9 de març de 2023, dijous II de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: confiar en els valors verdaders

Lectura primera Jr 17,5-10

Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;

beneït aquell que confia en el Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Açò diu el Senyor:

«Maleït aquell que confia en l'ajuda humana

i busca qui li faça de braç dret,

mentres el seu cor s'aparta del Senyor.

Serà com un matoll en el desert;

no veu vindre la pluja;

viu en un desert ardorós,

en una terra salada que no es pot habitar.

Beneït aquell que confia en el Senyor,

i troba en el Senyor la seguretat.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua,

que estén les arrels vora el corrent;

quan ve l'estiu, ell no té por,

les seues fulles aguanten fresques;

en anys de sequera no s'inquieta

ni deixa de donar fruit.

No hi ha res tan tortuós i tan malalt com el cor.

¿Qui es capaç de conéixer-lo?

Jo, el Senyor, escrute l'esperit,

i examine els cors

per a donar a cada u segons la seua conducta,

segons el fruit de les seues obres».

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els descreguts.

Té el seu amor en la llei del Senyor,

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

les fulles no li cauen mai,

totes les seues obres acaben bé. R.

Eixa no serà la sort dels injustos;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda els camins dels justos,

i els dels malvats acaben mal. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol, i tu, patiments

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: 

«Hi havia un home ric que anava vestit de púrpura i de lli finíssim i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, esperant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres.

El pobre va morir i els àngels el portaren al si d'Abraham. El ric també va morir i el sepultaren. Arribat al país dels morts, va alçar els ulls enmig dels turments i va vore de lluny a Abraham, amb Llàtzer al seu costat; el va cridar i li va dir: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia a Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patixc terriblement enmig d'estes flames".

Abraham li va respondre: "Fill meu, recorda't que en vida et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol, i tu, en canvi, patiments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha un abisme immens, tant que ningú, per més que vullga, pot passar d'ací on estic jo cap on esteu vosaltres, ni tampoc d'on esteu vosaltres cap ací".

El ric va dir: "En eixe cas, pare, et pregue que l'envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertixca, per a que no acaben també ells en este lloc de turments".

Abraham li va respondre: "Ja tenen a Moisès i els profetes: que els escolten". El ric va contestar: "No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si va a vore'ls algú d'entre els morts, sí que es convertiran". Li diu Abraham: "Si no fan cas de Moisés i dels profetes, tampoc es deixaran convéncer per algú que ressuscite d'entre els morts"».

* * * * * 

Santa Francesca Romana, religiosa (comm.).

Francesca Bussa de' Leoni naix a Roma (1384), en una família noble. Casada contra la seua voluntat, va viure amb tota dedicació la vida de mare de família en una casa plena de problemes, però alhora va dedicar tantes energies i diners com va poder a socórrer els pobres i els malalts. Va crear una associació de dones, la Congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nova, que com ella pregaven i atenien els necessitats. Més tard esdevingué una congregació religiosa a la qual ella mateixa s’hi va incorporar quan quedà viuda. Va morir el 9 de març de 1440 al seu palau de Ponziani. [font]

Venerable Casimir Barello, pelegrí mort a Alcoi.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de març

Santa Francesca, religiosa, que casada encara adolescent, va viure quaranta anys en matrimoni i va ser excel·lent esposa i mare de família, admirable per la seua pietat, humilitat i paciència. En temps calamitosos va distribuir els seus béns entre els pobres, va assistir els atribolats i, en quedar viuda, es va retirar a viure entre les oblates que ella havia reunit sota la Regla de sant Benet, a Roma. (1440)

2. A Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia, passió dels sants quaranta soldats de Capadòcia, que, en temps de l'emperador Licini es van mostrar companys, no per raó de sang, sinó per la fe comuna i l'obediència a la voluntat del Pare celestial. Després de presons i turments cruels, com el fet d'haver de pernoctar nus a l'aire lliure sobre un estany gelat en el més fred hivern, van consumar el martiri amb el trencament de les seues cames. (320)

3. A Barcelona, a la Hispània Tarraconense, sant Pacià, bisbe, que, en exposar la seua fe, proclamava que "cristià" era el seu nom i "catòlic" el seu cognom. (390)

Sant Jeroni elogia este bisbe de Barcelona en el seu tractat Sobre els barons il·lustres, dedicat precisament al fill de Pacià, Dextre, el qual era “Prӕfectus Prӕtorio”. De l’escriptor més il·lustre de la Barcelona romanocristiana, se’ns n’ha conservat una Exhortació a la penitència, un sermó Sobre el baptisme i tres cartes. En una carta a Simpronià escrivia: “Cristià és el meu nom, i catòlic el meu cognom. Aquell diu el que em dic; l’altre em demostra com soc. Este em dona per bo; aquell em significa”. Morí en edat avançada cap al 390. [font]

4. Al lloc de Rapolla, a Lucània, a l'actual Itàlia, sant Vital [o Vidal] de Castronovo, monjo. (993)

5. A Moràvia oriental, actualment Alemanya, sant Bru, bisbe de Querfurt i màrtir, el qual, acompanyant a Itàlia l'emperador Otó III, mogut per l'autoritat de sant Romuald va abraçar la disciplina monàstica, i va rebre el nom de Bonifaci. Tornat a Moràvia i nomenat bisbe pel papa Joan X, durant una expedició apostòlica va ser espedaçat, juntament amb díhuit companys, per uns idòlatres. (1009)

6. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, santa Caterina, verge de l'Orde de les Clarisses, qui, notable pels seus dots naturals, va ser encara més il·lustre per les seues virtuts místiques, així com per la vida de penitència i humilitat, i es va convertir en guia de verges consagrades. (1463)

7. A Mondonio, lloc del Piemont, de nou a Itàlia, sant Doménec Savio, que, dolç i jovial des de la infància, encara adolescent va consumar amb ànim resolt el camí de la perfecció cristiana. (1857)

• J.M. Bausset: Sant Doménec Savio (2015)

8. Al llogaret de Nei-Co-Ri, a Corea, sants Pere Ch'oe Hyong i Joan Baptista Chon Chang-un, màrtirs, els quals, sent pares de família, es van distingir per administrar el baptisme i publicar escrits cristians, raó per la qual van ser entregats al suplici, en el transcurs del qual es van mantindre tan constants en la fe que van suscitar l'admiració dels seus mateixos perseguidors. (1866)