- Enric Benavent, arquebisbe de València: Un sant extraordinari i ocult (2023, març 15)
DIJOUS DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: vetlar per a no tancar-se a la salvació
Este és el poble que no escolta la veu del Senyor, el seu Déu
Lectura del llibre de Jeremies
El Senyor diu:
«Quan vaig traure d'Egipte els vostres pares, els vaig manar que m'obeïren, i els vaig dir:
"Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que jo vos indique, i tot vos anirà bé".
Però no em van escoltar ni em van fer cas. Van seguir l'obstinació del seu cor endurit i em van donar l'esquena, no la cara.
Des del dia que els vostres pares eixiren d'Egipte fins hui, no m'he cansat d'enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes; però no m'heu escoltat ni heu fet cas de mi, teniu el cap dur: sou pitjor que els vostres pares.
Els repetiràs estes paraules, però no t'escoltaran; els cridaràs però no et respondran. En eixe moment els diràs:
"Este és el poble que no escolta la veu del Senyor, el seu Déu, ni es vol corregir. No té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot"».
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la Roca que ens salva;presentem-nos davant d'ell a donar-li gràcies,aclamem-lo amb els nostres cants.R. ¡Si sentíreu hui la veu de Déu!:«No enduriu els vostres cors».Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyorque ens ha creat;ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R.¡Si sentíreu hui la veu de Déu!:«No enduriu els cors com a Meribà,com el dia de Massà, en el desert,quan em posaren a prova els vostres pares,i em temptaren,encara que havien vist les meues obres». R.
Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13
Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,diu el Senyor,que soc clement i misericordiós.
Qui no està amb mi, està contra mi᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús estava expulsant un dimoni que havia deixat mut un home. Així que el dimoni va eixir, el mut va parlar, i la gent n'estava meravellada. Però alguns digueren: «Este expulsa els dimonis pel poder de Beelzebul, el rei dels dimonis».
D'altres, per a posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. Jesús, coneixent els seus pensaments, els va dir:
«Tot regne dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i les famílies s'ataquen les unes a les altres. Igualment, si el regne de Satanàs està dividit, ¿com podrà durar? Si jo expulse els dimonis pel poder de Beelzebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, ¿amb quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo expulse els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja està ací amb vosaltres. Quan un home valent i ben armat guarda sa casa, tots els seus béns estan segurs. Però, si l'ataca i el derrota un altre de més valent, li lleva les armes en què confiava, i repartix el seu botí.
Qui no està amb mi, està contra mi; qui no arreplega amb mi, escampa».
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de març
1. A Aquileia, al territori de Venècia, actualment regió del Vèneto, a Itàlia, sants Hilari, bisbe, i Tacià, màrtirs. (s. inc.)
2. A Selèucia, ciutat de Pèrsia, hui l'Iraq, sant Papes, oriünd de Licaònia, que, després de molts suplicis, va afrontar el martiri per la fe de Crist (s. IV).
3. A Anazarb, a Cilícia, ara Turquia, sant Julià, qui, després de patir turments durant molt de temps per orde del governador Marcià, va ser introduït en un sac ple de serps i precipitat a la mar. (s. IV)
4. A la regió d'Artois, de Nèustria, hui França, santa Eusèbia, abadessa d'Hamage, que, després de la mort de son pare, amb la seua santa mare Rictruda [o Rictrudis] es va retirar a la vida monàstica i, encara adolescent, va ser elegida abadessa, després de la seua àvia santa Gertruda d'Hamage. (c. 680)
5. A Colònia, a Alemanya, sant Heribert, bisbe, que, sent canceller de l'emperador Otó III, va ser elegit contra la seua voluntat per a la seu episcopal, des d'on va il·luminar constantment el clero i el poble amb l'exemple de les seues virtuts i la seua predicació. (1021)
6. A Vicenza, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Joan Sordi o Cacciafronte, bisbe i màrtir, que, sent abat, va ser condemnat a l'exili per la seua fidelitat al Papa. Elegit temps després bisbe de Màntua, va ser traslladat finalment a la seu de Vicenza, on va morir en defensa de la llibertat eclesiàstica, assassinat per un sicari. (1181)
7. A York, a Anglaterra, beats Joan Amias i Robert Dalby, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, suplici que van acceptar amb alegria. (1589)
8. A la regió dels hurons, al Canadà, passió de sant Joan de Brébeuf, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, qui, enviat des de França a la missió de l'Huró, va morir per Crist, després de treballs ingents, turmentat amb gran crueltat per alguns pagans del lloc. La seua memòria, juntament amb la dels companys en el martiri, se celebra el dia 19 d'octubre. (1649)
- J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada