27 de març de 2023, dillluns V de Quaresma

Lectures de la missa:

Quaresma: Déu salva, no condemna

Lectura primera Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62

Hauré de morir sense haver fet res d'això

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, vivia a Babilònia un home que es deia Joaquim. S'havia casat amb Susanna, filla d'Helquies, una dona de gran bellesa que reverenciava a Déu. Els seus pares, que eren justos, l'havien educada en la Llei de Moisès. Joaquim era molt ric. Tocant a sa casa tenia un jardí on els jueus es reunien, perquè Joaquim era el més honorable de tots.

Aquell any havien sigut designats jutges dos ancians, dels quals havia dit el Senyor: «A Babilònia, la maldat ve dels ancians, dels jutges que fan creure que governen el poble». Estos dos acudien cada dia a casa de Joaquim, on acudien tots els qui tenien algun litigi.

Al migdia, quan la gent es retirava, Susanna anava a passejar pel jardí del seu marit. Els dos ancians, que cada dia la veien arribar, es van apassionar per ella. La passió els va encegar, i s'oblidaren de Déu i dels deures de justícia. I esperaven una ocasió favorable.

Un dia Susanna va entrar al jardí, com sempre, amb dos criades, i va voler banyar-se, perquè feia calor. No hi havia ningú més que els dos ancians, que l'espiaven d'amagat. Susanna va dir a les criades: «Porteu-me sabó i perfum i tanqueu les portes, que vull banyar-me». Una vegada sola, els dos ancians van córrer cap a Susanna i li digueren: «Mira, les portes estan tancades, no ens veu ningú i nosaltres desitjàvem este moment. Complau-nos, si no, t'acusarem que hi havia un jove amb tu i que per això has fet marxar les criades». Susanna va sospirar: «No tinc per on eixir-me'n: si faig el que voleu, m'amenaça la mort, i si no ho faig, no m'escaparé de les vostres mans. Però m'estime més caure en les vostres mans sense haver fet res de mal, que pecar davant del Senyor». Llavors Susanna va cridar, i cridaren també els dos ancians. Un d'ells va córrer i va obrir les portes del jardí. Quan els criats de la casa sentiren els crits, entraren per les portes de darrere, a vore què passava. En sentir el que deien els ancians, els criats quedaren avergonyits: mai no s'havia dit de Susanna res de semblant .

L'endemà, quan el poble es va reunir a casa de Joaquim, el marit de Susanna, es van presentar també els dos ancians, amb el propòsit criminal de fer-la condemnar a mort, i digueren al poble: «Feu vindre a Susanna, filla d'Helquies, la dona de Joaquim». L'anaren a buscar, i ella va acudir amb els seus pares, els seus fills i tots els parents. Els seus familiars i tots els qui la veien ploraven. Els dos ancians, drets enmig del poble, li posaren les mans sobre el cap. Ella, plorant, va mirar al cel, perquè el seu cor confiava en el Senyor. Els ancians declararen: «Ens passejàvem a soles dins del jardí quan esta dona va entrar amb dos criades. Ella les va fer marxar, va tancar les portes, i un jove, que estava amagat, se li va acostar. Nosaltres, que estàvem en un racó del jardí, vam córrer de seguida i els vam vore junts. No poguérem atrapar el jove, que era més fort que nosaltres. Ell obrí la porta i se'n va anar. A ella li vam preguntar qui era el jove, però no ho ha volgut dir. De tot açò, nosaltres en som testimonis».

Tot el poble, reunit en assemblea, els va creure com a ancians i jutges, i la condemnaren a mort. Susanna va cridar: «Déu etern, vós que coneixeu les coses amagades i ho veieu tot abans que existixca, sabeu prou que m'acusen falsament. I ara hauré de morir sense haver fet res del que s'han inventat contra mi».

El Senyor va escoltar el clam de Susanna i, mentre se l'enduien per a matar-la, va desvetlar l'esperit profètic en un jovenet que es deia Daniel. El jove es va posar a cridar: «Soc innocent de la sang d'esta dona». Tot el poble es va girar i li va preguntar: «Què vols dir?» Ell, dret al mig, els va dir: «¿Tan poc d'enteniment teniu, fills d'Israel? Sense haver examinat la causa ni comprovar si és certa, heu condemnat una filla d'Israel. Torneu al lloc del juí, que l'acusació era falsa». De seguida tot el poble se'n va tornar, i els ancians del poble digueren a Daniel: «Posa't entre nosaltres i parla, que Déu t'ha donat un coneiximent d'ancià». Daniel els va dir: «Separeu-los ben lluny l'un de l'altre i els jutjaré». Una vegada els hagueren separat, en va cridar un i li va dir: «Home envellit en el mal! Ara pagaràs per tots els pecats que cometies amb les teues sentències injustes, condemnant els innocents i absolent els culpables, encara que el Senyor diu: "No condemnes a mort un innocent". Digues davall de quin arbre els has vistos junts». Ell va respondre: «Davall d'un freixe» Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu ja ha rebut l'orde de partir-te pel mig». Després el fa retirar, ordena que vinga l'altre i li diu: «¡Fill de Canaan i no de Judà! T'ha seduït la bellesa d'una dona, i la passió t'ha encegat. Açò és el que féieu amb les filles d'Israel, i elles consentien per por, però una filla de Judà no ha pogut suportar la vostra maldat. Ara, digues davall de quin arbre els has atrapat junts». Ell va respondre: «Davall d'una alzina». Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu, que està esperant amb l'espasa a la mà, et partirà pel mig i vos matarà als dos».

Tota l'assemblea del poble es va posar a cridar, i beneïen a Déu, que salva els qui esperen en ell. Després agarraren els dos ancians, que Daniel, amb les seues mateixes paraules, havia deixat convictes del crim d'acusació falsa, i tal com mana la Llei de Moisès, els condemnaren a mort. Aquell dia Déu va salvar una vida innocent.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 4ab)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna.

Em guia pels camins segurs

per l'amor del seu nom.

R. Ni quan passe per una vall fosca

no tinc gens de por, perquè esteu al meu costat.

Ni quan passe per una vall fosca

no tinc gens de por.

Esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Pareu una taula davant de mi,

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

Tota la vida m'acompanyen

la vostra bondat i el vostre amor.

I viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 33,11

Diu el Senyor: «No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertixca i que vixca».

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tinga pecat, que comence a tirar pedres

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se'n va anar a la muntanya de les Oliveres i l'endemà de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia al seu entorn i ell, assentat, els ensenyava.

Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, esta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisés en la Llei ens ordenà apedregar-les, estes dones. I vós, què en dieu?» Li feien esta pregunta insidiosament, buscant un pretext per a acusar-lo. Però Jesús es va acatxar i s'entretenia dibuixant en terra amb el dit. Ells continuaren insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els va dir: «Aquell de vosaltres que no tinga pecat que comence a tirar pedres». Després es va acatxar i va continuar dibuixant en terra. Ells, quan van sentir això, anaren retirant-se l'un darrere de l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona estava allí al mig. Jesús es va posar dret i va dir a la dona: «On estan? Ningú t'ha condemnat?» Ella va contestar: «Ningú, Senyor». Jesús va dir: «Tampoc et condemne jo. Ves-te'n, i d'ara en avant no peques més».

Aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés i Estellés (València, 1993)

Dia Mundial del Teatre

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de març

Sant Rupert

1. A Salzburg, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Rupert [o Robert], bisbe, que, residint a la regió de Worms, a petició del duc Teodon es va dirigir a Baviera, i en esta ciutat de Salzburg, l'antiga Juvavum, va edificar una església i un monestir, que va governar com a bisbe i com a abat, difonent des d'allí la fe cristiana. (c. 718)

Era bisbe de Worms, d'on va haver de fugir perquè se li van posar en contra els arrians i pagans de la població. Llavors va acceptar la invitació del duc de Baviera per a predicar al seu ducat, que comprenia part d'Àustria. Va començar la seua tasca evangelitzadora a Ratisbona, i la va continuar al llarg del Danubi. Va erigir el monestir de Sant Pere, a Salzburg, amb catedral i escola, i també el monestir femení de Nonnberg. Ambdós monestirs seguien la Regla de Sant Benet. Com a abat-bisbe va fer una gran tasca, gràcies a la qual se li dona el nom d'apòstol de Baviera i Àustria. Va morir vers l'any 718. [font]

2. A la regió septempedana, actualment Les Marques, a Itàlia, beat Pelegrí de Falerone, prevere, que va ser un dels primers deixebles de sant Francesc i, en peregrinació per Terra Santa, va arribar a ser admirat fins i tot pels sarraïns. (1232)

3. A Quarona, al costat de Novara, al Piemont, també a Itàlia, beata Panacea de' Muzzi, verge i màrtir, que a quinze anys, quan pregava a l'església, va ser assassinada per la seua pròpia madrastra, de qui sempre havia rebut vexacions. (1383)

4. A Torí, de nou al Piemont, beat Francesc Faá di Bruno, prevere, que va unir la ciència de les matemàtiques i de la física amb la pràctica de les obres de caritat. (1888)

5. Beat Maria-Eugeni de l'Infant Jesús (Enric Grialou), (1894- Venasque, França 1967). Sacerdot profés de l'Orde dels Carmelites Descalços, Fundador de l'Institut Secular de la Mare de Déu de la Vida.

6. Beat Josep Ambrosoli (1923 - Lira, Uganda 1987). Metge i sacerdot italià, religiós profés dels Missioners Combonians del Cor de Jesús. Va exercir com a metge i cirurgià, a més d'educador en les missions a Uganda, on es va fer conegut com el "sant doctor" pel seu tracte amorós i compassiu amb tots els malalts als quals es dedicava.