DISSABTE DE LA SETMANA V DE QUARESMA
Quaresma: pujar amb Jesús a Jerusalem per a reunir a tota la humanitat.
Faré d'ells un sol pobleLectura de la profecia d'EzequielAçò diu el Senyor Déu: «Jo prendré els fills d'Israel d'entre les nacions on han anat, els reuniré de totes parts i els faré tornar a la seua terra. I allí, a les muntanyes d'Israel, faré d'ells un sol poble i tindran un sol rei. No formaran ja dos pobles i dos regnes. No tornaran a quedar impurs amb el seus ídols detestables i amb les seues infidelitats. Els alliberaré del seu pecat d'apostasia, els purificaré, i seran el meu poble i jo seré el seu Déu.El meu servent David serà el seu rei, tots tindran un sol pastor i seguiran els meus preceptes, guardaran els meus decrets i els compliran. Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent, on els seus pares havien habitat; ells, els seus fills i els fills dels seus fills habitaran sempre allí, i el meu servent David serà per sempre el seu príncep.Faré amb ells una aliança de pau, que durarà sempre. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre el meu santuari entre ells; tindré enmig d'ells el meu tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Quan hauré posat per sempre el meu santuari entre ells, totes les nacions sabran que jo, el Senyor, santifique el poble d'Israel».
Escolteu, nacions, una paraula del Senyor,anuncieu-la lluny, en les illes:«El qui havia dispersat Israel, el reunirà,i el guardarà com un pastor el seu ramat».R. El Senyor ens guardarà,com un pastor guarda el seu ramat.El Senyor ha redimit el poble de Jacob,l'allibera de les mans dels més forts.Arriben a les altures de Sió cridant de goig,a la llum de l'abundor del Senyor. R.Dansaran d'alegria les xiquesjóvens i vells dansaran junts:«canviaré el dol en dies de festa,els consolaré de les penes i els alegraré». R.
Desfeu-vos de totes les infidelitats, diu el Senyor,i renoveu el vostre cor i el vostre esperit.
Jesús havia de reunir a tots els fills de Déu dispersos᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i veren el que havia fet Jesús [és a dir, la resurrecció de Llàtzer] cregueren en ell. Però alguns anaren a contar als fariseus el que Jesús havia fet.
Els grans sacerdots i els fariseus convocaren el consell del sanedrí i preguntaven: «¿Què fem? Este home fa molts miracles. Si el deixem estar, tots creuran en ell, i vindran els romans a destruir el nostre lloc sant i el nostre poble».
U d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els va dir: «Vosaltres no enteneu res. ¿No veeu que val més que muiga un sol home pel poble, i no que es perda tot el poble!» Açò Caifàs no ho deia pel seu compte: com que aquell any era gran sacerdot, profetitzava que Jesús havia de morir pel poble. I no només pel poble, sinó també per a reunir els fills de Déu dispersos. Des d'aquell dia tenien decidit que el matarien.Per això Jesús ja no es deixava vore públicament entre els jueus; se'n va anar a una regió vora el desert, al poble d'Efraïm, i allí es va quedar amb els seus deixebles.
S'acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent del camp pujaven a Jerusalem a purificar-se abans de la Pasqua. Miraven si Jesús havia vingut i, en el recinte del temple, es preguntaven entre ells: «¿Què vos pareix? ¿No vindrà a la festa?»
* * * * *
- La paraula del dia: Abril (AVL)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'1 d'abril
1. A Roma, commemoració dels sants màrtirs Venanci, bisbe, i companys de Dalmàcia i d'Ístria, a l'actual Croàcia; a saber, Anastasi, Maur, Paulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquià i Gaià, que l'Església es complau a honrar juntament. (s. III/IV)
2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, actualment a Grècia, santes Agape i Quiònia, vèrgens i màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, per negar-se a menjar carn sacrificada als ídols, van ser entregades al prefecte Dulceci, qui les va condemnar a ser cremades vives. (304)
 |
| Santa Maria Egipcíaca |
4. A Lauconne, prop d'Amiens, a la Gàl·lia, hui França, sant Valeric o Valeri, prevere, que va atraure no pocs companys cap a la vida eremítica. (s. VII)
5. Al lloc anomenat Ardpatrick, a la regió de Munster, a Irlanda, sant Cels, bisbe d'Armagh, que va promoure intensament la restauració de l'Església. (1129)
6. A Grenoble, ciutat de Burgúndia, a la França actual, sant Hug, bisbe, que va treballar intrèpidament en la reforma dels costums del clergat i del poble, i, amant de la soledat, durant el seu episcopat va oferir a sant Bru, mestre seu en un altre temps, i als seus companys, el lloc de la Cartoixa, que va presidir com a primer abat, regint durant quaranta anys esta Església amb acurat sexemple de caritat. (1132)
7. Al monestir cistercenc de Bonnevaux, al Delfinat, a França, beat Hug, abat, la caritat i la prudència del qual van aconseguir l'harmonia entre el papa Alexandre III i l'emperador Frederic I. (1194)
8. A Caithness, a Escòcia, sant Gilbert, bisbe, que va erigir l'església catedral a Dornoch i va disposar albergs per als pobres, i en morir va recomanar el que ell mateix havia observat durant la seua vida, a saber, no fer mal a cap ésser, portar amb paciència les correccions divines i a ningú donar ocasió d'entropessar. (c. 1245)
9. A York, a Anglaterra, beat Joan Bretton, màrtir, que, sent pare de família, va mostrar una gran constància en la fe de l'Església Romana durant el regnat d'Isabel I, i, amenaçat diverses vegades, es va mantindre ferm, per la qual cosa a la fi, sota la falsa acusació de sedició, va morir estrangulat. (1598)
10. Beata Sofia Czeska-Maciejowska (1584- Cracòvia, Polònia 1650). Fundadora de la Congregació de les Vèrgens de la Presentació de la Benaurada Mare de Déu, per a ajudar les jóvens pobres i òrfenes.
11. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beat Lluís Pavoni, prevere, que es va entregar amb ànim decidit a la formació dels jóvens pobres i es va interessar sobretot en la seua educació religiosa i artesana, per a això va fundar la Congregació de Fills de Maria Immaculada. (1848)
12. Beats Anaclet González Flores, pare de família, i 8 companys (Mèxic †1927/1928), màrtirs mexicans.
Els noms són: Josep Dionís Lluís Padilla Gómez, Jordi Ramon Vargas González, Ramon Vicent Vargas González, Josep Llucià Ezequiel Horta Gutiérrez, Josep Salvador Horta Gutiérrez, Miquel Gómez Loza, Lluís Magaña Servín.
13. Beat Josep Girotti (1905- Dachau 1945). Sacerdot de l'Orde dels Germans Predicadors i màrtir, mort per odi a la fe i per ajudar els hebreus durant l'ocupació d'Itàlia pel règim nazi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada