sagraments, quan es feia, responia més a un costum social que a una fe verdadera. Però quan la menuda Anna va rebre la primera comunió va tindre una experiència de Déu que la va dur a aprofundir en la vida cristiana.

Després d’una crisi interior, arran de la mort de la mare i d’un empobriment de la família, va recuperar l’alegria de la fe amb les prèdiques quaresmals del pare Henri Dominique Lacordaire a Nôtre Dame de París. En el seu camí va sentir la crida a la vida religiosa i va passar pels noviciats de les benedictines i la Visitació, però sense fer els vots. Finalment, en 1839, va fundar una congregació nova, l’Institut de l’Assumpció de Maria, dedicat a l’educació de les filles de les famílies benestants, precisament allunyades de la fe. 

 

Cinc anys més tard les primeres germanes van pronunciar els vots perpetus i Anna va prendre el nom de Maria Eugènia de Jesús. La fundació va començar a rebre vocacions i va poder obrir cases arreu de França. Va ser reconegu­da pel Vaticà en 1888 i la fundadora en va ser la superiora fins a la mort a Auteuil, prop de París, en 1898. Canonitzada en 2007 pel papa Benet XVI. [font]

10. Prop de la ciutat de Cortázar, a Mèxic, beat Elies del Socors (Mateu Elies) Nieves del Castillo, prevere de l'Orde de Sant Agustí i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe en Crist, fet presoner per exercir ocultament el ministeri, va ser afusellat per odi al sacerdoci. (1928)