DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
La Quaresma: recordar l'aigua que dona vida i cura
Lectura primera Ez 47,1-9.12
Vaig vore que naixia aigua del santuari.Allà on arribe l'aigua del riu, tot viuràLectura de la profecia d'EzequielEn aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de davall del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret.
Aquell home s'encaminà cap a l'orient, amb un cordell en la mà, i va mesurar mil colzes; em va fer travessar el riu: l'aigua m'arribava als turmells. Mesurà mil colzes més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. En mesurà mil més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara en mesurà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar; era un corrent d'aigua on calia nadar, un riu que no es podia travessar. Ell em va dir: «¿Has vist, fill d'home?» Em va fer tornar arrere, a la vora del riu, i vaig vore molts arbres a banda i banda.Llavors em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixeran tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».
Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 8)
Déu és la nostra força i el nostre cau,auxili cert en hores de perill.No tenim por si la terra tremola,i les muntanyes s'afonen en el mar.R. El Senyor de l'univers està amb nosaltres,el nostre castell és el Déu de Jacob.Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,la casa més sagrada de l'Altíssim.Déu està enmig d'ella: no se somou.Déu la socorre de bon matí. R.El Senyor de l'univers està amb nosaltres,el nostre castell és el Déu de Jacob.Veniu, mireu els fets del Senyor,les meravelles que escampa pel món. R.
Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a
Déu meu, creeu en mi un cor ben net,torneu-me el goig de la vostra salvació.
Evangeli Jo 5,1-16
A l'instant aquell home es va curar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanUn dia de festa dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. Allí, vora la porta de les Ovelles, hi ha una piscina, que en hebreu es diu Betzata. Davall dels seus cinc pòrtics hi havia sempre molts malalts: cegos, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt feia trenta-huit anys. Jesús el va vore gitat i, sabent que estava així des de feia molt de temps, li va dir: «¿Vols curar-te?» Aquell malalt li va contestar: «Senyor, no tinc a ningú que em baixe a la piscina en el moment que l'aigua es remou i, mentres jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer». Jesús li diu: «Alça't, pren la llitera i camina». A l'instant aquell home es va curar, va prendre la llitera i caminava.
Però aquell dia era dissabte, i els jueus digueren a l'home que s'havia curat: «Hui és dissabte i no t'és permés portar la llitera». Ell els va respondre: «El qui m'ha donat la salut m'ha dit: "Pren la llitera i camina"». Li preguntaren: «¿Qui t'ha dit "Pren la llitera i camina"?» Però l'home que s'havia curat no sabia qui era, perquè Jesús s'havia esmunyit d'entre la gent que hi havia per allí.
Després Jesús el va trobar al temple i li va dir: «Ara ja estàs curat. No peques més, que no et passen coses pitjors». Aquell home va anar a dir als jueus que era Jesús el qui l'havia curat. Els jueus, veent que Jesús ho havia fet en dissabte, començaren a perseguir-lo.
Papa Francesc: Homilia en Santa Marta (28 de març de 2017)
El paralític ni tan sols li havia donat les gràcies a Jesús, no li havia preguntat ni el seu nom. Es va alçar amb aquella peresa que fa viure perquè l'oxigen és gratis, fa viure sempre mirant els altres que són més feliços que jo, i s'està en la tristesa, s'oblida l'alegria. La peresa és un pecat que paralitza, ens torna paralítics. No ens deixa caminar. També hui el Senyor ens mira a cada u, tots tenim pecats, tots som pecadors, però mirant eixe pecat ens diu: Alça't. Hui el Senyor ens diu a cada u: 'Alça't, pren la teua vida com siga, bonica, lletja, com siga, pren-la i ves avant. No tingues por, ves avant amb la teua llitera' - 'Però, Senyor, no és l'últim model...'. Continua avant! Amb eixa llitera lletja, potser, però ves avant! És la teua vida, és la teua alegria. Vols curar-te?, és la primera pregunta que hui ens fa el Senyor. 'Sí, Senyor' - 'Doncs, alça't'. I en l'antífona d'entrada estava eixe començament tan bonic: Assedegats, acudiu per aigua -diu el Senyor-, veniu els qui no teniu diners i beveu amb alegria. I si diem al Senyor: 'Sí, vullc curar-me. Sí, Senyor, ajuda'm que vullc alçar-me', sabrem com és l'alegria de la salvació.
* * * * *
Sant Justinià de València, bisbe.
- Papa Francesc: Poesia i discerniment (2017)
- Paraula del dia: primavera (AVL)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 21 de març
1. A Egipte, sant Serapió, anacoreta. (s. inc.)
2. Commemoració dels sants màrtirs d'Alexandria d'Egipte, que en temps de l'emperador Constanci i del prefecte Filagri, van ser sacrificats el Divendres Sant de la Passió del Senyor, en irrompre els arrians i els pagans en diverses esglésies. (339)
3. A Lauconne, a la regió de Lió, a la França actual, mort de sant Lupicí, abat, que juntament amb el seu germà sant Romà, va observar en els boscos del Jura les regles monàstiques. (480)
4. A Irlanda, sant Endeu [o Enda], abat, que a l'illa d'Aran va fundar un cenobi tan cèlebre, que, per la seua fama, esta illa va ser anomenada "dels Sants". (c. 542)
5. A Montecassino, a l'actual Itàlia, mort de sant Benet, abat, la memòria del qual se celebra el dia 11 de juliol. (547)
Fins a la reforma de 1969, Sant Benet se celebrava este dia de la seua mort: 21 de març. La diada es traslladà a l’11 de juliol, per a evitar que caiguera durant la Quaresma. Els benedictins i cistercencs, però, a més de l’11 de juliol, també el celebren hui com el “traspàs del Pare Sant Benet”.
6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, passió de sant Jaume, conegut pel sobrenom de "Confessor", que va lluitar valentament a favor del culte de les santes imatges i va acabar la seua vida amb un gloriós martiri. (c. 824)
7. A Valence, a la regió de Vienne, a França, sant Joan, bisbe, que primer va ser abat de Bonnevaux, i després, elegit per a la seu episcopal, va patir moltes contrarietats en defensa de la justícia, i va ajudar generosament els pobres i els mercaders arruïnats. (c. 1145)
Sant Nicolau de Flüe |
8. A la regió muntanyenca comunament dita Ranft, al costat de Sachseln, a Suïssa, sant Nicolau de Flüe, que, per inspiració divina, desitjós d'un altre gènere de vida, va deixar l'esposa i els deu fills, i es va retirar a la muntanya per a abraçar la vida d'anacoreta, en la qual va arribar a ser cèlebre per la seua dura penitència i menyspreu del món. Solament una vegada va eixir de la seua cel·la, i va ser per a calmar amb una breu exhortació els qui estaven a punt d'enfrontar-se en una guerra civil. (1487) Patró de Suïssa.
9. A Dorchester, a Anglaterra, beat Tomàs Pilchard, prevere i màrtir, home docte i mans, que en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort per ser sacerdot. Amb ell es commemora també el beat Guillem Pike, màrtir, d'ofici fuster, que en la mateixa ciutat i en dia desconegut, sota el mateix regnat va ser esquarterat amb gran crueltat per haver-se reconciliat amb l'Església Romana. (1591)
10. A York, també a Anglaterra, beat Mateu Flathers, prevere i màrtir, que havent sigut alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai, en temps del rei Jaume I, va ser esquarterat viu per la seua fidelitat a Crist. (1608)
11. A Ronco Scrivia, lloc de la regió italiana de Ligúria, beata Beneta Cambiagio Frassinello, que, d'acord amb el seu marit, espontàniament va renunciar a la vida conjugal i va fundar l'Institut de Germanes Benedictines de la Providència, per a la instrucció cristiana de jóvens pobres i abandonades. (1858)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada