- Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada per la Vida (2023, març 22)
DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
Condemnem-lo a una mort vergonyosaLectura del llibre de la SaviesaEls malvats van errats quan diuen entre ells:«Posem un parany al just; ens molesta i està contra tot el que fem; ens retrau que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneiximent de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees; només de vore'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seua vida és diferent de la dels altres i camina per sendes estranyes. Ens té per moneda falsa i s'aparta dels nostres camins com de la pesta. Diu que el final dels justos serà afortunat i presumix de tindre a Déu com a pare. A vore si les seues paraules són veres, comprovem quin serà el seu final. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defendrà i el salvarà dels seus adversaris. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a vore si es manté seré; comprovem si sap suportar els mals; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu l'auxiliarà».Així pensen ells, però van errats. La malícia els encega. Desconeixen els designis secrets de Déu; per això no esperen la recompensa d'una vida santa, ni creuen que Déu premie les ànimes irreprensibles.
El Senyor s'enfronta als malvats,en la terra es perdrà el seu record.Als qui clamen, el Senyor els escoltai els trau de tots els perills.R. El Senyor s'acosta als cors afligits.El Senyor s'acosta als cors afligits,i sutura els cors trencats.El just patix molts mals,però el Senyor sempre l'allibera. R.Vetla per tots els seus ossos,no en trencaran ni u.El Senyor rescata els seus servents,no acusarà els qui confien en ell. R.
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
Volien agarrar-lo, però encara no havia arribat la seua hora᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus el volien matar. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els familiars de Jesús hagueren pujat a Jerusalem per a assistir a la festa, ell també hi va pujar, però d'incògnit, no públicament.A mitja setmana de la festa, Jesús va pujar al temple i hi ensenyava. Alguns de Jerusalem deien: «¿No és este el que volien matar? ¿Com és que parla obertament i ningú no li diu res? ¿És que l'han reconegut com a Mesies les nostres autoritats? Però quan arribarà el Mesies, ningú sabrà d'on és; d'este, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on soc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que m'ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell qui m'ha enviat». Després de sentir açò, volien agarrar-lo, però ningú va atrevir-se, perquè encara no havia arribat la seua hora.
L’any 1977 el bisbe Òscar va ser nomenat arquebisbe de San Salvador, amb l’alegria dels polítics i militars repressors: fins aleshores havia estat un home ‘pacífic’, que creien que no els portaria problemes. Però els hi va eixir el tir per la culata: el nou prelat començà a denunciar l’opressió contra els pobres, la creixent desigualtat econòmica i la violència exercida per les autoritats repressores.
Amenaçat de mort, ell continuà denunciant amb contundència la violència governamental. Un sicari, ara sí, el va assassinar d’un tir precís al cor mentre alçava l’hòstia, que quedà tacada amb la seua sang, a la capella de les Carmelites de l’Hospital de la Divina Providència de Sant Salvador. Era el 24 de març de 1980. Tenia 62 anys. Les últimes paraules del dia anterior als soldats: «Hermanos, ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: no matar. En nombre de Dios y de este pueblo sufrido… les pido, les ruego, les ordeno en nombre de Dios, cese la represión“. [font]
Aniversari de la impressió del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis (Ginebra, 1478)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 24 de març
1. A Cesarea de Palestina, hui a l'Israel actual, sants màrtirs Timolau, Dionís, Pàusides, Ròmul, Alexandre i un altre Alexandre, que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, van ser conduïts emmanillats davant del prefecte Urbà, on van confessar ser cristians, per la qual cosa, pocs dies després, amb els companys Agapi i un altre Dionís, van ser decapitats, i així van meréixer les corones de la vida eterna. (303)
2. A Mauritània, al territori actualment d'Algèria, sant Secúndul, que va patir per la fe de Crist. (s. inc.)
3. A Clogher, a Hibèrnia, actual Irlanda, sant Mac Cairthind, bisbe, a qui es té per deixeble de sant Patrici. (s. V)
4. A Catània, a la regió hui italiana de Sicília, sant Sever, bisbe. (814)
5. A Fabriano, al Picé, regió de les Marques en l'actualitat, també a Itàlia, beat Joan del Bàcul, prevere i monjo, company de sant Silvestre, abat. (1290)
6. A Vasdtena, a Suècia, santa Caterina, verge, filla de santa Brígida, que, en ser casada contra la seua voluntat, amb consentiment del seu cònjuge va conservar la virginitat i, en enviduar, va portar una vida piadosa. Pelegrina a Roma i a Terra Santa, va traslladar les restes de sa mare a Suècia i les va depositar al monestir de Vasdtena, on ella mateixa va prendre l'hàbit monàstic. (1381)
7. A Ronda, població d'Andalusia, beat Diego Josep de Cadis (Francesc Josep) López-Caamaño, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, predicador insigne i propugnador intrèpid de la llibertat de l'Església. (1801)
8. Al lloc de Pniewite, al costat de Gdansk, a Polònia, beata Maria Karlowska, verge, que va instituir la Congregació de Germanes del Diví Pastor de la Providència Divina, amb la finalitat que recuperaren la dignitat de filles de Déu les jóvens i dones pobres de costums corromputs. (1935)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada