13 de març de 2023, dilluns III de Quaresma

Lectures de la missa:

La Quaresma: desconfiar dels privilegis i obrir-se a la universalitat de la salvació

Lectura primera 2R 5,1-15a

Hi havia molts leprosos a Israel,

però cap d'ells no va ser purificat del seu mal,

sinó Naaman, un leprós de Síria

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei d'Aram, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè per mitjà d'ell el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós.
Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una jove, que va entrar al servici de la dona de Naaman. Esta criada va dir a la seua ama: «¡Si el meu senyor es presentara al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra».
Naaman va anar a dir-li al rei: «Mireu què ha dit la jove israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel».
Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits, i portà al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb esta carta et faig saber que t'envie a Naaman, el meu servent, per a que el cures de la lepra».

Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esgarrà els vestits i exclamà: «¿Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home per a que jo el cure de la lepra? Açò no és més que un pretext per a buscar-me raons». 

Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esgarrat els vestits, li va fer dir: «¿Per què t'has esgarrat els vestits?  Fes-lo vindre i sabrà que hi ha un profeta a Israel».

Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i va parar a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà neta de la lepra». 

Naaman s'indignà i se'n tornava dient: «Jo em pensava que eixiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Els rius de Damasc, l'Amanà i el Parpar, ¿no són millors que totes les aigües d'Israel? ¿Què em costava de banyar-me en qualsevol d'ells, si amb això havia de quedar net de la lepra?» 

I es posà en camí tot indignat. Però els seus servidors se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta vos haguera manat una cosa difícil, ¿no l'hauríeu feta? Molt més, per tant, si vos diu que vos banyeu i quedareu net».

Llavors Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. Després se'n tornà amb tot el seu seguici a ca l'home de Déu, entrà a sa casa i, dret davant d'ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel».

Salm responsorial 41,2.3;42,3.4 (R.: 41,3)

Com la cérvola ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu? R.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien,

que em duguen al vostre Mont Sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

Senyor, Déu meu. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Salm 129,5.7

Confie en el Senyor,

confie en la seua paraula;

perquè són d'ell l'amor fidel

i la redempció generosa.

Evangeli Lc 4,24-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà a dir: 

«En veritat vos dic que cap profeta és ben rebut en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells va ser purificat, sinó Naaman, de Síria».

En sentir açò, tots els qui estaven en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren fora del poble i el dugueren cap a un espadat de la muntanya, sobre la qual estava edificat el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però ell, passant entremig d'ells, se'n va anar.

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

* * * * *

Aniversari de l'elecció del papa Francesc (2013)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deu anys del papa Francesc (2023, març 8)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de març

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Macedoni, prevere, Patrícia, la seua esposa, i Modesta, la seua filla. (s. inc.)

Encara que, de fet, en deuen haver moltes, poques famílies senceres han pujat al podi de la santedat oficial. La de hui, n’és una. El pare, Macedoni, prevere de la comunitat de Macedònia; l’esposa, Patrícia i la filla, Modesta. Formen part del grup de cristians de la regió de Nicomèdia que, obligats a refugiar-se en coves davant l’escomesa de la persecució de Dioclecià, mostraren, però, una fe ben valenta quan els portaren davant dels tribunals pagans. «Els sants són com nosaltres: van viure una vida normal, amb alegria i dolors» (Papa Francesc, Àngelus, 01.11.2013). [font]

2. A Hermòpolis, a Egipte, sant Sabí, màrtir, que després de diversos suplicis va acabar sent llançat al riu. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iran, santa Cristina, màrtir, que, assotada amb vares, va consumar el martiri en temps de Cosroes I, rei dels perses. (559)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Pient, bisbe, que tant va ajudar la beata Radegunda en la fundació de cenobis. (s. VI)

5. A Sevilla, a Hispània, sant Leandre, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 13 de novembre. (c. 600)

6. Al monestir de Novalesa, als peus del Montecenisio, a la vall de Susa, a Itàlia, sant Eldrad, abat, que, apassionat del culte diví, va revisar el saltiri i va promoure la construcció de noves esglésies. (c. 840)

Sant Roderic (Murillo)

7 . A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, passió dels sants Roderic, prevere, i Salomó, màrtirs. El primer, en negar-se a acceptar a Mahoma com el verdader profeta enviat per l'Omnipotent, va ser empresonat. En la captivitat va coincidir amb Salomó, que algun temps abans havia pertangut a la religió mahometana, i en ser decapitats tots dos alhora, acabaren gloriosament el curs del seu combat. (857)

8. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Ansoví, bisbe. (868)

9. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, també a Itàlia, beat Pere II, abat. (1208)

10. A Oxford, a Anglaterra, beat Anyell de Pisa, prevere, que enviat per sant Francesc a França i després a Anglaterra, va establir allí l'Orde dels Germans Menors i va promoure les ciències sagrades. (c. 1236)

11. A Ernée, de la regió de Mayenne, a França, beata Francesca Tréhet, verge de la Congregació de la Caritat i màrtir, que, entregada amb tota diligència a la instrucció dels xiquets i a la cura dels malalts, durant la Revolució Francesa va ser guillotinada, i va completar així el seu gloriós martiri per Crist. (1794)

Va nàixer a Saint-Mars-sur-la-Futaie (França), el 8 d'abril de 1756, en el si d'una família de grangers. De joveneta va ingressar a la Congregació de Germanes de la Caritat, que es dedicaven a l'ensenyança dels infants i a obres de misericòrdia. Va ser destinada a Saint-Pierre-des-Landes, i prompte va ser coneguda per les seues virtuts. Era de caràcter enèrgic i molt bona organitzadora. Quan va arribar la Revolució, una llei del 17 d'abril de 1791 va imposar que tots els mestres havien de jurar la constitució civil del clergat. Ella s'hi va negar i va perdre el seu càrrec de mestra, però va continuar exercint com a catequista i visitant els malalts. A l'escola tenia com a companya la beata Joana Véron, que seria martiritzada pocs dies després que ella. Ambdós van ser detingudes a finals del mes de febrer de 1794. El dia 13 de març va comparéixer davant de la comissió revolucionària, que la va acusar d'haver acollit preveres refractaris, d'haver-se negat a jurar fidelitat a la pàtria i d'haver alimentat i protegit els soldats vandeans. No va voler alabar la República i va dir que com a cristiana ajudava a tothom, perquè tots som germans de Crist. Va ser condemnada a mort i guillotinada aquell mateix dia. Va ser beatificada el 19 de juny de 1955. [font]