DIMECRES DE LA SETMANA I DE QUARESMA
La Quaresma: urgència de conversió
Lectura primera Jn 3,1-10
Els ninivites s'apartaren del mal camíLectura de la profecia de JonàsEl Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir: «Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré».
Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda».
La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.Quan el rei ho va saber, s'alçà del tron, es llevà el mantell reial, es vestí de dol i s'assentà damunt de la cendra, i ordenà que, per tota la ciutat, feren una crida, manant en nom del rei i del seu govern que ni hòmens, ni bèsties, ni ramats no tastaren res, ni els tragueren a pasturar o als abeuradors; que es vestiren de dol hòmens i bèsties; que tots clamaren a Déu amb totes les seues forces, que s'apartaren del mal camí i de les violències que cometien. I deia: «¿Qui sap si Déu s'ho repensarà i es desdirà, si la seua severitat es farà arrere i no morirem?»
Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.
Salm responsorial 50,3-4.12-13.18-19 (R.: 19b)
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;per la vostra gran misericòrdia,ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. Un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el menyspreeu.Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,i restaureu en mi un esperit ferm.No m'allunyeu de la vostra mirada,ni em lleveu el vostre esperit sant. R.No vos satisfan els sacrificis,si vos oferira un holocaust, no vos plauria.El meu sacrifici és un esperit abatut;un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el menyspreeu. R.
Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13
Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,diu el Senyor,que soc clement i misericordiós.
Evangeli Lc 11,29-32
A la gent d'esta generació, Déu no els donarà cap altre senyal que el de Jonàs᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, anava reunint-se més gent al voltant de Jesús, i ell començà a dir:«La gent d'esta generació és malvada: demana un senyal prodigiós, però Déu no els en donarà cap altre que el de Jonàs. El Fill de l'home serà un senyal per als d'esta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites.El dia del juí, la reina del país del Sud acusarà la gent d'esta generació i els condemnarà, perquè ella va vindre de l'altre cap del món per a escoltar la saviesa de Salomó, i ací hi ha algú més gran que Salomó.El dia del juí, els ninivites acusaran la gent d'esta generació i els condemnaran, perquè ells es convertiren quan Jonàs els predicà, i ací hi ha algú més gran que Jonàs».
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'1 de març
2. A Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Albí, bisbe, que va censurar amb vehemència els altius costums dels poderosos i, per a renovar l'Església, va promoure amb tenacitat el III Concili d'Orleans. (c. 550)
3. A Saint David, a Càmbria, actualment Gal·les, al Regne Unit, sant David, bisbe, que, imitant els exemples i virtuts dels Pares orientals, va fundar un monestir, del qual van procedir molts monjos que van evangelitzar Càmbria, Irlanda, Cornualla i Armòrica. (c. 601)
4. Prop de Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, a França, sant Siviard, abat d'Anille. (c. 680)
5. A Kaiserswerth, a Saxònia, actual Alemanya, sant Suitbert, bisbe, que primer va ser monjo a Northúmbria, sent company de sant Willibrord i, després, ordenat bisbe per sant Wifrid, va predicar l'Evangeli als bataus, frisons i altres pobles de Germània. Va morir piadosament, ja ancià, al monestir que havia fundat. (713)
6. A Euskadi, sant Lleó de Carentan, bisbe i màrtir. (s. IX)
7. Al monestir d'Avena, en les espessors de la muntanya de Mercuri, a la regió italiana de Calàbria, sant Lleó Lucca, abat de Monte Mula, que, ajustant-se a les institucions dels monjos orientals, va destacar en la vida eremítica i cenobítica. (c. 900)
8. A Celanova, a la regió de Galícia, a Espanya, sant Rossend, que primer va ser bisbe de Dumio, treballant a promoure o instaurar la vida monàstica en esta regió, i després, després de renunciar a la funció episcopal, va prendre l'hàbit monacal al monestir de Celanova, que va arribar a presidir com a abat. (977)
9. A Taggia, al territori de Ligúria, commemoració del beat Cristòfor de Milà, prevere de l'Orde de Predicadors, entregat al culte de Déu i a la doctrina sagrada. (1484)
10. Al monestir de Bassano, a la regió de Venècia, també a Itàlia, beata Joana Maria Bonomo, abadessa de l'Orde de Sant Benet, que, dotada de místics carismes, va experimentar en el cos i en l'ànima els dolors de la Passió del Senyor. (1670)
11. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, santa Ainés Tsao Kueiying, màrtir, qui casada amb un marit violent, després de la mort d'este es va entregar, per encàrrec del bisbe a l'ensenyament de la doctrina cristiana, la qual cosa la va portar a ser reclosa en una presó i patir turments cruelíssims, després de la qual cosa, confiant sempre en el Senyor, va passar als festins eterns. (1856)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada