28 de març de 2023, dimarts V de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Quaresma: mirar el Crucificat és viure

Lectura primera Nm 21,4-9

Els qui han sigut picats, si miren la serp de bronze, salvaran la vida

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, els israelites, per a no entrar dins del territori d'Edom, partiren de la muntanya d'Hor fent la volta pel camí del Mar Roig. Però fent camí, el poble va perdre la paciència i malparlava contra Déu i contra Moisés. Deia: «¿Per què ens heu fet eixir d'Egipte, si hem de morir en este desert? No hi ha pa ni aigua, i ja ens repugna este menjar tan miserable».

El Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i molts israelites moriren. El poble va anar davant de Moisés i li va dir: «Hem pecat malparlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que ens aparte estes serps». Moisés va pregar pel poble, i el Senyor li va dir: «Forja una imatge d'estes serps i posa-la en forma d'estendard. Els qui han sigut picats, si la miren, salvaran la vida».

Moisés va fer una serp de bronze, la va posar en forma d'estendard, i el qui havia sigut picat, si mirava la serp de bronze, salvava la vida.

Salm responsorial 101,2-3.16-18.19-21 (R.: 2)

Senyor, escolteu la meua pregària,

que el meu clam arribe a vós.

No m'amagueu la mirada

en hores de perill;

escolteu atentament,

no tardeu més a respondre

ara que vos invoque.

R. Senyor, escolteu la meua pregària,

que el meu clam arribe a vós.

Els estrangers temeran el nom del Senyor,

tots els reis del món, la seua glòria.

Quan el Senyor restaurarà Sió,

manifestarà la seua glòria,

escoltarà l'oració dels desvalguts,

farà cas de les seues pregàries. R.

Que quede escrit

per a les generacions que vindran,

i el poble creat de nou alabarà el Senyor.

El Senyor mira des de les altures del cel,

des del seu lloc sagrat, aguaita la terra,

per a escoltar el plor dels captius,

per a alliberar els condemnats a mort. R.

Vers abans de l'evangeli

La llavor és la paraula de Déu,

el sembrador és Crist;

tots aquells qui el troben viuran per sempre.

Evangeli Jo 8,21-30

Quan haureu alçat amunt el Fill de l'home, coneixereu que jo soc

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: «Jo me'n vaig. Vosaltres em buscareu en va, i morireu en el vostre pecat. A on jo vaig, no hi podeu vindre vosaltres». 

Els jueus comentaven entre ells: «¿Per què diu que nosaltres no podem anar a on ell va? ¿Que té intenció de matar-se?» 

Jesús els deia: «Vosaltres sou d'ací baix, jo soc d'allà dalt; vosaltres sou d'este món, jo no soc d'este món. Vos he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creeu que jo soc».

Ells li preguntaren: «Qui eres tu?» Jesús els va respondre: «Vos ho estic dient des del principi. Tinc moltes coses a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m'envia és veraç i jo no dic al món sinó allò que li he sentit dir». 

Ells no entengueren que els parlava del Pare, i per això Jesús va afegir: «Quan haureu alçat amunt el Fill de l'home, en eixe instant coneixereu que jo soc i que no faig res pel meu compte, sinó que parle d'allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'envia està amb mi; no em deixa a soles, perquè sempre faig allò que li agrada». En sentir açò, molts cregueren en ell.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de març

1. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, sant Castor, màrtir. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Prisc, Malc [o Malcus] i Alexandre, els quals, durant la persecució sota l'emperador Valerià, vivien en una granja prop de Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, i sabent que en eixa ciutat s'oferien celestials corones de martiri, inflamats de l'ardor diví de la fe es van presentar espontàniament davant del jutge i li van retraure que s'acarnissara tant amb la sang dels sants, i este, immediatament, els va entregar a les feres perquè els devoraren. (260)

3. A Heliòpolis, a Fenícia, hui el Líban, sant Ciril, diaca i màrtir, que sota l'emperador Julià Apòstata va patir un martiri cruel. (c. 362)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Proteri, bisbe, que el Dijous Sant, després d'un tumult popular, va ser cruelment assassinat pels monofisites, seguidors del seu predecessor Diòscor. (454)

Sant Guntram

5. A Chalon-sur-Saône, a la regió hui francesa de Burgúndia, sepultura de sant Guntram, rei dels francs, que va distribuir els seus tresors entre les esglésies i als pobres. (593)

6. Prop de la muntanya de l'Olimp, a Bitínia, actualment Grècia, sant Hilarió, abat del monestir de Pelecete, que va lluitar valerosament en defensa del culte de les santes imatges. (s. VIII)

7. A l'abadia de Cister, a Borgonya, a l'actual França, sant Esteve Harding, abat, que, juntament amb altres monjos, va arribar de Molesme i va estar, més tard, al capdavant d'este cèlebre cenobi, on va instituir els germans conversos, va rebre sant Bernat amb trenta companys i va fundar dotze monestirs, unint-los amb el vincle de la Carta de Caritat, perquè no hi haguera cap discòrdia entre ells, de manera que els monjos actuaren amb unitat d'amor, de Regla i amb costums similars. (1134)

8. A Naso, prop de Messina, a l'illa italiana de Sicília, sant Conó, monjo, el qual, de retorn d'una peregrinació als Sants Llocs, en trobar difunts els seus pares, va distribuir la seua hisenda familiar entre els indigents i va abraçar la vida eremítica, segons la disciplina dels monjos orientals. (1236)

9. A Monticiano, prop de Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Antoni Patrizi, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va distingir pel seu eximi amor als germans i al proïsme. (c. 1311)

10. A Tours, ciutat de França, beata Joana Maria de Maillé, la qual, en morir el seu espòs en la guerra, va quedar reduïda a la misèria i, desallotjada pels seus de sa casa, va viure abandonada de tots i reclosa en una cel·la menuda prop del convent dels Germans Menors, mendicant el pa, però plena de confiança en el Senyor. (1414)

11. A York, a Anglaterra, beat Cristòfol Wharton, prevere, màrtir en temps de la reina Isabel I, ajusticiat per ser sacerdot. (1600)

12. A Angers, a França, beata Renata Maria Feillatreau, màrtir, que, estant casada, durant la Revolució Francesa va morir guillotinada per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

13. Beat Lluís-Eduard Cestac (1801- Anglet, França 1868). Sacerdot diocesà, fundador de l'Institut de les Serventes de Maria d'Anglet.

14. A Przemysl, lloc de Polònia, sant Josep Sebastià Pelczar, bisbe, fundador de la Congregació d'Esclaves del Sagrat Cor i mestre eximi de la vida espiritual. (1924)

15. Beata Maria Felícia de Jesús Sacramentat Guggiari Echeverría (1925- Asunción, Paraguai 1959). Religiosa professa de l'Orde de les Carmelites Descalces.