- Enric Benavent, arquebisbe de València: Un sant extraordinari i ocult (2023, març 15)
El que jo vull és amor, i no sacrificisLectura de la profecia d'Osees«Anem, tornem al nostre Déu.Ell, que ens ha destrossat, ens curarà;ell, que ens ha obert les ferides, ens embenarà.Ens tornarà la vida en dos dies,el dia tercer ens farà alçari viurem en la seua presència.Esforcem-nos per a conéixer el Senyor;està a punt d'alçar-se com l'aurora,ens vindrà com ve la pluja,com el ruixat que amera la terra».El Senyor respon:«Efraïm, ¿què he de fer amb vosaltres?¿Què he de fer amb vosaltres, Judà,si l'amor que em teniu és com la boira del matí,com la rosada que desapareix ben prompte?Per això ho he gravat en el cor dels profetes,he pronunciat el meu oracle,i ha eixit com una llum la meua decisió:El que jo vull és amor, i no sacrificis,coneiximent del Senyor, i no holocausts».
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;per la vostra gran misericòrdia,ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. El que jo vull és amor, i no sacrificis.No vos satisfan els sacrificis,si vos oferira un holocaust, no vos plauria.El meu sacrifici és un esperit abatut;un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el menyspreeu. R.Afavoriu a Sió amb la vostra bondat,restaureu les muralles de Jerusalem.Així acceptareu els sacrificis,ofrenes i holocausts. R.
No enduriu, hui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu.
Va ser el publicà, i no el fariseu,el qui va tornar a sa casa perdonat᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir esta paràbola a uns que es consideraven justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos hòmens pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, vos done gràcies perquè no soc com els altres hòmens: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies cada setmana i done la desena part de tots els meus ingressos". Però el publicà, que s'havia quedat un poc lluny, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es donava colps al pit i deia: "Déu meu, tingueu compassió de mi, que soc un pecador". Vos assegure que este va tornar perdonat a sa casa, i l'altre no; perquè el qui s'enaltix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».
Ciril de Jerusalem (~315-387), va nàixer en una família cristiana benestant. L’any 348 va ser nomenat bisbe de Jerusalem i es va dedicar a la formació dels catecúmens, amb les seues Catequesis. El seu episcopat es complicà per les disputes teològiques amb els arrians, que van aconseguir exiliar-lo de Jerusalem.
Després d’uns anys de persecució tornà a la seua seu episcopal i participà en el Concili de Constantinoble del 381. Pels seus escrits va ser declarat doctor de l’Església per Lleó XIII l’any 1882. [font]
Aniversari del naiximent del pintor Josep Segrelles i Albert (Albaida, 1885)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 18 de març
Sant Ciril, bisbe de Jerusalem i doctor de l'Església, que, a causa de la fe, va patir moltes injúries per part dels arrians i va ser expulsat amb freqüència de la seu. Amb oracions i catequesis va exposar admirablement la doctrina ortodoxa, les Escriptures i els misteris sagrats. (444)
2. Commemoració de sant Alexandre, bisbe i màrtir, que, anant de Capadòcia a Jerusalem, va rebre l'encàrrec pastoral de la Ciutat Santa, on va fundar una biblioteca important i va instituir una escola. En la seua ja venerable i longeva edat, durant la persecució desencadenada sota Deci va ser conduït a Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, on va completar amb un gloriós martiri la seua confessió de Crist. (c. 250)
3. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, sant Fredià, bisbe, el qual, oriünd d'Irlanda, va reunir clergues en un monestir, i pel bé del poble va desviar el curs del riu Serchio, per a aconseguir un nou territori fèrtil, i va convertir a la fe catòlica els llombards que havien envaït el territori. (c. 588)
4. A Tours, a Nèustria, hui França sant Leobard, que, reclòs en la cel·la anomenada Major, pròxima a un monestir, va brillar per la seua admirable abstinència i humilitat. (c. 593)
5. A Saragossa, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Brauli, bisbe, que, amic íntim de sant Isidor, va col·laborar amb ell per a restaurar la disciplina eclesiàstica a tot Hispània i va ser semblant a ell en eloqüència i ciència. (651)
6. Prop de la localitat de Wareham, a Anglaterra, sant Eduard, rei, que, encara adolescent, va ser assassinat dolosament pels criats de la madrastra. (978)
7. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, trànsit de sant Anselm, que, sent bisbe de Lucca, en la controvèrsia de les investidures, fidelíssim a la Seu de Roma, va posar en mans del papa sant Gregori VII l'anell i el bàcul pastoral que, a pesar seu, havia rebut de mans de l'emperador Enric IV, i, expulsat de la seu pels canonges que rebutjaven la vida comunitària, va ser enviat a Llombardia com a legat del Papa, que el va tindre com a un valuós col·laborador. (1086)
8. A Càller, a l'illa italiana de Sardenya, sant Salvador d'Horta, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que per a la salvació de cossos i ànimes es va fer humil instrument de Crist. (1567)
9. A Lancaster, a Anglaterra, beats Joan Thules, prevere, i Roger Wrenno, oriünds tots dos d'eixa mateixa regió, màrtirs de Crist en temps del rei Jaume I. (1616)
10. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a la regió de Normandia, a França, beata Marta (Amada) Le Bouteiller, verge de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia, que, recolzant-se només en Déu, va complir els oficis més humils, sempre amb tota paciència. (1883)
11. Beata Celestina de la Mare de Déu (Florència, Itàlia 1848-1925). Va fundar la congregació de les Filles Pobres de Sant Josep de Calassanç, anomenades calassancianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada