11 de març de 2023, dissabte II de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: alçar-se i tornar al Pare

Lectura primera Mi 7,14-15.18-20

Tireu al fons del mar tots els nostres pecats

Lectura de la profecia de Miquees

Amb la vostra vara, Senyor,

pastureu el vostre poble, 

el ramat que és la vostra heretat,

que viu solitari en el bosc

entre camps fèrtils.

Que pasture a Basan i a Galaad

com en temps antics.

Mostreu-nos els vostres prodigis,

com el dia que ens vau traure d'Egipte. 

 

¿Qui és com vós, Déu nostre?

Vós perdoneu les culpes

i passeu per alt la infidelitat

de la resta de la vostra heretat:

no vos obstineu a castigar,

perquè estimeu la bondat.

Torneu a compadir-vos de nosaltres,

esclafeu les nostres culpes,

tireu al fons del mar tots els nostres pecats.

Sigueu fidel a Jacob,

bondadós amb Abraham,

tal com vau jurar als nostres pares

des dels primers temps.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes

i et cura totes les malalties;

rescata de la mort la teua vida

i t'engalana d'amor entranyable. R.

No sempre acusa,

ni guarda rancor sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra,

aparta de nosaltres les nostres culpes, 

com l'Orient està separat de l'Occident. R.

Vers abans de l'evangeli Lc 15,18

Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:

Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja amb ells».

Jesús els va proposar esta paràbola:

«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns. 

Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre tot el que tenia, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta. 

Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam a aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'assaciar-se amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú li'n donava. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I se'n va anar a buscar son pare.

Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no meresc que em diguen fill teu". 

Però el pare va dir als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem retrobat". I es posaren a celebrar-ho. 

Mentrestant el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i balls i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Ell li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell gros". 

El fill major s'indignà i no volia entrar. Llavors va eixir el pare i li insistia. Però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, fas matar el vedell gros".

El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat"».

* * * * *

► “Aigua de març, herba als sembrats”

► “Al març, herbes per totes parts”.

Santa Àurea o Òria de San Millán.

MARTIROLOGI ROMÀ 

Elogis de l'11 de març

1. A Esmirna d'Àsia, en l'actual Turquia, sant Pioni, prevere i màrtir, el qual, segons la tradició, va ser empresonat per haver fet una apologia de la fe cristiana davant del poble. Allí, a la presó, amb les seues exhortacions va animar molts germans a suportar el martiri i, després de patir diversos turments, per mitjà del foc va aconseguir la mort per Crist. (c. 250)

2. A Laodicea, a Síria, sants Tròfim i Tal, màrtirs, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, després de molts i cruels turments van obtindre la corona de la glòria. (s. IV)

3. A Escòcia, sant Constantí, rei, deixeble de sant Columba i màrtir. (s. VI)

4. A Jerusalem, sant Sofroni, bisbe, que va tindre com a mestre i amic a Joan Mosc, amb qui va visitar diversos llocs monàstics. Va ser elegit, a la mort de Modest, per a la seu de la Ciutat Santa, i en ella, quan va caure en mans dels sarraïns, va defendre valentament la fe i la seguretat del poble. (639)

Potser natural de Damasc (~550), després de conéixer diversos monestirs a Palestina, va fer estada al de Sant Teodosi (prop de Jerusalem). Però no s’hi quedà; després de recórrer Egipte, Antioquia, Alexandria i Roma fou nomenat bisbe de Jerusalem (633/634). Gràcies a la seua lluita contra la doctrina monoteleta (dues naturaleses, en Crist, la humana i la divina, però una única voluntat), el III Concili de Constantinoble (680-681) sancionà les dos voluntats en el Crist, i, si bé no pogué evitar que Jerusalem caiguera definitivament en mans dels musulmans (638), sí que negocià que la població cristiana i els santuaris foren respectats. Morí l’11 de març de l’any següent, havent exhortat els cristians a romandre ferms en la seua fe. Va deixar diverses obres escrites. [font]

5. A la regió d'Hainaut, a Nèustria, actualment França, sant Vindicià, bisbe de Cambrai i Arres, que va convidar el rei Teodoric III a expiar amb la penitència el crim que va cometre amb la mort de sant Leodegari. (c. 712)

6. A la ciutat de Milà, a Itàlia, sepultura de sant Benet, bisbe. (725)

7. Al monestir de Tallaght, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Oeng, de sobrenom "Cúldeu", monjo, que va compondre el catàleg dels sants d'aquell país. (c. 824)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Eulogi, prevere i màrtir, la memòria del qual a Espanya se celebra el 9 de gener.

9. Al lloc de Cupramontana, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Joan Baptista Righi de Fabriano, prevere de l'Orde dels Germans Menors. (1539)

10. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Atkinson, prevere i màrtir, que en temps del rei Jaume I va ser martiritzat per ser sacerdot. (1616)

11. A Clonnel, a Irlanda, beat Joan Kearney, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, condemnat a la pena capital a Anglaterra per exercir el sacerdoci, amb la fugida va evitar la sentència, però després, en tornar a la pàtria, sota el règim d'Oliver Cromwell va ser acusat novament de ser sacerdot i ajusticiat en la forca. (1653)

12. A la ciutat de Hung Yên, a Tonquín, actual Vietnam, sant Doménec Câm, prevere i màrtir, que durant molts anys, d'amagat i amb perill de la vida, va exercir el ministeri, però finalment, abraçant la creu del Senyor que amb fermesa havia rebutjat calcigar, va ser condemnat a mort per l'emperador Tu Duc. (1859)

13. Al lloc de Sai-Nam-Hte, a Corea, sants màrtirs Marc Chong Ui-bae, catequista, i Aleix U Se-yong, que a causa de la seua fe cristiana, van ser sotmesos pels seus mateixos familiars a insults i assots. (1866)