DILLUNS DE LA SETMANA II DE QUARESMA
La Quaresma: perdonar com Déu perdona per a ser perdonats
Lectura primera Dn 9,4b-10
Hem pecat, hem obrat amb maldatLectura de la profecia de DanielSenyor, Déu gran i terrible, que manteniu l'aliança i els favors per als qui vos amen i guarden els vostres manaments; hem pecat, hem obrat amb maldat i sense pietat, ens hem rebel·lat, ens hem apartat dels vostres manaments i de les vostres decisions.No hem fet cas dels vostres servents, els profetes, que parlaven en nom vostre als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares i a tot el poble.
Vós heu sigut bo, Senyor, però a nosaltres només ens queda la vergonya que passen hui els hòmens de Judà, els habitants de Jerusalem i tots els israelites, de prop i de lluny, escampats per tots els països on els dispersàreu en pena de les seues infidelitats.A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares, només ens queda la vergonya que passem per haver pecat contra vós. En canvi, vós, Senyor, Déu nostre, sou misericordiós i perdoneu les nostres rebel·lions, ja que no hem escoltat la vostra veu, Senyor, Déu nostre, que ens deia que seguírem la llei que ens donàveu a través dels vostres servents, els profetes.
Salm responsorial 78,8.9.11 i 13 (R.: 102,10a)
No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,que estem desemparats del tot.R. Senyor, no ens castigueu els pecats, com mereixeríem.Defengueu-nos, Déu, salvador nostre,per l'honor del vostre nom,salveu-nos i perdoneu-nos els pecatsper amor del vostre nom. R.Que arribe fins a vós el clam dels captius,i el vostre braç poderóssalve els condemnats a mort.Nosaltres, poble vostre,ovelles que pastureu,sempre vos donarem gràcies;proclamarem les vostres alabancesen cada generació. R.
Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b
Les vostres paraules, Senyor,són esperit i són vida,vós teniu paraules de vida eterna.
Evangeli Lc 6,36-38
Perdoneu, i sereu perdonats᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:
«Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no sereu jutjats. No condemneu, i no sereu condemnats. Perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull.
Tal com mesureu sereu mesurats».
* * * * *
Aniversari del naiximent de l'humanista valencià Joan Lluís Vives i March (València, 1493)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 6 de març
1. A Tortona, lloc de la regió italiana del Piemont, sant Marcià, venerat com a bisbe i màrtir. (s. inc.)
2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, sant Victorí, màrtir. (s. inc.).
3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sant Quirze, prevere. (s. IV inc.)
4. Commemoració de sant Evagri, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a l'actual Turquia, que, desterrat per l'emperador Valent, va descansar en el Senyor com a confessor eximi. (c. 378)
5. A Toledo, a Hispània, sant Julià, bisbe, que va iniciar tres concilis en esta ciutat i va exposar amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat i zel per les ànimes. (690)
6. A Säckingen, al territori d'Helvècia, actual Suïssa, sant Fridolí, abat, el qual, oriünd d'Irlanda, va peregrinar per França fins que en esta localitat va fundar un doble monestir en honor de sant Hilari. (s. VIII)
7. A Metz, a Austràsia, hui França, sant Crodegang, bisbe, que va disposar que el clero visquera com darrere dels murs d'un claustre sota una exemplar regla de vida, i va promoure de manera admirable el cant a l'Església. (766)
8. A Síria, passió de quaranta-dos sants màrtirs, que, capturats a Amorio de Frígia i portats al riu Eufrates, van rebre en gloriós combat la palma del martiri. (848)
9. A Barcelona, ciutat de Catalunya, sant Oleguer, bisbe, que va assumir també la càtedra de Tarragona quan esta antiquíssima seu va ser alliberada del domini dels musulmans. (1137)
Este fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un muntó de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d’Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora, arquebisbe de Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).
Enterrat inicialment al claustre de la catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat en 1675. [font]
10. A Viterbo, lloc de Toscana, a Itàlia, beata Rosa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc, que, assídua en les obres de caritat, a díhuit anys va consumar promptament el breu curs de la seua vida. (1253)
11. A Gant, ciutat de Flandes, a l'actual Bèlgica, santa Coleta Boellet, verge, qui durant tres anys va portar una vida austeríssima, tancada en una casa menuda al costat de l'església, i més tard, després de professar en la Regla de sant Francesc, va reconduir molts monestirs de Clarisses a la forma primitiva de vida, insistint principalment en l'esperit de pobresa i de penitència. (1447)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada