4 de març de 2023, dissabte I de Quaresma

Demà és el Dia del Seminari a l'arxidiòcesi de València

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dia del Seminari (2023, març 1)
• Cartell en valencià

DISSABTE DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: correspondre a l'elecció

Lectura primera Dt 26,16-19

Que sigues un poble consagrat al Senyor, el teu Déu

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés es va adreçar al poble i li va dir: 

«Hui el Senyor, el teu Déu, et mana que complixques estos decrets i estes decisions, que els observes i els poses en pràctica amb tot el cor i amb tota l'ànima. 

Hui has sentit que el Senyor es compromet a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus decrets, els seus manaments i les seues decisions, i escoltaràs la seua veu. 

I el Senyor ha fet que tu et comprometes a ser el seu poble, la seua possessió personal, tal com t'havia promés, i tu guardaràs els seus manaments. 

Ell et vol fer superior en glòria, fama i honra a tots els pobles que ell ha creat. Ell vol que sigues un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, tal com t'havia promés».

Salm responsorial 118,1-2.4-5.7-8 (R.: cf. 1)

Feliços els de conducta irreprensible,

que caminen en la llei del Senyor.

Feliços els qui guarden el seu pacte

i busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

Heu donat els vostres preceptes

per a que siguen observats fidelment.

Que els meus camins no es desvien

de guardar els vostres decrets. R.

Vos alabaré amb sinceritat de cor,

quan aprenga que heu obrat amb justícia.

Vullc guardar els vostres decrets;

no m'abandoneu en cap moment. R.

Vers abans de l'evangeli 2C 6,2b

Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Evangeli Mt 5,43-48

Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare celestial

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir al seus deixebles: 

«Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ama els altres, però avorrix l'enemic". Però jo vos dic: Ameu els enemics, pregueu per aquells que vos perseguixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa eixir el sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justos i injustos. 

Perquè si ameu només els qui vos amen, ¿quina recompensa mereixeu? Els publicans, ¿no fan també igual? I si només saludeu els germans, ¿què feu d'extraordinari? Els pagans, ¿no fan també igual? 

Sigueu perfectes, com ho és el vostre Pare celestial».

* * * * *

Commemoració de Sant Casimir, príncep.

Anomenat “el pacificador” pels polonesos, Casimir (1458-1484) fou el tercer dels tretze fills de Casimir IV, rei de Polònia, i d’Isabel d’Àustria. De molt menut es va consagrar a l’oració i a la penitència, i la seua principal preocupació eren els pobres: «Convencia cada dia son pare que governara amb equitat el seu regne i es prenia com si foren seues les causes dels indigents» (Biografia).

Tractava de viure tan pregonament l’evangeli que a 13 anys va preferir rebutjar una corona, la d’Hongria, abans que aconseguir-la per les armes. Morí de tuberculosi a 25 anys el 4 de març de 1484 a Hrodna (Bielorússia). Sense deixar les obligacions de príncep, la Mare de Déu i l’eucaristia l’acompanyaven sempre. Canonitzat en 1521. [font]

    Març al refranyer.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de març

Sant Casimir, fill del rei de Polònia, que, sent príncep, va destacar pel zel en la fe, per la castedat i la penitència, la benignitat cap als pobres i la devota veneració a l'Eucaristia i a la Benaurada Mare de Déu, i, encara jove, consumit per la tuberculosi, va descansar piadosament a la ciutat de Hrodna (Bielorússia), prop de Vílnius (Lituània). (1484)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Foci, Arquelau, Quirí i altres dèsset, tots màrtirs (s. III/IV).

3. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Basí, bisbe, de la família dels ducs del regne d'Austràsia, que primer va ser monjo, després abat de Sant Màxim de Trèveris, i elevat finalment a la seu episcopal de la ciutat, va aprovar la fundació del monestir d'Echternach, realitzada per santa Irmina. (705)

4. A Comacchio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Apià, monjo, que, enviat des del monestir de Pavia, va portar vida eremítica en esta ciutat. (s. VIII)

5. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Pere, que, havent seguit des de la seua joventut vida eremítica, va ser elegit bisbe de Policastro, però cansat del clam de la vida mundana, va tornar al monestir, on, constituït abat, va restablir admirablement la disciplina. (1123)

6. A Chambéry, a Savoia, hui França, beat Umbert, tercer comte de Savoia, que, coaccionat a deixar el claustre per a ocupar-se del govern, va tornar més tard a la vida monàstica, que va viure amb fidelitat. (1188)

7. A Londres, a Anglaterra, beats Cristòfol Bales, prevere, Alexandre Blake i Nicolau Horner, màrtirs, els quals en la persecució duta a terme sota el regnat d'Isabel I, van rebre, al mateix temps, la corona de la glòria. (1590)

8. Beata Maria Lluïsa de Lamoignon (1763- Vannes, França 1825). Esposa, mare de família, viuda en ser guillotinat el seu marit durant la Revolució Francesa. Fundadora i Superiora de les Germanes de la Caritat de Sant Lluís de Vannes, és coneguda com a Mare Sant Lluís.

9. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a Normandia, regió de França, beata Plàcida (Eulàlia) Viel, verge, que va brillar pel seu zel i humilitat dirigint la Congregació de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia. (1877)

10. A Vicenza, ciutat d'Itàlia, beat Joan Antoni Farina, bisbe, el treball del qual en el camp de la pastoral va ser intens. Va fundar l'Institut de les Germanes Mestres de Santa Dorotea Filles dels Sagrats Cors, per a la formació de les jóvens pobres i ajuda a les persones afligides per la marginació. (1888)

11. A la vila de Berezwecz, prop de la ciutat de Glebokie, a Polònia, beats Miecislau Bohatkiewick, Ladislau Mackowiak i Estanislau Pyrtek, preveres i màrtirs, que, per la fe de Crist que professaven, en temps de guerra van ser empresonats i després afusellats. (1942)

12. Beat Zoltan Lluís Meszlényi (1892- Kistárcsa, Hongria 1951). Bisbe Auxiliar d'Esztergom Hongria, màrtir, pres del règim comunista en el camp de concentració de Kistarcsa, va morir aïllat, després de huit mesos d'una presó cruel, amb fred i fam, treballs forçats, violència i tortures.