- Enric Benavent, arquebisbe de València: Dia del Seminari (2023, març 1)
¿Vos penseu que em complau la mort del pecador?El meu desig és que abandone els mals camins i que viscaLectura de la profecia d'EzequielEl Senyor diu:«Si el malvat s'aparta de tots els seus pecats,guarda els meus preceptesi obra amb justícia i bondat,viurà i se salvarà de la mort.No li tindré en compte la seua infidelitat,sinó el bé que ha fet, i viurà.¿Vos penseu que em complau la mort del pecador?Diu el Senyor Déu:El meu desig és que abandone els mals caminsi que visca.Però si el just s'aparta del bé i comet el mali les accions detestables que comet un malvat,¿vos penseu que viurà?No li tindré en compte el bé que havia fet:morirà per la seua infidelitat i pels seus pecats.Però vosaltres penseu:"No va ben encaminada la manera d'obrar del Senyor".Poble d'Israel, escolta bé açò que et dic:¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua,la que va desencaminada?Si el just s'aparta del bé,comet el mal i mor,mor a causa del mal que va fer.Però, si el malvat s'aparta del mali obra amb justícia i bondat,salvarà la vida.Només que reflexionei abandone la seua infidelitat,viurà i se salvarà de la mort».
Des de l'abisme vos cride, Senyor.Senyor, escolteu el meu clam.Estigueu atent, escolteueste clam que vos suplica.R. Si teniu en compte les culpes,
Senyor, ¿qui es pot sostindre?Si teniu en compte les culpes,Senyor, ¿qui es pot sostindre?Però és molt vostre perdonar,i això ens infon respecte. R.Jo confie en el Senyor,confie en la seua paraula.Espera el Senyor la meua ànima,més que els sentinel·les el matí.¡Que esperen el matí els sentinel·les!Israel espera el Senyor. R.Perquè són del Senyor l'amor fideli la redempció generosa.És ell qui redimix Israelde totes les seues culpes. R.
Llanceu lluny de vosaltres totes les infidelitats, diu el Senyor,i feu-vos un cor nou i un esperit nou.
Ves primer a fer les paus amb el teu germà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:«Jo vos dic que, si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu al Regne del cel.Ja sabeu que als antics els manaren: "No mates", i tot aquell que mate serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: Qui es baralle amb el seu germà, serà reu davant del tribunal. Qui l'insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l'infern.Per això, si en el moment de presentar l'ofrena en l'altar, recordes que un germà teu té alguna cosa contra tu, deixa l'ofrena davant de l'altar, i ves primer a fer les paus amb el germà. Ja tornaràs després a presentar l'ofrena.Si algú et porta al jutjat, mentres hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. T'ho dic de veres: Una vegada allí, no n'eixiràs fins que no hages pagat l'últim cèntim».
* * * * *
Aniversari del traspàs del poeta Ausiàs March (1459)
Aniversari de la mort del pintor Josep Segrelles i Albert (1969)
- F. Xavier Martí: Eduard Poveda i Rodríguez.
- F. Xavier Martí: Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent (2020)
Venerable valencià Faustí Pérez Manglano
- Pregària a Faustí Pérez (Cercapou)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 3 de març
1. A Cesarea de Palestina, sant Marí, soldat, i sant Asteri, senador, màrtirs en temps de l'emperador Galié. El primer, delatat per la seua condició de cristià per un company envejós, va professar la seua fe davant del jutge amb paraules molt clares i, decapitat, va aconseguir la corona del martiri. Asteri, per haver honrat el cos del màrtir en ajustar-li la pròpia vesta amb què es cobria, va meréixer al seu torn ser martiritzat. (c. 260)
2. A Calahorra, a la Hispània Tarraconense, sants Emeteri [o Ermenter] i Celdoni [o Celoni], els qui, durant l'acompliment de la milícia en els campaments al costat de Lleó, a la província romana de Galícia, per confessar el nom de Crist al començament de la persecució van ser conduïts a Calahorra, i allí coronats amb el martiri (c. s. IV).
3. A Amasea, a la regió del Pont, hui Turquia, sants Cleònic i Eutropi, màrtirs en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià, sent procurador Asclepiòdot. (s. IV)
4. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia actualment, sant Ticià, bisbe. (c. 526)
5. A la península d'Armòrica, a Bretanya, actual França, sant Guénolé [Wennolé, Winwaloei, Winvaloci, Walloy o Vinvalocius], primer abat de Landévennec, el qual, segons la tradició, va ser deixeble de sant Budoc a l'illa de Lavret, i que amb la seua vida va il·lustrar la regla monàstica. (533)
6. A Benevent, a la regió italiana de Campània, santa Artelaida, verge. (c. 570)
7. A Nonantola, lloc d'Emília-Romanya, també Itàlia, sant Anselm, fundador i primer abat d'este monestir, on durant cinquanta anys va promoure la disciplina monàstica, tant amb les seues normes com amb l'exercici de les virtuts. (803)
8. Al monestir d'Oberkaufungen, a Hesse, actual Alemanya, santa Cunegunda, que va aportar molts beneficis a l'Església juntament amb el seu cònjuge, l'emperador sant Enric, i que, després de la mort d'este, va abraçar la vida cenobítica al monestir on s'havia retirat. En morir, va fer a Crist hereu de tots els seus béns, i el seu cos va ser col·locat al costat de les restes del seu espòs, a Bamberg. (1033/1039)
9. A Frísia, actualment Holanda, beat Frederic, prevere, que primer va ser rector a la ciutat de Hallum i després va arribar a ser abat del monestir de Mariengaarde, de l'Orde Premonstratenc. (1175)
10. A Palerm, a l'illa italiana de Sicília, beat Pere Geremia, prevere de l'Ordre de Predicadors, que, confirmat per sant Vicent Ferrer en el ministeri de la paraula de Déu, es va entregar completament a la salvació de les ànimes. (1452)
11. A Vercelli, a la regió del Piemont, de nou a Itàlia, beat Jacobí de' Canepacci, religiós de l'Orde dels Carmelites, preclar per la seua dedicació a l'oració i la penitència. (1508)
12. A Gondar, a Etiòpia, beats Liberat Weiß, Samuel Marzorati, i Miquel Pius Fasoli de Zerbo, preveres, de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que van morir lapidats a causa de la fe catòlica. (1716)
Santa Caterina Drexel |
15. A Bèrgam, també de Llombardia, a Itàlia, beat Innocenci de Berzo (Joan) Scalvinoni, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va brillar per la seua exímia caritat difonent la paraula de Déu i escoltant les confessions. (1890)
16. A Filadèlfia, ciutat de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Caterina Drexel, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes del Santíssim Sagrament i va utilitzar amb llarguesa i bon grau els béns de la seua herència a educar i ajudar indis i negres. (1955)
- J.M. Bausset: Santa Caterina Maria Drexel (2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada