Solemnitat de l'Anunciació del Senyor
Arribada la plenitud dels temps, el que des d'abans dels segles era l'Unigènit Fill de Déu, per nosaltres els hòmens i per la nostra salvació, per obra de l'Esperit Sant es va encarnar en Maria, la Verge, i es va fer home.
Lectures del dia (AVL).
El Fill de Déu es va fer home en el si de la Mare de Déu, per obra de l'Esperit Sant. Així ho va anunciar l'àngel a la Verge, que, plena de fe, va mostrar la seua total disponibilitat a complir la voluntat de Déu (Ev.). Eixa obediència de Maria ens porta a l'obediència plena del Fill a complir la voluntat del Pare, des del primer moment de la seua entrada en el món: «Ací em teniu; vull fer la vostra voluntat» (2 lect.). En l'anunciació es complix la profecia d'Isaïes: «Mireu, la verge tindrà un fill». I el xiquet que donarà a llum és el «Déu-amb-nosaltres». Si per la desobediència dels primers pares va entrar el pecat en el món, per Maria, la segona Eva, Déu estarà amb nosaltres.
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Casimir López Llorente, bisbe de Sogorb-Castelló (2001)
Aniversari del naiximent de mossén Manuel Betí Bonfill, historiador (Sant Mateu, 1864)
Jornada per la Vida- Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada per la Vida (2023, març 22)
Dia Internacional per al Reconeiximent Paritari de les Dones en l'Església Catòlica
Sant Isaac, patriarca, fill d'Abraham
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 25 de març
2. Commemoració del sant lladre [Dimes], que en la creu va reconéixer Crist i d'Ell va meréixer sentir: «Hui estaràs amb mi en el Paradís». (s. I)
3. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sant Dula, màrtir. (s. inc.)
4. A Roma, al cementeri de Poncià, a la via Portuense, sant Quirí, màrtir. (s. inc.)
5. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a la Grècia actual, santa Madrona, màrtir, que, sent esclava d'una hebrea, mentres donava culte secretament a Crist, va ser descoberta per la seua senyora i castigada amb molts suplicis. Finalment, condemnada a mort, va confessar la seua fe en Crist i va entregar a Déu el seu esperit incorrupte. (s. inc.)
6. A Milà, a la regió italiana de Transpadana, sant Mona, bisbe. (c. 300)
7. A l'illa d'Indre, prop de Nantes, a França, sant Hermeland, qui, després de servir en la cort reial, es va fer monjo de l'abadia de Fontenelle i finalment va ser designat primer abat del lloc. (c. 720)
8. A Mammola, prop de Gerace, a Calàbria, a l'actual Itàlia, sant Nicodem, eremita, que va ser mestre de vida monàstica, cèlebre per l'austeritat i per les seues virtuts. (990)
9. A Sàzava, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Procopi, que, deixant dona i fill, va abraçar la vida eremítica, i després va fundar en aquell lloc un monestir que va presidir ell mateix, on celebrava les divines lloances en ritu grec i en llengua eslava. (1053)
10. A Schaffhausen, ciutat de Suàbia, a l'actual Alemanya, beat Everad, que, sent comte de Nellenburg, va abraçar la vida monàstica en el cenobi de Tots Sants (Allerheiligen), construït amb el seu esforç. (1078)
11. Al costat de Costacciaro, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Tomàs, ermità, que durant seixanta-cinc anys va practicar la vida d'anacoreta i va ensenyar a uns altres a viure-la. (1337)
12. A York, a Anglaterra, santa Margarida Clitherow, màrtir, que, amb el consentiment del seu marit, va abraçar la fe catòlica, en la qual va educar també els seus fills, i es va preocupar d'ocultar a sa casa sacerdots que eren perseguits, per la qual cosa va ser detinguda diverses vegades durant el regnat d'Isabel I. Finalment, i després de refusar que la seua causa fora portada davant del tribunal, perquè els ànims dels consellers del jutge no carregaren amb la responsabilitat de la seua sentència a mort, per la seua fe en Crist va ser asfixiada sota un enorme pes fins a morir. (1586)
13. A Winchester, també a Anglaterra, beat Jaume Bird, màrtir, que en temps de la mateixa reina Isabel I, a dèneu anys, convertit des de poc temps abans al catolicisme, va rebutjar participar en una litúrgia herètica, per la qual cosa va meréixer arribar a la celebració del culte celestial. (1592)
14. A Montefiascone, lloc de Toscana, a Itàlia, santa Llúcia Filippini, fundadora de l'Institut de Mestres Pies, per a promoure l'ensenyament cristià de jóvens i dones, especialment les mancades de recursos. (1732)
15. Beata Maria Rosa (Margarida) Flesch (Niederwenigern, Alemanya 1826-1906). Religiosa i fundadora de les Religioses Franciscanes de Santa Maria dels Àngels.
16. A Roma, al costat de Sant Pau, a la via Ostiense, beat Plàcid Riccardi, prevere de l'Orde de Sant Benet, qui, malgrat sentir-se afectat per febres contínues, malalties i paràlisis, va abraçar incansablement l'observança de la Regla i l'oració. (1915)
17. Al lloc de Chervonohrad, al costat de Lwiw, a Ucraïna, beata Josafata (Miquelina) Hordáshevska, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i es va dedicar a fer el bé on fora major la necessitat. (1919)
18. Santa Maria Alfonsina Danil Ghattas (1843- Ain Karim 1927). Religiosa palestina, cofundadora de la Congregació de les Germanes Dominiques del Santíssim Rosari de Jerusalem. Canonitzada en 2015.
19. A la ciutat de Majdanek, a Polònia, beat Emilià Kovc, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim hostil va ser deportat a un camp de concentració, on, pel combat de la fe, va aconseguir la vida eterna. (1944)
20. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Hilari Januszewski, prevere de l'Orde de Carmelites Descalços i màrtir, que, en temps de guerra, per confessar a Crist, va ser deportat des de Polònia a esta presó, on va morir contagiat del tifus per assistir els malalts, i va deixar un bell testimoniatge de fe i caritat. (1945)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada