Diumenge vinent és Sant Josep
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Un sant extraordinari i ocult (2023, març 15)
DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: amar a Déu sobre totes les coses
Lectura primera Os 14,2-10
No direm més "Déu nostre" a l'obra de les nostres mansLectura de la profecia d'OseesDiu el Senyor:«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.La teua culpa t'ha fet caure.Prepara't les paraules,torna al Senyor i dis-li:"Perdoneu-nos les culpes,i accepteu el bon desig.Vos oferim, en lloc de vedells,
la pregària dels nostres llavis.Els assiris no poden salvar-nos,no muntarem més a cavall,no direm més 'Déu nostre'a l'obra de les nostres mans.En vós troben misericòrdia els òrfens"».
I el Senyor respon:
«Jo els curaré de la seua infidelitat,els amaré amb tot el cor;ja no estic indignat amb ells.Seré per a Israel com la rosada;florirà com el lliri,arrelarà com un arbre del Líban,creixeran els seus rebrots,tindrà la bellesa de l'oliverai la fragància del Líban.Es refaran a la meua ombra,seran fecunds com el blat,creixeran com una vinyai els recordaran com el vi del Líban.¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?Jo els responc i els guie.Soc com un xiprer frondós.Jo faig que donen fruit».
Que ho comprenguen els savis,que ho entenguen els doctes.Els camins del Senyor són planers,i els justos els seguixen,però els rebels hi entropessen.
Salm responsorial 80,6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17 (R.: cf. 11 i 9a)
Sent un parlar desconegut:«Li he llevat el pes dels muscles,i els cabassos de les mans.M'has cridat en l'aflicció i t'he salvat».
R. Jo soc el Senyor, el teu Déu;escolta la meua veu.T'he respost, ocult en el tro,t'he provat en les fonts de Meribà.Escolta, poble meu:
vullc declarar contra tu.
¡Israel, si tu m'escoltares! R.No tingues un déu estranger,
ni adores un déu estrany.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,que t'he tret de la terra d'Egipte. R.Si el meu poble m'escoltara,si Israel caminara pel meu camí,l'alimentaria amb la flor del blat,amb la mel abundant de les roques. R.
Vers abans de l'evangeli Mt 4,17
Convertiu-vos, diu el Senyor,que el Regne del cel està prop.
Evangeli Mc 12,28b-34
El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama'l᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, u dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer de tots els manaments?»
Jesús li va respondre: «El primer és: "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces".
El segon és este: "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos».El mestre de la Llei li va dir: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell, i que amar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix, val més que tots els holocaustos i sacrificis».
Jesús, veent que havia parlat sàviament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu».
I ningú es va atrevir a fer-li ninguna pregunta més.
* * * * *
Commemoració de Sant Patrici, bisbe, apòstol d'Irlanda.
- J.M. Bausset: Sant Patrici (2015)
- J.M. Bausset: El miracle de la llàgrima de la Santa Faç (2015)
- Litúrgia bizantina: Pregària a la Santa Faç.
► “Quan en març trona, l’ametla és bona”
Aniversari de la mort de mossén Manuel Betí i Bonfill, historiador (Sant Mateu, 1926)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 17 de març
Sant Patrici, bisbe, que de jove va ser portat captiu des de Gran Bretanya a Irlanda, i després de recuperar la llibertat va voler ser comptat entre els clergues i tornar a la mateixa illa, on, elegit per a la seu episcopal, va anunciar amb fervor l'Evangeli i va organitzar amb fermesa l'Església, fins que a la ciutat de Down es va adormir en el Senyor. (461)
2. Commemoració de molts sants màrtirs, que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Teodosi, en créixer el nombre dels cristians, van ser capturats pels adoradors de Serapis i cruelment sacrificats per rebutjar este culte idòlatra. (c. 392)
3. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia, hui França, sant Agrícola, bisbe, que durant quasi deu lustres va regir esta Església i la va consolidar amb diversos concilis (580).
4. A Nivelles, lloc de Brabant, també a l'actual França, santa Gertrudis, abadessa, la qual, nascuda de molt preclara estirp, va rebre de sant Amadeu el sagrat vel de les vèrgens, va presidir sàviament el monestir construït per sa mare i, assídua en la lectura de les Escriptures, va consumir la seua vida amb l'austeritat de vigílies i dejunis. (659)
5. A l'illa de Xipre, sant Pau, monjo, que va ser cremat viu per defendre el culte de les santes imatges. (c. 770)
6. A Modugno, prop de Bari, a la regió de la Pulla, a Itàlia, beat Conrad, que a Palestina va portar vida eremítica, en una miserable cova fins a la mort. (c. 1154)
7. A Olomouc, lloc de Moràvia, actualment Txèquia, sant Joan Sarkander, prevere i màrtir, que, sent rector de Holesov, per negar-se a revelar el secret de confessió va ser sotmés al suplici de la roda i, tancat en una presó encara amb vida, va morir a penes un mes més tard. (1620)
8. A la regió dels hurons, al Canadà, passió de sant Gabriel Lalemant, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que amb zel ardent va difondre la glòria de Déu en el mateix idioma dels pobles d'aquell lloc, abans de ser mort entre tortures pels idòlatres. La seua memòria se celebra, juntament amb la dels seus companys, el dia 19 d'octubre. (1649)
9. A la ciutat de Màlaga, a Espanya, beat Joan Nepomucé Zegri i Moreno, prevere, que va santificar la seua vida en el ministeri al servici de l'Església i de les ànimes, i per a promoure més eficaçment la glòria de Déu Pare en Crist, va fundar la Congregació de Germanes Mercedàries de la Caritat. (1905)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada